El contracte de franquícia està definit a l’article 62.1 de la Llei 7/1996 d’Ordenació del Comerç al Detall com aquell contracte pel qual una empresa denominada franquiciadora, cedeix a una altra, denominada franquiciada, el dret a l’explotació d’un sistema propi de comercialització de productes o serveis. En concret es transmet el dret d’ús d’una determinada marca, dels seus signes distintius (rètols, publicitat…), i tots els coneixements tècnics i comercials (know-how) propis del model de negoci desenvolupat pel franquiciador.

No existeix un desenvolupament legislatiu del contracte de franquícia, per la qual cosa es tracta d’un contracte atípic, presidit per la llibertat contractual amb el límit de la bona fe contractual i la recíproca lleialtat de les parts.

El contracte de franquícia és l’instrument fonamental per regular la relació entre el franquiciat i el franquiciador, els seus drets i obligacions i haurà de contenir els següents elements essencials:

  • En primer lloc ha de contenir la retribució del franquiciador per la cessió del know-how indicada i que acostuma a consistir en una contraprestació inicial o cànon d’entrada (initial fee) i una renda periòdica variable o royaltys obre la facturació o els beneficis derivats de l’explotació del negoci. També és comú que es pacti l’obligació del franquiciat de suportar un cànon especial que sufragar els costos del franquiciador en matèria de publicitat o imatge que el franquiciador ha de destinar a publicitar la marca.
  • Normalment s’inclou un pacte d’exclusivitat a favor del franquiciat amb relació a on aquest pot operar en règim d’exclusiva amb la intenció de protegir-lo de la competència d’altres franquiciats.
  • Existeixen una sèrie d’obligacions del franquiciat que es podrien resumir en el deure de ser un diligent empresari i operar amb lleialtat en vers la xarxa de franquícies i la marca. Per exemple està obligat a prestar una bona atenció als clients, mantenir adequadament el local i complir les seves obligacions laborals, fiscals i mercantils. També ha de complir amb els elements essencials del Manual de franquícies on s’indiquen les directrius pràctiques per l’execució dels diferents processos per la prestació del servei objecte de la franquícia.
  • Derivat de l’obligació de lleialtat indicada, existeix un deure de confidencialitat i secret professional amb relació al know-how transmès que inclou elements tals com tècniques de màrqueting, de formació professional, comptables o financeres.
  • El franquiciat ha de respectar igualment les normes tècniques, comercials, comptables i de gestió imposades del franquiciador i mantenir un estoc suficient per a la prestació del servei, essent responsable en cas d’incompliment.
  • El franquiciat ha d’utilitzar en tot cas els productes indicats pel franquiciador i venuts per part tercers autoritzats. Cal recordar que el franquiciador NO és un distribuïdor per la qual cosa els productes s’hauran d’adquirir de tercers distribuïdors a preus de mercat.
  • La realització de les obres d’instal·lació del negoci de franquícia correspon sempre al franquiciat, tot i que el franquiciador n’assumeix l’assessorament per la posada en marxa del negoci i l’execució de les obres.
  • En relació amb el contracte de franquícia, aquest acostuma a tenir una durada superior a 5 i inferior a 10 anys. Aquest temps prolongat es deu a la necessitat del franquiciat d’amortitzar la seva inversió.
  • Normalment s’acostuma a pactar una obligació de no competència postcontractual a càrrec del franquiciat que és coherent amb el deure de confidencialitat indicat.
  • També serà necessari que els contractant pactin una clàusula expressa de submissió als Jutjats i Tribunals que tinguin per convenient en cas que neixin disputes entre ells.
  • Llevat de pacte en contra, NO es permet en aquest contracte la cessió de la posició de franquiciat a un tercer o la subfranquícia donat el seu caràcter personalíssim.
  • El franquiciat s’haurà de sotmetre a una fiscalització periòdica per part del franquiciador (revisió de la facturació, estats comptables, d’estocs, declaracions fiscals…) en coherència amb la funció de control que exerceix el franquiciador. El franquiciat ha de sacrificar la seva autonomia en la gestió i seguir les directrius del franquiciador sempre que siguin raonables. Cal tenir present que el franquiciat actua en les seves relacions jurídiques amb el franquiciat i amb els tercers com un empresari independent, encara que els consumidors identifiquin els béns produïts o distribuïts com a propis del franquiciador.

El contracte de franquícia ha experimentat un augment progressiu en els darrers anys. A finals del 2019 hi havia a Espanya un total de 72.515 comerços franquiciats, amb un augment interanual del 2,3 %.

Les causes d’aquest creixement són que la figura contractual de la franquícia redueix el risc de l’empresari franquiciat per l’acompanyament i assistència que li presta el franquiciador. És una fórmula que suposa una manera ràpida d’ampliar el model de negoci per part del franquiciador i per molts franquiciats amb poca experiència empresarial pot donar sortida a la seva vocació emprenedora.

No obstant això, en alguns casos, aquesta poca experiència pot jugar en contra del franquiciat, com a part feble de la relació, sent necessari un assessorament en la fase precontractual i post.

LAST ENTRIES

Las ocupaciones ilegales, en el punto de mira

Catalunya es la comunidad autónoma que registra más ocupaciones, según los datos del Ministerio del Interior publicados a principios de 2022. Así mismo, de los casos producidos en territorio catalán, un 74%, se concentran en la provincia de Barcelona, especialmente, a...

Novetats a la campanya de la RENDA 2021

El 6 d’abril s’iniciava la campanya de Renda 2021. Una campanya que no introduirà grans canvis tècnics a l’hora de fer-ne la presentació, tot i que sí que es mantindran tots aquells que es van introduir en campanyes anteriors. Sí que s’han introduït alguns canvis...

NEWSLETTER

ADVISORIA WITH THE SPORT

DEVELONICS TECHNOLOGY PARTNER