El 6 d’abril s’iniciava la campanya de Renda 2021. Una campanya que no introduirà grans canvis tècnics a l’hora de fer-ne la presentació, tot i que sí que es mantindran tots aquells que es van introduir en campanyes anteriors. Sí que s’han introduït alguns canvis normatius i legislatius que seguidament en detallarem aquells més destacables.

Novetats Renda 2021

Enguany la campanya es presenta amb alguna novetat normativa destacable que s’ha de tenir en compte a l’hora de la confecció de la declaració. Podem enquadrar aquestes novetats en tres grans grups en funció de l’objectiu que persegueixen. Per una part trobem aquelles novetats enfocades en aconseguir una major recaptació per part de l’Estat a través de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques. En un segon grup hi descobriríem les novetats dirigides a la lluita contra el frau fiscal i el blanqueig de capitals. I per últim, descobriríem aquelles novetats enfocades en promoure polítiques verdes i d’estalvi energètic.

En el primer bloc hi trobaríem les novetats enfocades a aconseguir una major recaptació:

S’augmenta el número de trams en l’escala general de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, que passa de cinc trams a sis, incloent-hi un nou tram que afectarà les rendes de treball més altes, aquelles superiors a 300.000 € que tributaran al 24,50% (part estatal).

Això significa que un contribuent resident a Catalunya, amb rendes del treball superiors als 300.000 €, el tipus marginal màxim aplicable a les seves Rendes serà del 50%, ja que en l’escala autonòmica de Catalunya, el tram més alt, aquell per a rendes superiors a 175.000 €, tributa al 25,50%.

Amb efectes des de l’1 de gener de 2021, s’incorpora un nou tram a la part de la base liquidable de l’estalvi. Una modificació que afectarà aquells contribuents que obtinguin rendiments del capital mobiliari superiors als 200.000 €, ja que aquells rendiments que superin aquest import, ara passaran a tributar al 26% respecte al 23% que es tributava fins a l’any 2020.

També amb efectes des del passat 1 de gener de 2021, es redueix de 8.000 € a 2.000 € el límit d’aportació màxima de caràcter individual a plans de pensions o sistemes de previsió social, susceptibles de reduir la base imposable general de l’IRPF.

Aquest límit de 2.000 € es pot incrementar en 8.000 € addicionals, és a dir, fins als 10.000 €, sempre que aquest increment provingui de contribucions empresarials. Per tant, l’Estat amb aquesta modificació intenta promoure els Plans de Pensions d’empresa vers els Plans individuals.

En Plans de Pensions en què el titular sigui el cònjuge, el límit màxim d’aportació també es redueix, i passa dels 2.500 € que es podien aportar fins a l’any 2020, als 1.000 € anuals a partir de 2021.

S’ha de tenir en compte que si durant l’any 2021 es van fer aportacions a Plans de Pensions o sistemes de previsió social superiors als límits indicats, s’hauria de retirar l’excés abans del 30 de juny per evitar sancions del 50% sobre aquest import excedit.

Per altra banda, però en el mateix sentit, s’incrementa del 45% al 47% el tipus de gravamen màxim aplicable a aquells contribuents acollits al Règim d’Impatriats (conegut com a llei Beckham) a partir d’una base liquidable general que excedeixi dels 600.000 €. I de la mateixa manera, també se’ls hi incorpora a aquest col·lectiu un nou tram en la Base Liquidable de l’Estalvi que excedeixi dels 200.000 €, incrementant-se el tipus aplicable del 23% al 26%.

Respecte a l’Impost sobre el Patrimoni, aquest impost també ha vist com s’ha incrementat el tipus de gravamen del 2,5% al 3,5% aplicable a l’últim tram de l’escala estatal general quan excedeix de 10.695.996,06 €.

De totes maneres, aquelles comunitats autònomes que estiguessin aplicant la seva pròpia escala de gravamen continuaran aplicant aquesta escala i, per tant, no els hi afecta l’increment de l’escala estatal. És el cas de Catalunya, on el tipus màxim aplicable a una base liquidable superior als 10.695.996,06 € es manté en el 2,75%.

En un segon bloc de novetats, hi destacaríem aquelles enfocades a la lluita contra el frau i el blanqueig de capitals. En aquest apartat, les novetats introduïdes i les mesures aplicades pel Govern tenen un nom propi, CRIPTOMONEDES.

