La legislació nacional que obliga els residents fiscals a Espanya a declarar els seus béns o drets situats a l’estranger -des de béns immobles fins a comptes bancaris, actius, fons propis, patrimoni de tota mena d’entitats així com assegurances de vida i invalidesa- vulnera el dret comunitari. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea va sentenciar ahir en contra la controvertida llei espanyola en considerar que imposa restriccions a la lliure circulació de capitals «desproporcionades» que van contra el dret de la UE.
La sentència respon al procediment d’infracció llançat fa més d’un lustre per la Comissió Europea contra la legislació espanyola que obliga els residents fiscals a declarar els seus béns o drets amb un valor superior als 50.000 euros situats a l’estranger, a través d’un formulari denominat «model 720». Davant la falta de solucions, Brussel·les va denunciar a Espanya davant el TJUE el 2019 en considerar que determinats aspectes «eren desproporcionats».
Segons aquesta llei, els residents a Espanya que no declarin o declarin de manera imperfecta o tarda els béns i drets que posseeixin a l’estranger s’exposen a multes importants. De 5.000 euros per cada dada o conjunt de dades omeses, incomplet, inexacte o fals, amb un mínim de 10.000 euros. A més, per cada dada o conjunt de dades declarat fora de termini o no declarat per mitjans electrònics, informàtics o telemàtics quan existia obligació de fer-ho l’administració tributària imposa una sanció de 100 euros, amb un mínim de 1.500 euros.
El tribunal va sentenciar que Espanya va incomplir les seves obligacions respecte al principi de lliure circulació de capitals perquè l’obligació de presentar el «model 720» i les sancions derivades de l’incompliment, que no té equivalent en el cas dels béns o drets situats a Espanya, estableixen una diferència de tracte entre els residents a Espanya, en funció del lloc de localització dels seus actius. «Aquesta obligació pot dissuadir als residents d’aquest Estat membre d’invertir en altres Estats membres, impedir-los fer-lo o limitar les seves possibilitats de fer-ho, i constitueix, per tant, una restricció a la lliure circulació de capitals», recollia la sentència del TJUE.
Un model aprovat el pitjor any de la crisi
El model 720 es va aprovar l’any 2012 de la mà del ministre d’Hisenda del Partit Popular, Cristóbal Montoro. L’objectiu era posar al descobert propietats o diners que els contribuents estiguessin amagant fora d’Espanya.
El 2012 va ser el pitjor any de tota la crisi financera, i el llavors ministre d’Hisenda va explorar totes les vies per augmentar la recaptació. Primer amb l’amnistia fiscal i, després, obligant els contribuents a declarar aquests béns que tenien a l’estranger per valor de més de 50.000 euros.
Cristóbal Montoro ho va defensar dient que era “una regularització fiscal necessària, perquè es necessitava portar més recursos a l’hisenda pública i s’havia fet en altres ocasions a Espanya.
La norma obliga els contribuents a notificar a Hisenda les propietats, comptes bancaris o actius financers que tinguin a l’estranger, i estableix que si no s’informa dins el termini i en la forma escaient, es pagaran les corresponents sancions, que són molt elevades.
Hisenda respon
Encara hi ha molts dubtes sobre les conseqüències que tindrà a la pràctica la sentència europea. Però la ministra d’Hisenda ja ha dit que si que rectificaran la norma tenint en compte el que ha dit el Tribunal de Luxemburg.
Montero també ha dit que calculen haver de retornar uns 230 milions d’euros als contribuents. La majoria sancionats durant l’època del govern del PP. També manté que durant els 3 anys de govern socialistes no havien aplicat gairebé sancions, veient venir la possible sentència.
Des del ministeri deixar clar que el model 720 encara és vigent en total per uns 60.000 contribuents espanyols que declaren béns a l’estranger.
Per a més informació o assessorament, poseu-vos en contacte amb els nostres professionals d’ADVISORIA, especialistes en aquest àmbit.
