Si em permetran, començaré explicant una història curiosa però real.

L’Any 2008, el Sr. Mark Zuckerberg no volia ser colpejat a la cara per un parell d’atletes olímpics de dos metres i mig. En aquell temps, els bessons Winklevoss es trobaven en conflicte amb el fundador de Facebook. Mentre estudiaven a Harvard, els germans Winklevoss van tenir una idea perquè els estudiants de la Universitat més prestigiosa del món es connectessin internament: un lloc de xarxes socials inicialment anomenat “Harvard Connection”, després rebatejat com a  “ConnectU”. Van encomanar a Mark Zuckerberg la construcció i desenvolupament del projecte. En canvi, Zuckerberg el va transformar en la seva pròpia idea, anomenada “The Facebook”.

Uns pocs anys després i gràcies a Facebook, Zuckerberg va esdevenir multimilionari i els bessons Winklevoss, sentint-se traïts, van emprendre accions legals contra ell, per un valor total de $ 100 milions. Per acostar postures, els bessons van suggerir una reunió inicial amb Zuckerberg. Sense advocats, sense mediadors, només les parts originals…

Zuckerberg hi estava d’acord, però tenia “preocupacions de seguretat”.

Segons explica la història, a Zuckerberg li preocupava ser colpejat a la cara pels bessons Winklevoss, uns tiparros de dos metres i mig d’alçada, que van competir en l’esdeveniment masculí de rem en parella durant els Jocs Olímpics de Beijing 2008.

La solució va ser organitzar una reunió amb un sol Winklevoss, en una sala de conferències de vidre, amb tots els altres testimonis al passadís, mirant. Per absurd que fos, la idea va funcionar.

Zuckerberg va oferir una recompensa de $ 65 milions en efectiu. L’advocat dels Winklevoss estava extasiat i va instar als seus clients a acceptar-la. Però en el que es consideraria possiblement el segon moviment més intel·ligent de tots els temps dels bessons, aquests van negociar un acord de $ 20 milions en efectiu i la resta ($ 45 milions) en accions de Facebook.

El resultat d’aquesta decisió? Aquesta assignació d’accions de $ 45 milions va passar a valer prop de $ 500 milions.

Ara, potser es preguntaran: si aquesta és la segona decisió més intel·ligent dels bessons Winklevoss, quina va ser la primera?

Doncs invertir $ 11 milions d’aquest acord en un actiu anomenat Bitcoin (BTC), l’any 2011.

Els bessons Winklevoss van ser els primers creients en Bitcoin. I es van convertir en pioners en el món de les monedes digitals, les anomenades “criptodivises” o “criptomonedes”.

Van llançar “Gemini”, que és un intercanvi privat d’actius digitals amb llicència, on els inversors poden intercanviar Bitcoins, Ethereum o altres “altcoins” populars… Han estat tractant de portar un ETF de Bitcoin al mercat durant anys, tot i que fins ara s’han vist frustrats per la normativa restrictiva de la SEC… I van crear “Winklevoss Capital”, fons que ha invertit en una sèrie de iniciatives de moneda digital.

Però que són totes aquestes criptomonedes? Són un mitjà de pagament digital, intangible i descentralitzat, alternatiu als diners fiduciaris tradicionals,  fora de l’estricte control dels governs i de les institucions financeres, que va aparèixer a partir del desastre de les hipoteques subprime. És a dir, a través d’aquestes monedes virtuals podem fer operacions financeres utilitzant un xifrat digital, que el dota de transparència i seguretat, sense necessitat d’intermediaris. No es materialitzen en paper o en targetes de crèdit, sinó que els diners es troben en carteres virtuals protegides mitjançant una cadena de blocs, o base de dades, que rep el nom de Blockchain. En aquestes carteres, també anomenades wallet, es registren totes les operacions realitzades per qualsevol persona que tingui una moneda digital.

Els bessons Winklevoss van adquirir l’1 per cent de tots els Bitcoins en circulació, per un total de $ 11 milions. Quin va ser el resultat d’aquesta inversió de $ 11 milions en Bitcoins el 2011, quan BTC es cotitzava a un preu d’un sol dígit?

