Els últims compassos han sonat l’últim cap de setmana de juny amb la publicació del darrer episodi Reial Decret Llei del 24/2020, i amb la seva música molts empresaris i treballadors han esbufegat, no alleugerits sinó esgotats. No espereu que en aquest article us exposi el reguitzell de condicions i diferents bonificacions, per mesos i segons la dimensió de l’empresa mesurada pel nombre de treballadors (com si això fos garantia de rendibilitat). Això ja consta en les múltiples taules hàbilment elaborades i publicades en les xarxes. Ara deixeu-me continuar amb la meva mala costum de ser crític, no per hàbit, sinó perquè aquests dirigents i polítics no em deixen alternativa.

Era necessari que fins a 72 hores d’expirar el termini ampliat dels ERTO de força major, aquests polítics i els presumptes representants d’empreses i treballadors, vestits de polítics, no assolissin un acord? Aquests portaveus pensen que les empreses estan còmodament assegudes esperant la seva decisió que afectarà milers de treballadors? Com poden després exigir prudència, previsió, esforç o unitat? Total perquè al final ens descobrissin allò que tothom avançava i ningú confirmava: l’ampliació de les mesures fins al 30 de setembre, de moment. Algú s’aposta un pèsol que a finals de setembre es repetirà aquesta lamentable història?

Després entrem en el plànol de les increïbles concessions de cara a la galeria que ningú sap com aguantarà la realitat. Em refereixo al compromís de manteniment de l’ocupació per un període de sis mesos -fa tres que espero que algú m’expliqui la lògica, no arbitrària, d’aquest termini-. Doncs bé, em desespera assistir a conferències de gent molt qualificada d’Inspecció de Treball, de la Tresoreria, dels diferents Departaments de Treball… Que asseguren que entenen que la norma diu el que diu, però que consideren que no es podrà fer una interpretació ni aplicació estricte, davant de la greu situació actual i de la magnitud de les conseqüències de l’incompliment, la devolució de totes les bonificacions de tots els treballadors. Si totes aquestes persones tan qualificades ho pensen, llavors, en què pensava el redactor de la llei? Hem de confiar en les interpretacions benvolents? És completament cruel que aquest país s’obligui sempre als emprenedors, als treballadors, als que creen riquesa perdurable a jugar permanentment a la ruleta russa de les interpretacions. S’hauria d’obligar als “dirigents” a formar-se en sinceritat, lògica i expressió normativa, per ser més coherents i clars.

Un exemple de les interpretacions són les noves, aparentment taxatives, prohibicions per les empreses afectades per ERTO: no fer hores extres, no fer noves contractacions i no externalitzar activitats, però, llevat que “aquesta prohibició podrà ser exceptuada en el supòsit que les persones regulades que presten serveis en el centre de treball afectat per les noves contractacions, directes o indirectes, o externalitzacions, no puguin, per formació, capacitació o altres raons objectives i justificades, desenvolupar les funcions encomanades a aquelles, prèvia informació sobre aquest tema per part de l’empresa a la representació legal de les persones treballadores”. Com els hi agrada poder decidir en última instància, veient patir d’indeterminació als mortals!

Per últim, després de tants decrets, tanta normativa i tan poca previsió, podien aquests “hàbils” legisladors haver guardat un raconet per la claredat i haver qualificat si les extincions incomplint l’obligació de manteniment de l’ocupació es podran considerar nul·les o improcedents.

Els sindicats, per la seva banda, ja han començat a interposar demandes sol·licitant la nul·litat de l’acomiadament, la literalitat de la Llei sembla apuntar en sentit contrari, ja que no hi ha cap norma expressa que així ho determini, però la interpretació teleològica de la voluntat de mantenir el nivell d’ocupació només es correspondria amb una nul·litat i no amb una improcedència. Llavors, què? Doncs, novament haurem d’anar fins als oracles que ens observen des de les seves poltrones, mentre nosaltres fem el que podem per sobreviure i preguem perquè no vingui un rebrot i hàgim de tornar a dependre d’aquests il·luminats, que viuen aliens a la realitat.