Prèviament, aclarir una llegenda urbana. Estem acostumats a escoltar que els jutjats, a l’agost, estan tancats. Doncs no, no és cert.

El vuitè mes de l’any resulta inhàbil per llei per a determinats assumptes i en determinades jurisdiccions, però no tot i no per a tot. Davant la situació que estem patint, degut a la pandèmia que ha provocat el virus COVID-19, amb totes les seves conseqüències socials, sanitàries, laborals i econòmiques, també hi hem de sumar un altre patiment, el de la vergonya. Més aliena que pròpia, davant la gestió d’aquesta crisi global per part d’alguns alts responsables del país.

Precisament, entre tots aquests que ens han provocat una mica de pudor, hi ha altes instàncies de l’Administració de Justícia.

Últimament no ens deixen de sorprendre i, lamentablement, ens ofereixen decisions que només els semblen conseqüents o justes a ells mateixos, que són qui les dicten, esclar, però que, per a la resta de mortals són obertament improcedents.

Vagi per endavant, que la meva opinió no va dirigida ni als funcionaris, ni a jutges concrets – entre els que hi ha de tot, com a la vida mateixa – sinó que és una crítica directe per a tots aquells que prenen decisions considerant-se per sobre de tot, sense arribar mai a voler comprendre res sobre el que pretenen quan decideixen i que, lluny de tenir una obligada visió col·lectiva, no veuen més enllà del seu propi melic i es guien en funció dels seus desitjos, sovint, inconfessables.

Aquesta pandèmia ha paralitzat el país, malgrat la resistència de moltes activitats, que s’hi juguen la subsistència. S’ha de dir que la Justícia va ser dels que va trigar poc o res en paralitzar-se, davant de la sorpresa de molts dels que intervenen dia a dia en el funcionament de l’Administració de Justícia, començant pels propis funcionaris.

Ara, aquelles altes instàncies han trobat la solució a tots els mals i de retruc n’estic convençut que els servirà per tapar les seves vergonyes: aquest 2020 han convertit en hàbil una part del mes de descans, del 11 al 31 d’agost, i han decidit que, qui ho vulgui, podrà treballar voluntàriament algunes tardes durant una temporada a canvi d’una reducció de la seva jornada laboral i sense que s’hagi d’atendre al públic ni als professionals en aquest horari vespertí. És esperpèntic. De veritat que hi ha algú que creu que tots els mals de la Justícia es deuen només a la pandèmia i que aquesta és la millor solució?

Els citaré alguns dels mals que pateix, endèmicament, el sistema judicial més enllà dels provocats per la pandèmia actual:

• Falta d’inversió i de mitjans.

• Desprestigi constant.

• Insuficiència de jutges, jutgesses i funcionaris.

• Manca de productivitat.

• Instal·lacions inadequades.

• Inexistència de mitjans òptims.

• Insuficiència de control i sentit democràtic.

• Manca de voluntat de servei.

• Excés de poder.

Aquestes només són algunes de les mancances que pateix el nostre sistema judicial però, potser, solucionar-les totes no interessa a cap dels “altres poders”, independentment del color del seu partit o de la direcció de seves idees.

Que ens expliquin, per exemple, com pot ser que, durant aquests mesos, mentre molts altres han hagut de fer un esforç titànic per mantenir les seves activitats essencials –què us he d’explicar dels funcionaris de la sanitat?-, la immensa majoria del personal de justícia estava a casa sense fer treball telemàtic i restant en una posició de “disponibilitat” absolutament inefectiva.

Mirin, ja els avanço que, aquesta mesura que s’ha pres, de declarar part de l’agost hàbil és una fal·làcia de cara a la galeria i, també els hi dic, tindrà nul.la efectivitat, per no dir que serà contraproduent.

El Ministeri de Justícia, el mateix 20 de maig, va anunciar a jutges i fiscals – els altres actors judicials com si no existíssim – que l’objectiu de l’Executiu és que l’Administració de Justícia recuperi la normalitat durant el mes de setembre. Si això fos una comèdia, els garanteixo que en aquest punt i moment s’escoltarien riures enllaunats.

Fins llavors el ministeri comandat per Juan Carlos Campo recomana que no es carregui “en excés” les agendes d’assenyalaments. Per tant, el que dèiem, això de l’agost és un autèntic paperot. En paral·lel, la suposada feina de les tardes, sense els mitjans i la disposició necessària, el mateix. Seran els mateixos caps amb diferents barrets. De solució, res de res. La Justícia, senyors del poder, s’està col·lapsant encara més.

Això sí, des del principi, el Consell General del Poder Judicial, s’ha afanyat en deixar clar que aquestes mesures hauran de respectar el dret al descans de tots els membres de l’organització de l’Administració de Justícia.

Així i tot, no concentrant el descans, per exemple, en un ineficient mes d’agost, sinó permetent que es continuï fent vacances repartides majoritàriament entre els mesos de juny a setembre que, per a tots és conegut que, llavors, esdevenen especialment ineficients. I el descans de la resta d’intervinents? Els advocats, procuradors, perits,… la immensa majoria petits despatxos, els propis justiciables, què passa amb tots ells? Se’ls poden assenyalar judicis? Se’ls pot adjudicar aquell judici que fa temps que espera, durant el mes previst com a dies de merescut descans?

Bé, aquests professionals entenc que no els importen gens. Al cap i a la fi es legisla per a ells, no pensant en ells.