A finals de 2017, amb el preu de la moneda digital superant els $ 15,000, la inversió ja valia un total de $ 3 mil milions…

Amb Bitcoin superant ja els $ 20,000, això col·loca la participació de Winklevoss en més de $ 4 mil milions.

Però els bessons creuen que l’ascens de Bitcoin i la seva riquesa, no està ni a prop d’assolir el seu punt màxim. En el mitjà audiovisual nord-americà CNBC, van pronosticar un preu eventual del Bitcoin en mig milió de dòlars, amb una capitalització de mercat de $ 9 Bilions, encara que no van predir en quin any podria succeir això.

Part de l’optimisme dels bessons es deu a l’afebliment del dòlar i la constant pujada de la inflació. Segons paraules de Tyler Winklevoss: “L’efectiu són escombreries… i els inversors d’alt perfil se n’adonen… En algun moment, és difícil mirar aquests punts de dades i dir que Bitcoin no és una reserva de valor increïble.”

Però els bessons Winklevoss no són els únics experts que prediuen grans guanys a partir d’aquí. Recentment, el multimilionari inversor en moneda digital i exadministrador d’importants fons de cobertura, Mike Novogratz, assegura que BTC arribarà a $ 65,000 aquest mateix 2021.

Pel que fa a les anomenades “altcoins”, són monedes digitals “alternatives” més enllà de Bitcoin.

Les altcoins d’elit brinden un gir en el món criptogràfic / blockchain / financer que les fa veritablement úniques i valuoses. Des del meu punt de vista, són projectes molt interessants d’empreses tecnològiques altament qualificades que algun dia arribaran a ser tan importants com en el seu dia van esdevenir Microsoft, Alphabet, Apple, Facebook, Amazon…

Per aquest motiu, també poden ser generadores de riquesa explosiva…

Per posar només un exemple, prenem la moneda alternativa, Ripple (XRP). Durant una  gran part de l’any, es va negociar per menys de 0,25 dòlars. Fins al passat mes de novembre…

Com poden veure a continuació, l’1 de novembre, Ripple cotitzava a $ 0,24. Poc més de tres setmanes després, havia agregat guanys d’aproximadament un 185%, a $ 0,68:

Ja en el 2012, una altra destacada altcoin: Litecoin (LTC) havia pujat un 7,483%… en cinc mesos.

Durant el pic criptogràfic de 2017, Ethereum va registrar guanys acumulats de més del 10,000%. Però això no va ser res comparat amb Reddcoin (RDD) amb un augment del 132.712%, o Einsteinium (EMC2) amb un 262.195%.

El rècord de totes fins ara està en Verge (XVG). Al 2016, es va disparar un 1.362.400%.

Imaginin haver invertit 1.000€ en algun d’aquells projectes i haver aconseguit una part d’aquests estratosfèrics guanys…

En l’actualitat, l’adopció mundial de les criptomonedes han arribat a nivells mai abans imaginats: entitats financeres importants com UBS Group (UBS), Barclays (BCS), Goldman Sachs (GS), Credit Suisse (CS), Wells Fargo (WF), Morgan Stanley (MS), Bank of America (BAC), BBVA o Banco Santander invertint en projectes cripto; països dipositant part de les seves reserves en Bitcoin; empreses tecnològiques de Wall Street com Microsoft, Apple, Google, IBM, Cisco, Square, Paypal o MicroStrategy invertint bona part dels seus estalvis en les monedes digitals.

És clar, ara ve la segona part d’aquest article.

Benjamin Franklin va dir que en aquesta vida hi ha dues coses segures: la mort i els impostos.

És evident que les Administracions Tributàries dels diferents països no voldran perdre’s la seva part en aquest suculent pastís. La fiscalitat de les operacions amb moneda digital a Espanya està sent objecte de creixent interès per part de l’Agència Estatal de l’Administració Tributària (AEAT), la qual estableix les seves directrius en el seu “Plan Anual de Control Tributario y Aduanero” de cada exercici fiscal,  regulant els guanys obtinguts amb criptomonedes en el conjunt del sistema tributari espanyol, especialment en els seus impostos.

