El passat 28 de febrer de 2015 es va publicar en el BOE el Real Decreto-Ley, 1/2015, de 27 de febrer, anomenat de “mecanismo de segunda oportunidad, reducción de carga financiera y otras mediadas de orden social” pel que es modifiquen determinades lleis, i en el que es regula l’anomenada segona oportunitat, els acords extrajudicials i altres mesures. L’anomenada segona oportunitat, a través de la reforma de la Ley 22/2003, de 9 de juliol, Concursal, persegueix que una persona física, malgrat un fracàs econòmic empresarial o personal, tingui la possibilitat d’encarrilar novament la seva vida i, fins i tot, d’arriscar-se a noves iniciatives, sense haver d’arrossegar indefinidament la llosa d’un deute que mai podrà arribar a satisfer. Es modifica igualment el Real Decreto-Ley 6/2012, de 9 de març, de mesures urgents de protecció de deutors hipotecaris sense recursos, entre d’altres mesures s’amplia l’àmbit subjectiu de les persones que queden dins de l’àmbit de l’anomenat “Código de Buenas Prácticas para deudores hipotecarios”, que és un conjunt de mecanismes, normes i protocols al qual es sotmeten o acullen voluntàriament les entitats financeres i que pretenen atorgar protecció als deutors hipotecaris. En aquest sentit, s’incrementa el límit anual de renta de les famílies beneficiàries, límit que es calcularà en base a l’IPREM anual de 14 mensualitats, i s’inclou com a nou supòsit d’especial vulnerabilitat que el deutor sigui major de 60 anys i s’introdueix una nova forma de càlcul del límit del preu dels béns immobles adquirits. Addicionalment, s’introdueix la inaplicació definitiva de les clàusules sòl en aquells deutors situats en el nou llindar d’exclusió que les tinguessin incloses en els seus contractes. També es modifica la Ley 1/2013, de 14 de maig, de mesures per a reforçar la protecció al deutors hipotecaris, reestructuració de deute i lloguer social, per ampliar fins al 15 de maig de 2017 el període de suspensió de llançament sobre habitatges habituals de col·lectius especialment vulnerables, i es possibilita, en termes similars als previstos per al Código de Buenas Prácticas, que més persones es puguin acollir a la suspensió. Al respecte, val a dir que compartim les veus que s’han alçat en el sentit que les mesures introduïdes pel Govern espanyol, obeeixen bàsicament a la necessitat d’intentar demostrar iniciativa política, però són de difícil eficàcia per pal·liar la situació actual. El fet d’anar introduint periòdicament modificacions legislatives dificulta enormement la tasca dels diferents operadors que les han d’aplicar i genera confusió en aquelles persones o col·lectius que esperen una solució o un tractament de la seva problemàtica.]]>
