Amb les dades a la mà podem dir que d’un temps cap aquí s’ha agreujat el problema de l’ocupació il·legal d’immobles, creant un estat d’alarma social general.  El problema és complex i té moltes arestes, des de la dificultat d’accés a l’habitatge de moltes persones, a una política d’habitatge social deficient, passant per l’existència d’un parc immobiliari desocupat molt important fins a arribar al concepte mateix del Dret a la Propietat.

També és cal destacar que el perfil de les persones ocupants ha anat canviant en funció de la realitat social i econòmica. Així, si bé és cert que el moviment ocupa va iniciar-se com a un moviment reivindicatiu, també ho és que, avui dia un dels perfils més habituals són els de les famílies amb menors, individus o grups en situació de risc. Uns perfils vulnerables que arrosseguen situacions econòmiques molt precàries, com a conseqüència de la greu crisi econòmica que va viure Espanya l’última dècada, per exemple. Ara, amb la nova crisi que ha provocat la pandèmia de la Covid-19, han tornat a proliferar.

Ets propietari i t’han ocupat il·legalment casa teva? Què pots fer?

Una vegada s’ha produït l’ocupació il·legal d’un habitatge o local, el propietari desposseït té dues vies legals:

  1. Iniciar la via penal
  2. Iniciar la via civil

Aquesta decisió dependrà de les circumstàncies de la finca i de la mateixa ocupació.

Centrant-nos en la via civil, la Llei 5/2018, d’11 de juny, en relació amb l’ocupació il·legal d’habitatges, admetia que els mecanismes de recuperació de la possessió de les finques ocupades il·legalment eren “ineficaços i poc àgils”.

En aquest sentit es va modificar la Llei d’Enjudiciament Civil per tal de canviar el numeral 4t de l’apartat 1 de l’article 250 per establir un mecanisme de petició per a la immediata recuperació de la plena possessió d’un habitatge o d’una part d’ell.

Actualment, a part d’haver-hi un “procediment exprés” per la recuperació dels habitatges o locals ocupats il·legalment, la Llei contempla expressament que la demanda es pot dirigir genèricament contra els “desconeguts ocupants”, sense necessitat de la seva prèvia identificació. Precisament, aquesta situació provocava greus entrebancs al propietari per iniciar el procediment legal de desocupació. Hem de remarcar que és molt important també que la notificació es pot practicar a qui es trobi a l’habitatge en aquell moment així com també als “desconeguts ocupants” de l’habitatge o local.

Si el demandant exigeix l’immediat lliurament de la possessió de la finca, en el mateix decret d’admissió de la demanda es requereix a l’ocupant perquè aportin títol que justifiqui la seva ocupació. Si no s’aporta títol suficient, el tribunal ha d’ordenar a l’instant el lliurament de la possessió, que es podrà efectuar contra qualsevol dels ocupants que es trobin en aquell moment ocupant l’immoble.

Val a dir també que, en cas que l’ocupant il·legal es trobi en situació de vulnerabilitat social, la Llei també regula l’obligació de traslladar als serveis públics competents, en matèria de política social, la comunicació sobre la situació de l’individu per si calgués procedir a la seva actuació, sempre que aquest hagués atorgat el seu consentiment.