Des del passat mes de març, la COVID-19 ha trastocat les vides de moltes persones arreu del món, amb milions d’infectats i on, malauradament, molta gent ha perdut la vida. Paral·lelament, també ha generat greus conseqüències econòmiques i socials de les quals encara avui dia en desconeixem quina serà l’afectació definitiva.
Econòmicament parlant, al nostre país s’han vist perjudicats molts llocs de treball, principalment de sectors com el turístic i el d’oci i serveis. Alguns d’aquests llocs de treball encara es mantenen gràcies a les ajudes públiques que el govern espanyol va establir des de l’inici de la pandèmia, com per exemple, donant finançament a les empreses a través de crèdits ICO, bonificats i avalats parcialment pel mateix Estat, o bé, permetent que les empreses amb dificultats poguessin flexibilitzar temporalment les seves plantilles de treballadors, incloent-los en Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació, coneguts comunament ERTOs.
El funcionament i les característiques d’aquests Expedients de Regulació ja ha estat detallat per altres professionals del nostre despatx a través de publicacions al nostre blog, i també a les nostres Xarxes Socials. És per aquest motiu, que no entraré a definir de nou les seves característiques, però sí que m’agradaria exposar les possibles implicacions que pot generar en la propera declaració de la Renda el fet d’haver estat inclòs en un ERTO, i cobrar-ne la prestació corresponent per part del Servicio Público de Empleo Estatal (SEPE).
Obligació a presentar Declaració de la Renda
Bé, doncs inicialment cal remarcar que la prestació rebuda pel SEPE figurarà com un pagador més a l’hora de realitzar la nostra Declaració de la Renda. Per tant, aquells treballadors que durant l’exercici 2020 s’hagin vist afectats per un ERTO hauran tingut com a mínim dos pagadors, l’empresa on treballen i el mateix SEPE.
Aquest fet no implica que s’hagin de pagar més impostos, però sí que pot generar una obligació de presentació de la Declaració de la Renda que anteriorment no es tenia. L’obligació a declarar neix en el moment en què se superin els 22.000 € de rendiments bruts del treball, sempre que només es tingui un sol pagador. Si se’n té més d’un, aquest límit es redueix fins als 14.000 € a condició que, s’hagin cobrat més de 1.500 € del segon i posteriors pagadors.
És a dir, si durant l’any 2020 s’han cobrat més de 1.500 € del SEPE, i en sumar-hi el salari de l’empresa se supera la quantitat de 14.000 €, s’estarà obligat a declarar-ho a la pròxima campanya de la Renda, corresponent a l’exercici 2020.
Com afectarà en el resultat de la Renda?
Una de les claus a l’hora d’obtenir el resultat de la Declaració de la Renda rau en l’import de les retencions d’IRPF practicades. Normalment, l’empresa aplica la retenció que li correspon al treballador en funció de la seva retribució bruta, i de la situació personal i familiar d’aquest.
Ajustant aquests paràmetres, el resultat de la Declaració de la Renda hauria de ser proper a 0, sempre que no s’apliquin reduccions o deduccions que facin disminuir la Base Imposable.
El problema ve quan aquesta retenció no s’ajusta a la realitat personal del contribuent, tal com succeeix en el cobrament dels ERTOs. En aquestes prestacions, per la seva naturalesa i tenint en compte que els imports previstos de la prestació no arriben als mínims exigits per les normes tributàries, ens podem trobar en dos supòsits: o bé que la retenció aplicada sigui mínima (d’un 2%), o bé, que directament la retenció sigui inexistent.
Per tant, com que no s’han retingut les quantitats adequades a la situació personal i econòmica del contribuent durant el període en que ha aquest ha estat cobrant la prestació del SEPE, aquesta quantitat que s’ha deixat de retenir s’haurà d’abonar en el moment de confeccionar la Renda 2020.
Per pal·liar aquesta situació, el treballador pot sol·licitar a la seva empres o al mateix SEPE, que ajusti la retenció practicada a la nòmina (empresa) o a la prestació (SEPE), tenint en compte l’estimació del total de les percepcions dineràries anuals i de la seva situació personal i familiar.
Pèrdua de la deducció per maternitat mentre s’estigui inclòs en un ERTE
La llei de l’IRPF permet a les dones amb fills menors de tres anys minorar la quota diferencial del mateix impost fins a 1.200 € anuals (a raó de 100 € mensuals) per a cada un dels fills menors de tres anys, o a cobrar-los anticipadament, a condició que es compleixin dos requisits; primer, que la mare tingui el dret a aplicar el mínim personal per descendents, i segon, que aquesta realitzi una activitat per compte propi o d’altri per la qual estigui donada d’alta en el règim corresponent de la Seguretat Social o mutualitat.
Doncs bé, d’acord amb la Llei General de la Seguretat Social, en els casos d’ERTO en els que se suspengui el contracte de treball, el contribuent es trobarà en situació de desocupació total.
Per tant, durant el període en què el contracte de treball es trobi suspès a conseqüència de la inclusió en un ERTO, es deixa de realitzar una activitat per compte d’altri, i per tant, s’incompleix un dels requisits que estableixen els articles 81 de la Llei de l’IRPF i 60 del Reglament de l’IRPF per poder gaudir de la deducció per maternitat i el corresponent abonament anticipat.
En aquest sentit, moltes mares afectades per un ERTO es veuran doblement perjudicades per aquest fet en la propera declaració de la Renda 2020, ja que durant els mesos en què hagin estat afectades per un ERTO, no tindran dret a la deducció per maternitat dels 100 € mensuals.
