Prestacions pels pares amb fills que pateixen malalties greus

A la vida es donen fets que ens situen en posicions que mai voldríem ser-hi. Tots sabem que tot allò que afecti als nostres fills provoca en els pares un efecte amplificat, de felicitat o de patiment. Una d’aquestes situacions, potser la pitjor de totes, és viure una malaltia greu d’un fill o filla. La prestació econòmica per cura de menors (fills, evidentment adoptats o no, o acollits, als que ens referirem indistintament com a fills) afectats per càncer o una altra malaltia greu pretén compensar la disminució del nivell d’ingressos que ocasionarà als pares/mares afectats al veure’s obligats a reduir la seva jornada laboral, per la necessitat de tenir especial cura de forma directa, contínua i permanent del fill/a que pateix la malaltia, durant el temps d’hospitalització i tractament continuat per alguna de las 109 malalties greus que en l’actualitat es recullen en la normativa específica que ho regula que figura en l’annex del Real Decreto 1148/2011, de 29 de juliol. Tot i no ser una mesura perfecte i que no pot estar exempta de crítiques per la seva millora, al no emparar situacions que poden merèixer idèntica protecció, intentarem resumir les condicions de la mateixa. La prestació es contempla en tots els règims de la Seguretat Social i per accedir a la mateixa, els requisits són els següents:

• Els treballadors afiliats i en alta en algun règim del sistema de la Seguritat Social que tinguin menys de 21 anys no necessiten acreditar períodes mínims de cotització i pels majors d’aquesta edat, els exigibles en cada cas varien de 90 a 180 dies, dins dels set anys anteriors a l’inici de la reducció de jornada.
• Es tracta de la possibilitat de reducció de la jornada laboral en un mínim d’un 50%
• Els afectats per malaltia han de ser fills menors d’edat, a càrrec del beneficiari de la prestació.
• El fill menor afectat per la malaltia ha d’haver requerit, en algun moment, ingrés hospitalari.
• La malaltia que origina la sol·licitud de la prestació ha de precisar una cura directa, contínua i permanent per part dels seus progenitors, adoptants o acollidors.

La prestació consisteix en un subsidi equivalent al 100% de la base reguladora derivada de contingències professionals en funció del percentatge de reducció que experimenti la jornada de treball. Quan la persona treballadora no tingui la cobertura dels riscos professionals, serà competent per la gestió de la prestació l’entitat gestora o la mútua que assumeixi la cobertura de la incapacitat temporal por contingències comuns. El subsidi gaudeix per la seva sol·licitud d’un termini de tres mesos des de l’inici de la reducció i es reconeixerà per un període inicial d’un mes, prorrogable por períodes de dos mesos quan subsisteixi la necessitat de la cura directa, contínua i permanent del menor, que s’acreditarà mitjançant declaració del facultatiu del servei públic de salut responsable de l’assistència mèdica del menor i, com a màxim, fins que aquest assoleixi la majoria d’edat. Com ja hem dit, aquesta és una situació que no hauria de patir ningú i el desenvolupament d’aquesta prestació no té l’amplitud que ens agradaria, però la protecció de social de l’Estat també pateix les seves limitacions. En tot cas, creiem que és una informació rellevant que desitgem que mai ens veiem obligats a utilitzar.]]>