Cal començar destacant que les empreses familiars, que a Espanya superen la xifra de dos milions d’unitats, generen entre el 65% -70% del Producte Interior Brut (PIB) aproximadament, i el 70%-75% d’ocupació, són actualment un dels pilar fonamentals de la nostra Economia. Aquestes empreses, caracteritzades pel fet que la totalitat o una part essencial dels seus socis són membres d’una mateixa família, es troben amb la dificultat afegida d’haver de manegar les sinergies que genera l’estreta relació de la vida empresarial amb la vida familiar. Com a eina de regulació i de gestió d’aquesta interrelació apareix el que ha vingut a denominar-se Protocol Familiar, entès com un conjunt de regles d’actuació i de regulació entre l’empresa i el seus propietaris, destinades a facilitar la seva continuïtat, a anticipar les discrepàncies i a garantir el sosteniment de les seves coordinades bàsiques particulars. El Protocol Familiar, quin contingut mínim es recomana ha d’estar recollit en el Estatuts Socials, pot abordar tots aquells pactes que els socis estimin convenients, sempre que no siguin contraris a la llei o als principis inspiradors de la forma social escollida. En el Protocol Familiar es poden incloure pactes estatutaris com, entre d’altres, els que regulen la natura societària o el règim jurídic de les accions i/o participacions socials, o bé extraestutaris, com els que regulen les normes d’incorporació i/o contractació de l’empresa, el sistema estructural i organitzatiu del grup familiar (normalment al voltant d’òrgans familiars paral·lels als socials, com són la Junta de Família i el Consell de família), així com tot tipus de decisions empresarials i els mitjans de revisió. Aquest conjunt de normes o directrius regidores del grup empresarial, al temps que familiar, poden venir recollides en diferents tipus de documents o instruments jurídics, sent la seva eficàcia la que correspongui al document que el conté. Així, es poden incloure pactes propis del protocol Familiar en els Estatuts Corporatius, en un recull de Pactes extraestatutaris o parasocials, en Capitulacions matrimonials o Pactes de convivència, en el testament, o aquí a Catalunya, mitjançant els Pactes successoris. Sent, en tot cas, recomanable regular la successió futura de l’empresa, cal destacar, de forma específica, les possibilitats que la legislació catalana ens ofereixen amb els Pactes Successoris, amb els que podem pactar amb eficàcia contractual (i, per tant, sense possibilitat de revocació unilateral) disposicions relatives a l’herència futura, de tal manera que els seus beneficiaris no requereixen de l’acceptació de l’herència per part dels hereus per gaudir de les disposicions que es vana atorgar al seu favor. D’altra banda, el Protocol Familiar és susceptible de ser inscrit en el Registre Mercantil, en quin cas adquirirà eficàcia front a tercers de bona fe. En qualsevol cas, des d’ADVISORIA oferim assessorament integral per l’elaboració i desenvolupament de Protocols Familiars amb els que poder establir, en aquest tipus d’empreses, la millor relació entre la àmbit empresarial i familiar.]]>
