El tancament forçós d’activitats durant l’estat d’alarma va posar sobre la taula un concepte que s’anomena lucre cessant. Una fórmula que fa referència al guany potencial que es pot deixar d’obtenir per determinada causa, i, per tant, els negocis afectats i amb pòlissa i cobertura, podien reclamar-ho a la seva asseguradora. 

Les reclamacions en aquest sentit han estat diverses, i els pronunciaments judicials al respecte han estat divergents. És evident que es tracta de casuístiques diferents en funció de les cobertures de cada pòlissa d’assegurança. Malgrat això,  també han estat diverses les sentències que han donat lloc a aquestes reclamacions i han condemnat a les companyies d’assegurances a fer efectiva la indemnització.

El criteri judicial és variable, sobretot en primera instància. Pel que fa a segona instància, concretament el de l’Audiència Provincial de Girona, que ha dictat dues sentències al respecte, implica estimar les demandes, condemnant les companyies a fer efectives les indemnitzacions. Unes resolucions que han suposat un alleugeriment a la greu situació econòmica en què s’han trobat diverses activitats per raó dels tancaments forçosos.

Jurídicament, atesa la normativa reguladora de les assegurances, el termini per cursar les reclamacions a les companyies és de dos anys, però el que resulta controvertit és el moment d’inici del còmput d’aquest termini: si des del mateix moment de la declaració de l’estat d’alarma, o bé des de la seva finalització.

A més a més, en relació amb el còmput d’aquest termini, cal tenir en compte que els terminis de prescripció i caducitat van quedar interromputs pel Real Decret de declaració de l’estat d’alarma, tornant a computar els terminis des del dia 4 de juny de 2020.

Atès que el més prudent és practicar el còmput més favorable per l’interessat, el termini per formular aquest tipus de reclamacions finalitza el pròxim 14 de març, que és quan es compliria el termini de dos anys des de la declaració de l’estat d’alarma. Ara bé, el posicionament contrari implica defensar que aquest termini de dos anys acaba el 21 de juny, la data en què es compleixen els dos anys des de l’aixecament de l’estat d’alarma.

En qualsevol dels casos, estem davant un termini de prescripció i no de caducitat, el que implica que aquest termini pot ser interromput si es formula requeriment en aquest sentit a la companyia asseguradora.

És per això que, des d’ADVISORIA aconsellem que, en cas de tenir contractada cobertura per cessament d’activitat, ni que sigui a efectes cautelars i mentre s’aprofundeix en el contingut de la pòlissa i les seves condicions, es formulin aquests requeriments previs interrompent la prescripció.

LAST ENTRIES

Las ocupaciones ilegales, en el punto de mira

Catalunya es la comunidad autónoma que registra más ocupaciones, según los datos del Ministerio del Interior publicados a principios de 2022. Así mismo, de los casos producidos en territorio catalán, un 74%, se concentran en la provincia de Barcelona, especialmente, a...

Novetats a la campanya de la RENDA 2021

El 6 d’abril s’iniciava la campanya de Renda 2021. Una campanya que no introduirà grans canvis tècnics a l’hora de fer-ne la presentació, tot i que sí que es mantindran tots aquells que es van introduir en campanyes anteriors. Sí que s’han introduït alguns canvis...

NEWSLETTER

ADVISORIA WITH THE SPORT

DEVELONICS TECHNOLOGY PARTNER