En motiu del Mobile World Congress, ADVISORIA va tenir el plaer de poder assistir a unes de les jornades més interessants sobre la imminent entrada en vigor del Reglament General de Protecció de Dades i sobre una de les tendències informàtiques que tindran més ressò durant els propers anys: el Blockchain. En aquest article, intentaré explicar, a grans trets, i de la forma més senzilla possible, les qüestions més importants i destacables. La història del Blockchain té el seus inicis en el propi misteri. Al voltant de l’any 2008 es va publicar un article en la llista de criptografia Metzdowd.com, on un senyor anomenat Satoshi Nakamoto, descrivia un sistema de P2P (pair two pair) de diners digitals. Un any més tard, es va llançar el software Bitcoin, pel qual es va crear una xarxa i l’actual moneda digital més famosa, el Bitcoin. A dia d’avui, i desprès de moltes investigacions i especulacions, no es pot determinar si el Senyor Nakamoto existeix, si és una persona real, o fins i tot si és un grup de persones. És per això que els orígens del Bitcoin segueixen sent a dia d’avui un misteri. La raó més important de la creació del Bitcoin va ser, sense cap dubte, la descentralització. Actualment la gran majoria d’operacions que podem realitzar estan totalment centralitzades, per exemple, els sol fet d’enviar un correu electrònic a través de Google al company de treball que està assegut a dos metres, fa que el correu electrònic circuli per la xarxa, fins arribar als servidors de Google, a Bèlgica, Finlàndia o Irlanda, per desprès tornar, fins arribar a la bústia del company assegut a menys de dos metres. Funcionament del Blockchain El que es pretenia amb el Bitcoin, i a través del Blockchain, era poder evitar, mitjançant la creació d’una moneda digital, la centralització d’aquesta. És a dir, que a través d’una sola xarxa, on tothom que volgués realitzar transaccions, pogués tenir la seguretat de la licitud de totes i cadascuna de les transaccions que es realitzessin, sense un òrgan centralitzat que les controlés, on tots els seus propis integrants tinguessin el control de totes les transaccions. Però clar, “els seus creadors”, van observar que podria haver-hi dos problemes amb la moneda digital: la doble despesa o doble pagament, i el consens de tots els integrants. La doble despesa significava poder evitar que una mateixa moneda pogués comprar, o realitzar transaccions més de una vegada. Per exemple, si nosaltres tenim 10 euros i els paguem per comprar un llibre, i a la vegada, comprem un altre llibre de 10 euros, i un altre més, amb aquests mateixos 10 euros. Si la moneda és digital, i per tant no material, com podem fer, que aquesta, una vegada utilitzada, no es pugui tornar a utilitzar? Ja que d’aquesta manera podríem estar comprant llibres infinitament, amb els mateixos 10 euros. La solució va ser més que senzilla. Imaginem un llibre gegant, on totes i cada una de les transaccions s’anoten, qualsevol petit moviment és escrit. Si en aquest llibre ple de anotacions de totes i cada transacció que es realitza, és molt senzill poder esbrinar si la operació en qüestió o la transacció és licita, ja que només hem de mirar en les pàgines d’aquest llibre dies enrere, mesos o potser anys, però en tot moment podrem tenir la seguretat que una persona pot realitzar una transacció de 10 euros perquè hem pogut esbrinar que temps enrere els va obtenir, i des de aquell moment fins ara no els ha gastat, ja que tot queda registrat. Aquesta va ser la solució a la doble despesa. Però podem anar més enllà, en qualsevol moment podríem comprovar la licitud de la transacció sol·licitada o què es pretén fer, però es que absolutament tothom que formi part del mateix Blockchain, podrà confirmar la mateixa operació. I aquest fet va originar el segon gran problema que va sorgir del Blockchain, el consens. Hem de tenir en compte que estem en una xarxa P2P on tots estan connectats, però no tots estan connectats entre sí, la qual cosa implica que en el gran llibre d’operacions tots poden veure les operacions que es duen a terme, però… qui escriu les operacions? La solució és que els propis usuaris escriguin en el llibre, però aquest fet pot generar un problema. Pensem en un gran volum d’operacions i que tots i cadascun dels usuaris porten un control de les mateixes, hem de tenir en compte que les operacions que es duen a terme són d’un gran nombre, la qual cosa, i com és més que lògic, per molts usuaris que vulguin escriure les operacions en el llibre, no s’arribarà a un consens, ja que uns diran que és la seva llista d’operacions la que s’hauria d’anotar, i uns altres dirien que és la seva llista la que s’hauria d’anotar. Com es va solucionar? El que es buscava no era una solució al consens, sinó una solució al conflicte. De la manera més senzilla que es podia fer. Per atzar. Una qüestió simplement de sort.  