El darrer mes de febrer, el Consell de Ministres va trametre a les Corts Generals un projecte de modificació parcial de la Llei de Propietat Intel·lectual. Si bé és cert que el que es fa realment necessari és una modificació o revisió global i integral de la legislació en aquesta matèria, també ho és que hi ha qüestions que exigeixen una resposta legal imminent i, per això, s’ha estimat oportú portar a terme aquesta modificació parcial. Així, en la regulació de la propietat intel·lectual, cal tenir molt en compte la constant evolució de la tecnologia per tal de poder adequar de la millor manera possible la legislació a la realitat social del moment en què ha de ser aplicada; també en aquest camp cal donar resposta a l’alarma social que s’ha creat entorn als esdeveniments en que s’han vist implicades les anomenades entitats de gestió, i en relació a tot el tema del que s’ha conegut com a “cànon digital”, o compensació per còpia privada. D’altra banda, aquesta modificació obeeix també, des d’un punt de vista jurídic, a la necessitat de transposar, és a dir, incorporar, al dret estatal, el contingut de dues Directives Europees en la matèria. Una d’aquestes Directives preveu l’ampliació del termini de protecció dels drets d’artistes i productors fins a un total de 70 anys (davant el termini de 50 anys previst fins ara), mentre que l’altra Directiva es refereix a les anomenades “obres orfes”, i té per objecte oferir un marc de seguretat jurídica a l’hora de la seva utilització. Precisament per la constant i contínua evolució dels mitjans tecnològics, pel gran nombre d’operadors implicats en la matèria, i per les diferències entre la legislació dels diferents estats europeus, la propietat intel·lectual és una matèria que presenta un alt grau d’inseguretat jurídica, especialment en dos qüestions d’actualitat –potser les que tenen més incidència social-, com són el concepte de còpia privada i la regulació de les entitats de gestió, la més coneguda de les quals és la Sociedad General de Autores (SGAE). En relació a les entitats de gestió, la seva faceta més coneguda públicament és la recaptació de les tarifes que es meriten per la divulgació pública d’obres en locals oberts al públic, en quina recaptació la SGAE juga un paper destacat en tant que s’ocupa d’aquesta recaptació en nom d’altres entitats de gestió. Doncs bé, en relació a aquestes entitats de gestió, la modificació preveu diverses mesures tendents a dotar el seu funcionament d’una major transparència i eficàcia i, a tals efectes, preveu mesures de control administratiu que van des de la pràctica d’auditories, fins el nomenament de gestors interins prèvia l’adopció de la mesura més greu que és la inhabilitació de l’entitat. A més, es preveu l’establiment d’uns criteris en base als quals establir preus i tarifes, així com l’obligació de les entitats de gestió de constituir una persona jurídica privada que tingui per funció la centralització de les tasques de facturació i pagament per part dels usuaris dels drets de propietat intel·lectual: es preveu regular un sistema de recaptació de finestreta única, amb l’objectiu d’oferir una major facilitat, simplicitat i, sobre tot, seguretat, als obligats al pagament, és a dir, als petits establiments que tenen aquesta obligació de pagament. També incideix aquesta modificació parcial en la qüestió de la còpia privada i, al respecte, es pretén bàsicament concretar i acotar el concepte de còpia privada, modulant-lo d’acord amb els criteris establerts per la jurisprudència europea en la matèria. En aquest mateix aspecte, es segueix mantenint el pagament de la compensació per còpia privada (el que es va anomenar “cànon digital”) a càrrec dels pressupostos de l’estat, si bé la regulació d’aquest concret aspecte és provisional i transitòria, en tant no sigui publicada una normativa europea comuna al respecte. Ens trobem davant un projecte discutit i polèmic, que ha sigut ja mereixedor de crítiques i oposició tant d’entitats de gestió com d’altres operadors del sector que veuen el text com una regulació molt restrictiva de les seves activitats. En tot cas, com ja s’ha fet constar al inici, es tracta d’un projecte que es troba encara en fase de discussió parlamentària, i des d’ADVISORIA s’està portant a terme el seguiment del tràmit legislatiu per tal d’informar degudament del resultat final d’aquesta modificació parcial que serà objecte de l’oportú, anàlisi i exposició, evidentment, des del punt de vista de la còpia privada i del sistema d’establiment de tarifes i de la mecànica del seu cobrament per part de les entitats de gestió, en ser aquestes les qüestions que més poden afectar al nostres clients, en tant que obligats al pagament per raó de l’exercici de les seves activitats.]]>
