La llegítima és configurada com un valor patrimonial que la Llei confereix a determinades persones, anomenades “legitimaris”, en el moment de la mort d’una persona, anomenada “causant”.

Una vegada practicades les operacions de computació i d’imputació legitimària, que permeten fixar numèricament l’import de la llegítima global i la individual, es procedirà a fer efectives les llegítimes per part de l’hereu. En el cas d’haver-hi diversos hereus, cadascun d’ells respondrà del pagament de les llegítimes en proporció a la seva quota hereditària.

El causant té un marge ampli de llibertat per establir com vol que es pagui la llegítima. Una de les fórmules més habituals és atribuir un llegat a favor del legitimari en pagament de la seva llegítima, llegat que poden ser de diners – encara que no n’hi hagi a l’herència- o de béns integrants del cabal relicte.

Pel que fa a l’herència de diners, el causant pot fixar una quantitat concreta de capital o bé aquest s’haurà de determinar per relació amb el valor d’altres béns, d’una part del patrimoni, els diners que hi hagi a l’herència o en una determinada entitat o les altres circumstàncies que el causant hagi considerat.

Un dels principals problemes en el pagament de les llegítimes sorgeixen quan l’herència no és de diners, ja que els béns objecte del llegat hauran de complir amb els requisits típics dels béns idonis per a satisfer la llegítima, aquells que la llei considera que són de propietat exclusiva, plena i lliure del causant. Per tant, no es poden llegar béns en situació de copropietat amb altres persones, o amb drets reals limitats o amb gravàmens. Només es podrà fer si no hi ha béns d’altra mena en el seu patrimoni, és a dir, si cap dels béns del causant no compleix la condició de propietat exclusiva, plena i lliure.

Una fórmula molt habitual és no concretar cap mena de bé en pagament de la llegítima i atribuir al legitimari una herència simple de llegítima. En aquest cas, és l’hereu qui ha de triar per pagar la llegítima en diners – encara que no n’hi hagi a l’herència- o en béns hereditaris. En aquest últim cas els béns també hauran de respectar els requisits per a ser idonis per a satisfer la llegítima i ser de qualitat mitjana amb relació als béns de l’herència.

Val la pena doncs que en el moment de fer testament s’analitzin les circumstàncies que concorren, i en especial les característiques dels béns que presumiblement formaran part de l’herència, per establir les llegítimes i la seva forma de pagament, per tal d’estalviar problemes i conflictes tant als hereus com als legitimaris.

LAST ENTRIES

Las ocupaciones ilegales, en el punto de mira

Catalunya es la comunidad autónoma que registra más ocupaciones, según los datos del Ministerio del Interior publicados a principios de 2022. Así mismo, de los casos producidos en territorio catalán, un 74%, se concentran en la provincia de Barcelona, especialmente, a...

Novetats a la campanya de la RENDA 2021

El 6 d’abril s’iniciava la campanya de Renda 2021. Una campanya que no introduirà grans canvis tècnics a l’hora de fer-ne la presentació, tot i que sí que es mantindran tots aquells que es van introduir en campanyes anteriors. Sí que s’han introduït alguns canvis...

NEWSLETTER

ADVISORIA WITH THE SPORT

DEVELONICS TECHNOLOGY PARTNER