Una de les novetats és que les despeses de subministraments derivades del treball en el propi habitatge, quan el contribuent afecti parcialment el seu habitatge habitual al desenvolupament de l’activitat econòmica, les despeses de subministraments d’aquest habitatge (com ara aigua, gas, electricitat, telefonia i Internet) resultaran deduïbles en el percentatge resultant d’aplicar el 30% a la proporció existent entre els metres quadrats de l’habitatge destinats a l’activitat respecte a la seva superfície total, llevat que es provi un percentatge superior o inferior. Amb data 25-10-2017 es va aprovar i publicar en el B.O.E. la “Ley 6/2017, de Reformas Urgentes del Trabajo Autónomo”. En matèria exclusivament d’IRPF, les principals novetats introduïdes per aquesta Llei, aplicables a partir del proper 01-01-2018, son les següents: Primera.- Pel que fa a les despeses de subministraments derivades del treball en el propi habitatge, quan el contribuent afecti parcialment el seu habitatge habitual al desenvolupament de l’activitat econòmica, les despeses de subministraments d’aquest habitatge (com ara aigua, gas, electricitat, telefonia i Internet) resultaran deduïbles en el percentatge resultant d’aplicar el 30% a la proporció existent entre els metres quadrats de l’habitatge destinats a l’activitat respecte a la seva superfície total, llevat que es provi un percentatge superior o inferior.  Per posar un petit exemple sobre això: L’habitatge habitual d’un contribuent té 100 m² i decideix afectar a l’activitat econòmica que desenvolupa uns 20 m². Les despeses anuals per subministraments d’aquest contribuent ascendeixen a 1.000 euros. Proporció de l’habitatge habitual afecta a l’activitat: 20 m² / 100 m² = 20%. Percentatge de deducció = 30% x 20% = 6%. Despeses deduïbles: 1.000 € x 6% = 60 €. Segona.-  Pel que fa a les despeses de manutenció en què incorre el mateix contribuent en el desenvolupament de l’activitat econòmica, tenen la consideració de despesa deduïble per determinar el rendiment net en estimació directa les referides despeses, sempre que compleixin tots els requisits següents: –       Ser despeses del mateix contribuent. –       Realitzar-se en el desenvolupament de l’activitat econòmica. –       Que es produeixin en establiments de restauració i hostaleria. –       I s’abonin utilitzant qualsevol mitjà electrònic de pagament. Aquestes despeses tindran com a límit quantitatiu màxim els imports establerts reglamentàriament per a dietes i assignacions per a despeses normals de manutenció dels treballadors que es contenen en l’article 9 A. 3. a) del Reial Decret 439/2007, de 30 de març, pel qual s’aprova el Reglament de l’IRPF. És a dir, amb caràcter general, estem parlant d’un límit de fins a 26,67 € diaris (si la despesa es produeix a Espanya) o de 48,08 € diaris (si és a l’estranger), quantitats que es dupliquen si es pernocta com a conseqüència del desplaçament realitzat. Cal ressenyar la no exigència de que la despesa es realitzi en una localitat diferent a aquella en què es troba el centre de treball o el domicili del contribuent empresari o professional autònom. Únicament s’haurà de justificar la despesa mitjançant el corresponent tiquet o factura i provar la seva vinculació amb el desenvolupament de l’activitat o la seva correlació amb els ingressos obtinguts. La norma és aplicable a les dues modalitats d’estimació directa: normal i simplificada. Per qualsevol dubte sobre la deduïbilitat de les despeses dels empresaris o professionals autònoms (persona física) en llur activitats econòmiques o sobre les repercussions d’aquesta nova regulació en la matèria, contacti amb els nostres assessors fiscals d’ADVISORIA.]]>