Crec que hem de desdramatitzar la consideració de certes professions mitificades: sigui advocat, metge o bomber…, no diguem actor o futbolista. També hauríem de revisar aquesta obstinació per fixar dies internacionals de tot. Ignoro qui determina a quina causa, professió, gènere, esdeveniment…, s’ha de dedicar un dia i no tinc clar si el fet que es dediqui un dia és un bon senyal, ja que significa que se’ns ha de recordar expressament aquestes menes d’onomàstiques, per evitar que les obviem.

Dit això, la part positiva és que aquest recordatori intentar rendir tribut a les dones i homes que lluiten per un món més just. Pel meu gust amb independència que siguin o no advocats, però és cert que molts companys de professió, molts advocats, en tot el món, escullen abandonar la via de la bona posició, del reconeixement social, per injusta que sigui la societat en què viuen, la comoditat de la connivència amb el poder, i decideixen jugar-s’ho tot en la defensa de les causes justes que solen ser habitualment les que han estat negades als més desfavorits. Amb dia o sense dia, per ells tota la meva admiració.

En la nostra actualitat són molts els exemples de tot ordre en els que contemplem com professionals del dret posen tot el seu coneixement, tota la seva tècnica, però també tota la seva actitud al servei de la Justícia, però no com a poder de l’Estat, tan execrablement corromput com els altres, sinó com a concepte ideal que hauria de ser el far que il·luminés el camí de la humanitat.

A vegades he escoltat com es definia aquesta efemèride com la dedicada a aquells professionals que dedicaven el seu esforç a aconseguir el complement de les Lleis. Vagi el meu reconeixement, sobretot, per aquells que lluiten perquè algú no sigui castigat, és més, perquè se li reconegui el seu dret per sobre de la Llei. És molt més difícil lluitar contra tot l’ordre establert, moltes vegades representant per l’aprovació interessada de les normes, en defensa d’uns drets, els fonamentals, que haurien de ser reconeguts i respectats en tot el món. No oblidem que l’apartheid, l’homofòbia, la incapacitat de la dona pel fet de ser-ho, la repressió, l’impediment d’expressar-se lliurement, l’esclavitud –l’absoluta i la relativa-. Són situacions que han estat i estan emparades per lleis.

Han estat dones i homes valents els que s’han sacrificat per moure muntanyes d’injustícia i, és cert, que al seu costat sempre hi ha hagut una valuosa advocacia que s’ha deixat, literalment, la pell en la seva defensa. Per aquest el meu reconeixement, no un dia de l’any, sinó cada dia de la meva vida.