Una de les principals qüestions que ens hem de plantejar a l’hora de pactar les mesures reguladores en els procediments de ruptura familiar, és la fiscalitat que, de les mateixes, es derivarà a partir que siguin homologades judicialment.

Així hem de tenir en compte que les prestacions d’aliments acordades judicialment en favor dels fills, només tenen impacte fiscal en la renda del progenitor pagador, i només quan el seu import anual sigui inferior a la base liquidable general. En aquest cas, i sempre que aquest no tingui dret al mínim per descendent, s’aplicarà l’escala general i l’escala complementària separadament, ha dit import i a la resta de la base, rebaixant d’aquesta manera el gravamen, i generant, en conseqüència, un estalvi fiscal.

Si pactem prestacions compensatòries en favor de l’altre cònjuge, hem de tenir en consideració que, per la part pagadora, és tractarà d’una despesa deduïble en la seva declaració d’IRPF, mentre que, per la part beneficiaria, serà un rendiment de treball no sotmès a retenció.

Ara bé, en cas que el pagament de la prestació es faci mitjançant la cessió d’un bé immoble, hem de tenir present que l’import d’aquest, valorat a preu de mercat, es tributarà: per la part beneficiaria, com un rendiment del treball en espècie, amb l’aplicació de la reducció del 30% prevista per les rendes obtingudes de forma notòriament irregular i, per la part pagadora, com una deducció de la seva base imposable general, fins al límit que no sigui negativa, aplicant el romanent a reduir la base imposable de l’estalvi, fins a també el límit que no sigui negativa.

En aquest concret cas, haurem de tenir en compte que, aquesta transmissió de bé immoble podrà originar en el pagador un guany o pèrdua patrimonial a tributar i que, a efectes de l’Impost sobre transmissions, es considerarà una transmissió patrimonial onerosa que també tributarà, fins al punt que, si el valor de mercat del bé supera l’import de la pensió compensatòria, aquest excés tributarà per l’Impost de donacions.

Diferent tractament té la mesura consistent en la compensació econòmica per raó del treball, ja que en IRPF aquesta figura no genera obligació de tributació al receptor, ni dret de deducció al pagador.

Sí que tindrà, això no obstant, conseqüències fiscals si el pagament d’aquesta compensació s’efectua mitjançant la cessió d’un bé immoble, en quant que, d’igual manera que hem explicat pel pagament en espècie de la prestació compensatòria, pot generar en el pagador l’obligació de tributar un guany o pèrdua patrimonial, considerant-se a efectes de l’Impost sobre transmissions, una transmissió patrimonial onerosa a tributar.

Finalment, si pactem l’extinció del condomini dels actius patrimonials que tenim en comú, no podem oblidar que ens poden derivar obligacions tributàries varies.

Així, si la dissolució del condomini es duu a terme de manera que se li adjudiquen béns a cada comuner, en proporció exacta a la seva quota de participació en la cosa comuna, no existirà cap transmissió, i l’operació no tributarà per Transmissions patrimonials oneroses, resultant que, si a més aquest acte es recull en document judicial, tampoc haurà de tributar per Actes Jurídics Documentats.

Si per contra, el bé immoble no s’adjudica en funció de la quota de titularitat de cada comuner, compensant-se en metàl·lic la resta i, a més, existeix diferència entre valor de l’immoble a la data d’extinció del condomini, respecte al valor en la data d’adquisició; hi haurà alteració patrimonial i guany patrimonial tributable en IRPF.

Finalment, si la cosa comuna és indivisible i l’única manera d’extingir la comunitat de béns és adjudicant la cosa a un dels comuners amb compensació en metàl·lic a la resta; no haurà de tributar per l’impost sobre l’increment de valor dels béns de natura urbana.

Davant qualsevol dubte, des d’ADVISORIA els oferim tot l’assessorament que necessitin i #ElMillorConsell.