Avui entrevistem a Joaquín León, creador i responsable de la marca de roba esportiva HOKO (www.hoko-esport.com) Els seus productes es fan al Maresme però es poden comprar físicament a les botigues de Madrid, Sabadell i Mataró. A més, a través de la seva botiga online, esportistes d’arreu del món compren roba HOKO, feta amb un material tècnic que ha agradat molt. Sense publicitat, i només per les seves prestacions, HOKO ha aconseguit un bon lloc al costat de marques de roba esportiva de grans multinacionals. La bona matèria prima, la tecnologia de les màquines i un cap com en Joaquín León que no es conforma, que va més enllà, que s’assessora amb fisioterapeutes de l’esport, que està en el dia a dia de la producció del teixit… han fet de HOKO una marca amb projecció internacional. Quan i com va començar tot? Jo tota la vida que m’he dedicat al tèxtil i també sóc corredor de fons. Quan tenia 50 anys l’empresa per la que treballava va fer aigües i em vaig plantejar què podia fer. Feia un temps que m’havia fabricat unes samarretes per mi, per anar a córrer, amb un fil sintètic que m’havia ensenyat un comercial. Es tractava de la microfibra de polipropilè, a mi en un primer moment em costava de creure que un fil sintètic tingués unes bones condicions, jo era dels de 100% cotó. Però quan ho vaig provar vaig veure les seves qualitats que eren moltes, és un fil molt biocompatible amb el cos, de fet, en les sutures internes de cirurgia és el que fan servir. El primer que vaig fer van ser unes samarretes que me les posava de forma interior per protegir-me quan anava a fer esport i vaig constatar que eren molt millor del que es podia comprar al mercat. Però no tot era positiu, el preu era tres vegades més car que el d’un fil sintètic, i després era molt difícil de treballar. Per sort, vaig veure que unes màquines que hi havia per la zona, les “seamless”, moltes d’elles en desús per la crisi del sector tèxtil, eren ideals per teixir amb aquest fil. Tenia la matèria prima, tenia la maquinària i vaig constatar dues coses: la primera era que el tema de fer esport anava a l’alça i que la venda online, segons dades econòmiques, creixia de l’ordre d’un 15% anualment. Així, molt resumit, és com va començar tot. Com ha evolucionat la marca i els productes? El primer any, l’any 2009, rebíem les primeres comandes amb molta il•lusió perquè arribaven amb comptagotes… al principi va anar a poc a poc, la veritat. Però en qüestió d’un any, any i mig el tema va créixer molt. Un any vam facturar 80.000 euros, al següent ho vam duplicar fins arribar als 160.000 euros i al tercer any vam triplicar vendes. Pel que fa als productes, les malles que és poder la peça que més feina m’ha donat i em dóna per millorar-les, adaptar-les al cos… van ser el producte estrella. També es van vendre molt els panxells, les samarretes… Es va començar a parlar molt de la compressió en l’esport i nosaltres vam ser dels primers en aquest tema, de forma natural, perquè el nostre teixit així ho fa i treballem perquè aquest tingui diferents mesures de compressió segons les necessitats musculars. Podríem dir que la matèria prima ha estat la clau de l’èxit? La matèria prima ha estat una de les claus però cal afegir la tecnologia de la maquinària i el treball d’estudi que hi ha darrera de cada peça. Parlo amb esportistes, “fisios”, jo mateix ho provo… Tenen botiga física a Sabadell, Mataró i Madrid, en pensen obrir més? De fet, la idea de negoci inicial era només tenir una botiga online. Però vam obrir botiga física a Mataró perquè em venien a veure coneguts a comprar-me malles o material i vam decidir obrir aquesta. Ara tenim, com dius, també a Sabadell i Madrid i en breu a Bilbao. També es poden trobar els nostres productes a una vintena de botigues d’esport multimarca on vigilem molt que venguin al mateix preu que nosaltres. De fet, és una condició bàsica que els hi posem. També hem obert botiga online a Estats Units i ara busquem el camí de créixer però mantenint la nostra essència de control del producte i preu final. La botiga online funciona bé, tinc entès que van patir una crisi puntual. Què va passar i com ho van solucionar? Aquest estiu, vam llençar online una promoció del 50% i sen’s va col•lapsar el servidor, vam haver de contractar un de més potent, demanar disculpes als clients i contractar a més gent de forma puntual per preparar i enviar les comandes que van arribar a 7.000 en 4 dies. Com es planteja el futur HOKO? Ens plantegem créixer cap a Europa i Sud Amèrica però el concepte encara no el tenim clar, l’estem treballant perquè volem controlar nosaltres el preu final i el cobrament. La idea per Europa, per exemple, seria ubicar-nos a botigues on els podem oferir tràfic de clients ja que la nostra marca és bona, sense cap cost de comprar d’estoc, només amb un % per venda realitzada i tenir nosaltres allà un sistema perquè la compra es faci online encara que t’emportis el producte allà mateix. Quin ha estat el paper d’ADVISORIA en aquest camí? Ens assessoren en aspectes legals i econòmics d’una forma molt professional. Ara per exemple, estem mirant amb ADVISORIA aquest tema de la internacionalització que no el tenim lligat encara, hem de veure com ho fem i estudiar-ho bé abans de donar el pas.]]>