És indubtable que la compravenda per Internet ofereix múltiples avantatges al comprador-consumidor. Precisament, això ha estat la raó per la qual, la venda online, ha experimentat un creixement exponencial en els últims anys per l’adquisició de tota classe de béns. En les compres per Internet és fonamental que la informació contractual facilitada pel venedor sigui clara, identificant correctament les característiques del producte, el preu, els terminis d’entrega, entre altres. L’incompliment d’aquests deures comportarà una sèrie de conseqüències negatives per l’empresari. Un altre dels drets que desperten més interès és el dret a retornar el producte i els terminis de garantia. Una vegada perfeccionat el contracte, en les compres per internet o a distància, el consumidor té dret a desistir del contracte sense al·legar cap causa. Aquesta facultat es justifica en el fet que el consumidor no pot comprovar físicament l’objecte del contracte. Aquest dret està consagrat en el Reial Decret Legislatiu 1/2007 de 16 de novembre de Llei en defensa de consumidors i usuaris (endavant TRLDCU), en termes generals en els articles 68 a 79 i en concret per la contractació a distància en els articles 102 a 108. Aquesta facultat de desistir absoluta té una duració de 14 dies naturals des de la recepció del bé adquirit (art. 102.1 TRLGDCU).
Aquest dret, a més, s’ha d’informar el consumidor i en cas que no se l’informi de les condicions, termini o procediment per desistir, s’amplia el termini per exercir el desistiment i s’exonera al consumidor de la disminució de valor dels béns adquirits. En concret en aquest cas el consumidor podrà desistir del contracte fins 12 mesos després de la data d’expiració del període inicial de 14 dies naturals, conforme l’article 97.1.i TRLGDCU)
Correspon al consumidor comunicar el desistiment de forma inequívoca per qualsevol mitjà dins dels 14 dies naturals i s’obliga a l’empresari a acusar la rebuda del desistiment (art. 106.1 TRLGDCU). Una carta, un e-mail, una trucada telefònica o la devolució dels béns acompanyada d’una declaració clara satisfarà el requisit, si bé la càrrega de la prova d’haver desistit en termini correspon al consumidor.
S’exclouen d’aquest dret a desistir determinats béns per raons òbvies (art. 103 TRLGDCU): els elaborats conforme especificacions del consumidor, els que caduquin amb rapidesa, premsa diària..etc
Un cop exercit el desistiment neix l’obligació de reemborsar els pagaments rebuts així com retornar al consumidor els costos que hagi implicat l’entrega. Això comporta que el venedor haurà de retornar les sumes abonades pel consumidor en un termini prudencial o sense demora indeguda, tal com disposa el 110.1 TRLGCU. Si bé hauria estat desitjable que s’hagués consagrat un termini, aquest no existeix i únicament es configura com a mesura dissuasiva, l’obligatorietat del venedor d’abonar el doble de les quantitats percebudes més els danys i perjudicis causats.
Si bé, l’empresari té l’obligació de reemborsar, també té el dret, si no s’ofereix a recollir els béns, de retenir l’import a reemborsar fins a la recepció dels béns o fins que el consumidor acrediti la devolució (art. 107.3 TRLGDCU)
En les compres amb targeta de crèdit, el consumidor no haurà d’esperar al reemborsament per part de l’empresari sinó que podrà anul·lar directament el càrrec a la seva targeta, sense que se li puguin repercutir qualsevol mena de despeses per aquesta actuació dins del termini legal de desistiment.
El consumidor estarà obligat a la devolució dels béns dins del termini de 14 dies naturals des que comuniqui el desistiment. Amb relació als costos de devolució l’article 97.1.j TRLGDCU) disposa que correspon a l’empresari informar de l’obligació del consumidor d’assumir els costos de devolució en cas de desistiment i en cas que no ho hagi informat, li correspon assumir-los a l’empresari.
A part del dret a desistir, existeix l’obligació pròpia de tota compravenda que els béns siguin conformes al contracte (art. 114). En cas que es detecti disconformitat, el consumidor l’haurà de comunicar dins el termini de dos mesos des de la recepció del bé, sens perjudici de l’obligació del venedor de respondre de qualsevol falta de conformitat que podrà manifestar-se posteriorment, responent el venedor sempre que així passi en el termini de dos anys des de l’entrega, és a dir, el denominat període de garantia. En cas que apareguin aquests vicis ocults el consumidor tindrà dret a la reparació del producte, a la seva substitució, a una rebaixa del preu o a la resolució del contracte, a la seva elecció, conforme l’article 118 TRLGDCU.
L’acció anterior prescriurà al cap de 3 anys des de l’entrega (art. 123.4 TRLGDCU) i el període legal de garantia de dos anys començarà a córrer de nou cada cop que s’interrompi el termini de prescripció.
En relació amb els enviaments i l’entrega, el venedor també disposa d’un termini per executar la compravenda, és a dir, entregar els béns adquirits, i llevat que s’indiqui una altra cosa, l’entrega dels béns haurà de tenir lloc dins dels 30 dies naturals a la formalització del contracte tal com disposa el art. 109 TRLGDCU.
En cas que hi hagi discrepàncies amb l’empresa venedora en l’exercici dels drets analitzats, el consumidor haurà de dirigir-se a la mateixa empresa en primer lloc i en cas que la resposta no sigui satisfactòria a l’Agència Catalana de Consum que disposa de mecanismes extrajudicials com són la mediació i l’arbitratge o a les oficines municipals de defensa del consumidor existents. En última instància en cas que fracassi la via extrajudicial seria procedent acudir a la jurisdicció ordinària, atribuint-se la competència als Jutges i tribunals del domicili del consumidor (art. 90.2 TRLGDCU).