Miners i la seva recompensa Aquest procediment se’n diu MINAR. És a dir, usuaris de tot arreu competeixen per poder escriure en el llibre les transaccions que pertanyen a un bloc. Tal i com hem explicat anteriorment, en el llibre de operacions es van introduint aquestes operacions per “trams” i els anomenats “miners” lluiten per tal de poder escriure en aquest llibre les transaccions que s’han dut a terme. Però com lluiten, com competeixen? Milers de persones i ordinadors lluiten per tal de poder resoldre un problema matemàtic, un procés igual però que les variables són sempre diferents i la única manera de resoldre’l és provant números al atzar. Tal qual. I el primer que ho aconsegueixi s’emporta la recompensa. Tal fet genera una gran competència i la recerca de una plena eficiència millorant els ordinadors per aquest motiu. Hem de tenir en compte que en el món quan un govern necessita diners simplement els imprimeix. Però amb el Bitcoin i el sistema de Blockchain, no s’imprimeix, es descobreix. Aquest fet significa que el sistema de Blockchain recompensa als miners de tal manera que cada vegada que un miner pot escriure en el llibre, la recompensa és de 25 Bitcoins. El 28 de febrer de 2018, cada Bitcoin equivalia a 10.467,79 dòlars. Exemple de Blockchain Imaginem que estem en un poble on en el centre hi ha una plaça i en aquesta un cartell d’anuncis. Doncs bé, imaginem que en aquest cartell d’anuncis no s’hi pengen els anuncis sinó les transaccions, absolutament totes. De tal manera que es pot comprovar si alguna persona ha fet una transacció anteriorment. En aquest cas estaríem parlant del llibre. No només això, sinó que per anar més enllà, si un veí del poble volgués comprar un article a un altre veí, significaria que aquesta persona hauria de comunicar a tot el poble que es vol realitzar aquesta transacció, d’aquesta manera, aquest veí hauria d’anar casa per casa, bústia per bústia notificant a tots de la operació que vol realitzar, i així tothom tindria coneixement que es vol realitzar una operació. A més, al tenir tots constància que s’ha dut a terme aquesta transacció, encara que nosaltres no estiguéssim dintre d’aquesta, podríem voler anotar-la en el cartell d’anuncis de la plaça del poble. De tal manera que podríem considerar-nos miners. Però no ens avancem. Per tal que aquest veí i tots els altres volguessin tenir la seguretat que es pot realitzar la transacció, per tal d’esbrinar si aquest veí disposa dels fons necessaris, seria tant senzill com anar a la plaça del poble i comprovar en el cartell d’anuncis si aquest veí, amb anterioritat, va rebre aquesta quantitat. Llavors es podrà procedir a anotar aquesta nova transacció, però hi ha un problema, i és que tots els veïns han tingut constància d’aquesta operació, no només d’aquesta sinó de moltes més, i tots volen escriure en el llibre el seu propi llistat d’operacions. Aquest, com hem explicat anteriorment va ser un dels problemes a resoldre pels creadors del Blockchain. Si tots volen escriure, qui pot escriure? I quina llista és la correcte? Hem de tenir en compte que encara que a tots els veïns els ha arribat les mateixes operacions, potser a tots no els hi ha arribat pel mateix ordre. El que si és indiscutible serà el resultat de les mateixes, ja que sabem que totes les operacions que s’escriuran provenen, sí o sí, d’un resultat anterior, que no es pot modificar. És quan els creadors del Bitcoin van donar la solució a aquest problema. I és que no volien trobar una solució al consens, sinó evitar el conflicte. Va ser quan es va decidir, que les diferents persones que volguessin escriure en el cartell d’anuncis ho podrien fer, però només si l’atzar els hi permetia. Llavors ens trobem que en el mateix poble, on tots els veïns recullen les transaccions, on tots creen les seves pròpies llistes de totes les operacions que es realitzen, i tots volen escriure perquè saben que al escriure tindran una recompensa, la única manera per poder escriure serà que cadascú agafi tres daus i els tiri a l’aire i només podrà escriure aquell veí que tregui tres sisos. Aquest va ser l’exemple més clar que es va oferir sobre el funcionament del Blockchain, i salvant les distàncies, va ser sense cap dubte, un exemple a mode de conte, on tothom que va ser a la sala, va entendre de manera fàcil i senzilla com funcionava aquesta tecnologia. Per concloure, hem de reiterar, que va ser un privilegi poder assistir a les jornades del Mobile World Congress, sobre “La revolució del Blockchain” per part de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades, i sobretot haver entès una mica millor el funcionament d’aquestes tecnologies, així com la possible implementació d’aquestes d’acord amb la normativa que recull el nou Reglament General de Protecció de Dades. I abans d’acomiadar-nos, ens veiem amb l’obligació d’afegir, que mitjançant aquest article, la única pretensió que tenim, és que quan es parli de Bitcoins o de Blockchain i el seu funcionament, puguem saber de què estem parlant i quin és el seu funcionament, d’una manera ràpida i senzilla, i tot i sabent que tant el Bitcoin, com la tecnologia de Blockchain són conceptes llunyans i que són funcionaments que potser ens costen d’entendre. Qui ens hauria dit fa deu anys que a dia d’avui entendríem les xarxes socials…]]>