En aquest sentit, vaig a explicar breument com tributen aquests actius o inversions en el IRPF, l’IS i, eventualment, en el IP.

IMPOST SOBRE LA RENDA DE LES PERSONES FÍSIQUES (IRPF)

Hisenda considera els Bitcoins o qualsevol altra moneda digital com a actiu intangible. Fins al 18 d’abril de 2018, el criteri que mantenia l’AEAT era declarar les inversions en criptodivises únicament quan aquestes es convertien en moneda FIAT, és a dir, quan es passen a euros o qualsevol altre moneda fiduciària de curs legal: dòlars, lliures esterlines, iens, rubles…

Per tant, només calia declarar els increments patrimonials, o el que és equivalent, els beneficis obtinguts en aquestes operacions cripto, quan tornaves a la moneda fiduciària.

Imaginem un inversor que va intercanviar 10.000€ en Bitcoins el dia 1 de gener de 2019, moment en que BTC cotitzava a uns 3.809,40€. El 16 de desembre de 2020 decideix vendre la seva inversió, convertint els seus Bitcoins en euros; com que BTC estava cotitzant aquell dia a un preu de 21.352,20€, ha obtingut uns guanys finals de 56.051,35€.

La tributació en la Base de l’Estalvi de l’IRPF 2020 d’aquest inversor seria la següent:

  1. 19% pels primers 6.000€ de guany patrimonial = 1.140€
  2. 21% pels següents 44.000€ de guany patrimonial = 9.240€
  3. 23% per la resta de guany patrimonial = 1.391,81€
  4. Total a tributar de quota íntegra = 11.771,81€

Però compte amb la situació que s’esdevé a partir de la Resolució vinculant de la Direcció General de Tributs nº V0999-18, de l’esmentat 18 d’abril de 2018. Literalment, estableix aquesta decisió imperativa de la DGT “El intercambio de una moneda virtual por otra moneda virtual diferente constituye una permuta, conforme a la definición contenida en el artículo 1.538 del Código Civil… Dicho intercambio da lugar a una alteración en la composición del patrimonio, ya que se sustituye una cantidad de una moneda virtual por una cantidad de otra moneda virtual distinta, y con ocasión de esta alteración se pone de manifiesto una variación en el valor del patrimonio materializada en el valor de la moneda virtual que se adquiere en relación con el valor al que se obtuvo la moneda virtual que se entrega a cambio… En consecuencia, el intercambio entre monedas virtuales diferentes realizado por el contribuyente al margen de una actividad económica da lugar a la obtención de renta, que se califica como ganancia o pérdida patrimonial, conforme al artículo 33.1. de la LIRPF”.         

Això vol dir que si un inversor compra 10.000€ en Bitcoin i al cap d’uns mesos decideix intercanviar aquests Bitcoins per Ethereums o qualsevol altre moneda digital, és obligatori calcular el benefici o pèrdua obtinguts en aquesta operació, encara que no s’hagin convertit les criptomonedes en diners fiduciaris (FIAT). Caldrà demanar per tant al Exchange o plataforma d’intercanvi de criptodivises, una relació de totes les operacions realitzades durant l’exercici fiscal corresponent.

IMPOST SOBRE SOCIETATS (IS)

En el tribut que grava els Beneficis obtinguts en les empreses no hi ha els tres trams impositius que regulen els guanys patrimonials de l’IPRF (que seran quatre a partir de l’exercici 2021). Per contra, ens trobem amb un tipus fix del 25% per aquelles societats mercantils (o societats civils privades amb objecte mercantil: les denominades SCP) sempre i quan no superin els 300.000€ de benefici.

