El proper dia 18 d’abril és el Dia Mundial dels Drets i Deures del Pacient, és curiós que aquesta efemèride coincideixi amb una situació de pandèmia mundial i de crisi sanitària com l’actual, que està posant al límit els sistemes sanitaris d’arreu.

Des d’un punt de vista normatiu, el drets del pacient estan recollits en la llei estatal, Ley 42/2002, de 14 de novembre, bàsica reguladora de l’autonomia del pacient i de drets i obligacions en matèria d’informació i documentació clínica, que regula el dret a la intimitat, el respecte a l’autonomia del pacient, el consentiment informat, i drets i obligacions en matèria d’informació i documentació clínica, entre d’altres. Aquesta llei té el caràcter de legislació bàsica.

A Catalunya els drets i deures del pacient estan recollits a la Carta Catalana de drets i deures de les persones en relació amb la salut i l’assistència sanitària. La Carta actual, aprovada pel Departament de Salut el 2015, conté prop de cent drets i deures.

Aquesta Carta, tal i com consta en el seu preàmbul, no és un document amb rang legal, sinó que es constitueix com un contracte social entre les persones i el sistema, que configura un marc de relació en el qual es defineix què esperen les persones del sistema (drets) i com aquestes es comprometen com a agents actius i centrals d’aquests (deures).

La Carta conté uns deures que estan més a l’ordre del dia que mai, com és el deure d’evitar riscos per la salut d’altres persones que es poden derivar de la falta d’adopció de mesures preventives individuals, o el deure de conèixer quines són les conseqüències sobre terceres persones i la col·lectivitat derivades de la no-adopció de mesures preventives individuals i de prendre totes aquelles precaucions que evitin riscos per a la salut d’altres persones.

La Carta també conté un dret que es posa de manifest en una situació de crisis sanitària com l’actual, com és el dret a conèixer com actuar personal i col·lectivament davant d’una situació de risc per a la salut de la comunitat. Es reconeix el dret de la persona a tenir un coneixement adequat de com ha d’actuar davant d’aquelles situacions de risc que puguin posar en perill tan la salut individual com col·lectiva.

Tal com dèiem, la situació de crisi sanitària està tensant tot el sistema sanitari, i tot i el bon fer i responsabilitat que estan demostrant els professionals de la salut i l’organització del sistema, s’ha de garantir l’acompliment dels drets de les persones.