La polèmica està servida des que es planteja si és ajustat a dret imposar multes per “saltar-se el confinament”. S’ha de reconèixer que hi ha molts arguments jurídics en contra.
Per començar, ja és discutible que en un Estat d’Alarma es pugui limitar la llibertat de circulació perquè la constitució determina que només es pot limitar en estats d’excepció i de setge.
Tot i això, el decret d’Estat d’Alarma prohibeix l’ús de la via publica sense motiu justificat, però tampoc diu de forma expressa que “obviar aquesta prohibició sigui constitutiu d’una infracció” i, per tant, sancionable. El que sí que estableix és que la resistència a les ordres de l’autoritat serà sancionat d’acord amb les lleis.
Per tant, cal anar a buscar una norma on encaixar aquestes conductes d’“incompliment o resistència a les ordres de l’autoritat”, i la norma que s’està aplicant des de l’Administració Pública és la Llei de Seguretat Ciutadana. De tota manera, aquesta normativa no considera com a falta i per tant, com a sancionable, qualsevol infracció, sinó que ha d’haver-hi un requeriment previ que s’hagi desatès per tal de poder considerar que s’ha comès. Per tant, el simple incompliment de les limitacions que imposa el decret d’Estat d’Alarma no pot ser considerat de forma automàtica com la “infracció de desobediència”, que descriu aquesta llei reguladora.
En aquest punt és d’assenyalar que ens trobem en seu de dret administratiu sancionador i, per tant, són d’aplicació els principis de legalitat i tipicitat. Això implica que, perquè sigui procedent en dret sancionar, aquesta conducta ha d’estar expressament definida com a infracció en una norma legal i, el fet només és sancionable si és exactament aquell que descriu la norma: no n’hi ha prou amb què si s’hi assembla o es pugui considerar anàleg. Ha de ser exactament igual al descrit a la normativa.
Però aquí no s’acaba la discussió: també s’està posant en dubte la legalitat de les sancions perquè la llei que regula els Estats d’Alarma estableix que només mantenen la seva eficàcia les multes que hagin guanyat fermesa. És important matisar que, en aquest sentit, les sancions no són fermes fins que no s’ha tramitat el procediment sancionador: s’han imposat, s’han interposat recursos i s’han resolt, o ha passat el termini per fer-ho. Durant l’Estat d’Alarma i, concretament, fins al dia u de juny, els terminis administratius han estat suspesos, i per tant no hi ha hagut pràcticament cap activitat per part de les diferents administracions, motiu pel qual no hi ha hagut temps material per tal que una sanció hagi guanyat fermesa.
Finalment també està en discussió la proporcionalitat dels imports de les sancions. La Llei de Seguretat Ciutadana les estableix en quanties d’entre 600 i 30.000 euros en funció de les circumstàncies del cas, el que pot portar a la paradoxa que surti més car obviar les restriccions de mobilitat, que no pas circular a 200 quilòmetres per hora en una via amb velocitat limitada a 120km/h.
Per tant, hi ha arguments de sobra per poder recórrer una d’aquestes sancions, i aquests assumptes tenen tots ells una mateixa base: una deficient tècnica legislativa, perquè el Decret d’Estat d’Alarma no conté un règim propi d’infraccions i sancions, el que per la Llei de Seguretat Ciutadana que, en absolut, està pensada per supòsits com els que ens ocupen.