El passat 3 de setembre van entrar en vigor la Llei estatal 8/2021 i el Decret Llei 12/2021 de la Generalitat de Catalunya, que adapten la legislació existent a la convenció de Nova York del 2013 sobre els Drets de les persones amb discapacitat; convenció en què s’estableix com a principi bàsic sobre el qual s’ha de regir tota la normativa, que s’ha de respectar la voluntat de les persones amb discapacitat, recolzant-les i assistint-les en la presa de decisions, desapareixent el concepte tradicional de la incapacitació.

Aquesta  reforma legislativa es produeix  principalment en tres àmbits:

En primer lloc, s’acorda la pràctica d’adaptacions en els diferents procediments judicials per tal de garantir la participació en els mateixos de les persones amb discapacitats intel·lectuals o sensorials en igualtat de condicions que les altres parts. Això implica  que  quan sigui necessari  s’ha d’adaptar el text de les resolucions i actuacions, de manera que siguin de fàcil lectura i comprensió, emprar el llenguatge dels signes  o portar a termes les adaptacions que siguin necessàries per respectar el dret que tenen les persones amb alguna discapacitat, a entendre i ser enteses.

En segon lloc, es potencia la possibilitat que sigui la mateixa persona afectada qui estableixi davant de notari les mesures de suport o assistència que necessiti en la pressa de les seves decisions, regulant extensament la possibilitat que la persona pugui establir aquestes mesures amb caràcter preventiu. És a dir, en previsió per si en el futur es dona una determinada situació en què les necessiti, i també es preveu la possibilitat que les estableixi en el moment en què aquesta situació de necessitat ja es doni; i tot això sense haver d’acudir a un procediment judicial  per tal que aquestes mesures s’apliquin, sinó que serà el notari qui, amb una acta de notorietat i en el seu cas un informe pericial, constatarà si les mesures previstes per la persona han  d’entrar en vigor i, en cas de ser així, ho comunicarà al Registre Civil per la sena anotació.

En tercer lloc, per les persones majors d’edat, desapareix la pròrroga de la pàtria potestat i la tutela, substituint-se en la legislació estatal pel curador i en la catalana per l’assistent. En la nova legislació desapareix la declaració judicial d’incapacitació, i per això, en el  procediment judicial, la resolució  que es dicti haurà d’establir  detalladament en quins àmbits es necessita suport, de quin tipus i nomenar la persona que ho portarà a terme, preveient que només excepcionalment aquesta persona podrà tenir facultats de representació.

Així mateix, la nova normativa no permet que les mesures s’adoptin amb caràcter vitalici, sinó que totes s’han de revisar necessàriament en la periodicitat que la resolució judicial fixi i com a mínim cada 6 anys.

Per últim, s’ha establert l’obligatorietat d’adaptar-se a la nova llei totes declaracions d’incapacitat vigents, i per això els Jutjats tenen un termini de 3 anys per revisar d’ofici aquests procediments per deixar sense efectes les declaracions d’incapacitat, els nomenaments de  tutors i les pròrrogues de la potestat parental,  nomenar les mesures de suport que en cada cas siguin necessàries i designar la persona que les portarà a terme.