I és que la inversió en criptomonedes està cada cop més estesa entre els contribuents. El fet que en l’ordenament jurídic espanyol no existeixi cap figura que reguli directament les criptodivises fa que la possessió d’aquests actius estigui cada vegada més sota la lupa del radar de l’Agència Tributària. Des de fa alguns anys, l’Agència Tributària està intentant regular les operacions que es realitzen amb criptomonedes, realitzant campanyes d’obtenció d’informació dels operadors (Exchanges), i portant a terme actuacions de control destinades a garantir la correcta tributació d’aquestes operacions. És per tots aquests motius que preveiem que l’Agència Tributària potenciarà les eines informàtiques necessàries per facilitar les actuacions de control de les transaccions amb monedes virtuals.

És important tenir clar que en la declaració de la Renda s’hauran d’informar totes aquelles operacions amb criptomonedes que hagin generat una variació en el patrimoni del contribuent. Independentment de si són guanys o pèrdues, i tenir en compte que no només les vendes de criptodivises generen variacions patrimonials, també les permutes (operacions molt habituals en aquests actius) poden generar guanys o pèrdues patrimonials. En cas d’obtenir guanys, aquests tributarien en l’escala de l’estalvi, com hem vist anteriorment, del 19% al 26% en funció del guany obtingut. Recordar també que les pèrdues generades es poden compensar en el mateix període amb els guanys aconseguits, i en cas d’obtenir més pèrdues que guanys, aquest saldo restant es podrà compensar amb guanys patrimonials generats en els 4 anys vinents.

Altres fenòmens virtuals que també destaquen per no tenir una regulació específica són la mineria de criptomonedes i la compravenda de Tokens no Fungibles (NFTs). En el cas de la mineria, aquesta tindria la consideració d’activitat econòmica, i, per tant, s’haurien de declarar els ingressos aconseguits a través d’aquesta activitat (base general). I pel que fa a la compravenda de NFTs, aquests tributarien igual que les transaccions amb criptomonedes, és a dir, a través de Guanys o Pèrdues patrimonials.

Destacar també que a partir d’aquesta campanya, s’habilita una casella específica per a informar el saldo de les criptomonedes en l’Impost sobre el Patrimoni.

Finalment, destaquem aquelles novetats dirigides a fomentar les polítiques verdes i les actuacions per preservar el Medi Ambient. En aquest sentit, el passat mes d’octubre l’executiu, a través del Reial Decret Llei 19/2021, de 5 d’octubre, va regular noves deduccions en l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques per a obres de millora de l’eficiència energètica en els habitatges.  Concretament, se’n van aprovar tres tipus:

  1. Deducció per obres de millora que rebaixin la demanda de calefacció i/o refrigeració en, almenys un 7% segons certificat d’eficiència energètica. La deducció serà del 20% de la quantitat pagada en la reforma amb una base màxima de deducció de 5.000 € anuals.
  2. Deducció per obres de millor que redueixin el consum d’energia primària no renovable en, almenys, un 30% o millorin la qualificació energètica per obtenir una classe “A” o “B”. La deducció serà del 40% del cost de l’obra, amb una base anual màxima de 7.500 € anuals.
  3. Deducció per obres de rehabilitació energètica d’edificis d’ús residencial que rebaixin, almenys, un 30% l’indicador de consum d’energia primària no renovable o s’aconsegueixi una qualificació energètica “A” o “B”. La deducció serà del 60% del cost de les obres de millora amb una base anual màxima de deducció de 5.000 €. En aquest cas, les quantitats pagades no deduïdes per superar la base màxima anual de deducció es podran deduir, amb el mateix límit, en els quatre exercicis següents sense que en cap cas se superi el límit acumulat de 15.000 €.

El mateix Reial Decret Llei 19/2021, de 5 d’octubre, estableix que per als exercicis 2021 i següents, no s’integraran a la Base Imposable de l’IRPF aquelles ajudes i subvencions concedides per a actuacions de rehabilitació energètica en edificis, en virtut dels diferents programes d’ajuts establerts als Reials Decrets 691/2021, 737/2020 i 853/2021.

En cas de voler ampliar la informació respecte a aquestes noves deduccions de l’IRPF destinades a reduir l’estalvi energètic en els habitatges podeu consultar l’article publicat a l’ADVISORIAnews del mes de desembre.