Per la resta del benefici ocasionalment obtingut, és a dir, de 300.000,01€ cap endavant, el tipus impositiu passa a ser del 30%, de manera que una Societat Limitada, per exemple que hagi venut o intercanviat criptodivises amb un guany patrimonial de 400.000€, tributaria al 25% pels primers 300.000€ (75.000€ de quota íntegra) i al 30% pel benefici restant de 100.000€ (30.000€ de quota íntegra).

IMPOST SOBRE EL PATRIMONI (IP)

Les persones físiques que superin un determinat límit de béns susceptibles de ser quantificats  econòmicament, estan obligades a tributar per la declaració de l’Impost sobre el Patrimoni. En aquest cas no és l’AEAT sinó la Generalitat de Catalunya (ATC) la que s’encarrega de recaptar aquest impost en la nostra Comunitat Autònoma.

El límit econòmic de patrimoni per a no haver de tributar a casa nostra són 500.000€, tenint en compte a més que l’habitatge habitual no tributa si el seu valor cadastral no excedeix de 300.000€. Si la seva casa està valorada pel Cadastre en 500.000€ i la resta dels seus béns econòmics supera els 300.000€, hauria de tributar pels 200.000€ de l’habitatge més la resta de béns que configurin el seu patrimoni. Si està obligat a fer la declaració de l’Impost sobre el Patrimoni i posseeix criptomonedes, les hauria de valorar a 31 de desembre de 2020, per incloure-les en la seva declaració anual IP 2020.

MODEL 720. DECLARACIÓ INFORMATIVA SOBRE BÉNS I DRETS SITUATS A L’ESTRANGER

Per últim, cal recordar l’obligació de declarar en el Model 720 totes aquelles inversions situades a l’estranger que superin la quantitat de 50.000€.

Tenint en compte que la gran majoria de plataformes d’intercanvi de criptomonedes: Coinbase, Binance, OKex, Bittrex, Kraken, Poloniex, Bibox, Kucoin, HitBTC… es troben en països ubicats a l’estranger, si l’inversor supera l’esmentada xifra de 50.000€ de valoració, hauria d’omplir aquesta declaració informativa anual durant el mes de març de l’any natural següent.

ALTRES SUPÒSITS OBJECTE DE TRIBUTACIÓ RELACIONATS AMB LES MONEDES DIGITALS

Podríem parlar també d’altres aspectes relacionats amb les criptomonedes, com els anomenats airdrops, regals de tokens o criptomonedes que s’acostumen a obsequiar a qualsevol inversor interessat que es registri en un determinat exchange o respongui acertadament a un qüestionari o quiz d’una determinada moneda digital. Aquests airdrops constitueixen un guany patrimonial subjecte a tributació pel destinatari dels mateixos: en el IRPF si es tracta d’una persona física, o en l’IS si està a nom d’una Societat amb objecte mercantil.

El mateix cal dir dels criptodividends, és a dir, royalties que determinades monedes digitals t’abonen pel simple fet de mantenir-les en un determinat intercanviador durant un cert temps, molt superiors als interessos que et pugui remunerar qualsevol compte bancari. Aquests guanys també s’haurien de computar a 31 de desembre i tributarien en la Base de l’Estalvi de l’IRPF o en el IS, segons la naturalesa del subjecte passiu en qüestió.    

Per a qualsevol dubte fiscal que tingueu sobre la tributació de les criptomonedes, els professionals d’Advisoria us poden assessorar convenientment.

LAST ENTRIES

Las ocupaciones ilegales, en el punto de mira

Catalunya es la comunidad autónoma que registra más ocupaciones, según los datos del Ministerio del Interior publicados a principios de 2022. Así mismo, de los casos producidos en territorio catalán, un 74%, se concentran en la provincia de Barcelona, especialmente, a...

Novetats a la campanya de la RENDA 2021

El 6 d’abril s’iniciava la campanya de Renda 2021. Una campanya que no introduirà grans canvis tècnics a l’hora de fer-ne la presentació, tot i que sí que es mantindran tots aquells que es van introduir en campanyes anteriors. Sí que s’han introduït alguns canvis...

NEWSLETTER

ADVISORIA WITH THE SPORT

DEVELONICS TECHNOLOGY PARTNER