En plena situació de crisi sanitària i sense gaire ressò en els mitjans de comunicació, en data 29 d’abril es va publicar la Llei 5/2020, de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic i de creació de l’impost sobre les instal·lacions que incideixen en el medi ambient.

En el marc de les mesures fiscals de la nova llei s’hi troba la modificació de la Llei 19/2010 de l’impost sobre successions i donacions, on s’introdueixen unes modificacions molt subtils, però que tenen gran incidència en la quota a pagar. D’una banda, la reintroducció dels coeficients multiplicadors en funció del patrimoni preexistent per als contribuents dels grups I i II – quan els beneficiaris de la successió són els descendents, cònjuges o ascendents – i, de l’altra, la modificació del règim de bonificacions en la quota.


La reintroducció dels coeficients multiplicadors en funció del patrimoni preexistent afectarà aquells descendents, cònjuges i ascendents que tinguin un patrimoni preexistent superior a 500.000 €. A partir d’aquesta xifra, a major patrimoni preexistent, major coeficient multiplicador. Aquesta modificació afecta únicament als parents més propers, i per tant, a aquells contribuents que representen la majoria de les liquidacions, ja que la resta de contribuents dels grups de parentiu III – germans i germanes, oncles i ties, nebots i nebodes, sogres, gendres i joves –  i IV – cosins, estranys -, mantenen els mateixos coeficients multiplicadors, ja de per si elevats, independentment del seu patrimoni preexistent.


En l’exposició de motius es justifica la reintroducció dels coeficients multiplicadors pels parents més propers amb l’argument de “dotar l’impost d’un impacte redistributiu més gran i reduir les disparitats econòmiques”. Aquests arguments són discutibles, com ho són tots, com ho és la mateixa essència de l’impost, un dels més polititzats i controvertits.


Deixant aquesta qüestió a banda, és la modificació del règim de bonificacions en la quota, disminuint els percentatges de bonificació, el que suposa purament i simple una manera encoberta d’incrementar notablement la quota de l’impost sobre successions d’aquelles persones que representen el percentatge més elevat de contribuents: els fills, els néts i els pares.

Sigui com sigui, la disminució dels percentatges de bonificació no té en compte el patrimoni de la persona que adquireix béns o drets per herència, llegat o un altre títol successori. En l’exposició de motius de la Llei 5/2020 no es diu que aquesta modificació respongui a la redistribució o a la reducció de disparitats econòmiques, pel que hem d’entendre que aquest canvi té només un objectiu recaptatori.

Una fita que, tot sigui dit, té la seva lògica en un moment en el qual el deute públic està disparat, però que en una situació de crisi sanitària ha ocasionat una elevada mortalitat entre la població, hagués requerit una major sensibilitat o un ajornament de la decisió de modificar l’impost, per no semblar que ara es vol treure profit de les desgràcies alienes.