La pandèmia de la COVID-19 ha revolucionat el Dret del Treball en tots els seus vessants, arreu del món.

En el cas d’Espanya, el confinament obligatori va provocar que les empreses i treballadors s’haguessin d’adaptar a un escenari totalment nou, atès que aquelles empreses que no tenien suspesa la seva activitat arran de la declaració de l’Estat d’Alarma (Reial Decret 463/2020, de 14 de març, modificat pel Reial Decret 465/2020, de 17 de març) havien de seguir funcionant, i moltes d’elles amb una modalitat que en altres països es troba molt més instaurada, com és el teletreball o treball a distància.

Avui dia, en el nostre país, impera la cultura del presentisme a la feina en contra de criteris de productivitat o d’eficiència. En aquest sentit, molts empresaris tenen la sensació que si el treballador no hi és, de forma presencial, aquest no realitza les tasques que té encomanades o que no rendeix per igual.

És cert que en determinats llocs de feina, per la seva naturalesa, el teletreball no és possible i també és cert que el teletreball ofereix dubtes en quant a la seva idoneïtat, no per els aspectes que pot aportar sinó perquè ens hem hagut d’adaptar de forma forçosa, gairebé d’un dia per l’altre, a un canvi que segurament ha de ser més progressiu a fi d’adaptar-se, tant empresa com treballador, a un nou entorn productiu i laboral.

En aquest escenari de crisis sanitària, el Reial Decret-llei 15/2020, de 21 d’abril, de mesures urgents complementàries per a donar suport a l’economia i l’ocupació, ha prorrogat la vigència de la preferència del teletreball, que van regular en un primer moment els arts. 5 i 6 del Reial Decret-llei 8/2020, de 17 de març.

D’aquesta manera, la preferència, sempre que sigui possible, del teletreball a la feina presencial i també els drets a l’adaptació de jornada o reducció de la mateixa, es mantindran vigents durant els tres mesos posteriors a l’estat d’alarma, per tant, fins al 21 de setembre de 2020.

Aquesta aplicació ‘’forçosa’’ del teletreball canviarà el paradigma actual del dret del treball. Tant és així que ja s’està tramitant al Congrés dels Diputats un avantprojecte de Llei de treball a distància, que haurà de regular tots els aspectes relatius als drets i obligacions dels treballadors i empreses en aquest nou model productiu.

La COVID-19 també alterarà el dret dels treballadors a les vacances anuals retribuïdes atès que a hores d’ara moltes empreses encara es troben amb els seus treballadors afectats per un Expedient de Regulació d’Ocupació (ERTO), una vigència que s’ha prorrogat fins al 30 de setembre de 2020.

En aquest sentit, els treballadors que hagin estat o estiguin en un ERTO actualment veuran afectat d’alguna manera el seu dret a gaudir del període de vacances anuals retribuïdes regulades a l’art. 38 de l’Estatut dels Treballadors, ja sigui en la determinació del calendari concret de les mateixes, com per la pèrdua de dies de gaudi pel fet d’haver estat en situació de suspensió del seu contracte o en reducció de jornada.

Atesa la situació actual, i amb la voluntat d’evitar situacions d’abús o frau de llei, cal remarcar que les vacances anuals no són substituïbles per compensació econòmica i que són un dret del treballador que és irrenunciable.

A tot això, cal afegir el permís retribuït recuperable, que va ser de caràcter obligatori per empreses i treballadors entre el 30 de març i el 9 d’abril de 2020, ambdós inclosos, aprovat pel Reial decret llei 10/2020, de 29 de març, pel qual es regulava un permís retribuït recuperable per a les persones treballadores per compte aliena que no prestin serveis essencials, amb la finalitat de reduir la mobilitat de la població en el context de la lluita contra la COVID-19.

D’una banda, no s’hauria utilitzar el concepte de ‘’permís retribuït recuperable’’, ja que els permisos retribuïts – regulats en l’article 37.3 de l’Estatut dels Treballadors- NO són recuperables. A més, i tal com va plantejar aquest permís el govern espanyol, aquesta és, en realitat, una modalitat de distribució irregular de la jornada, atès que els dies no treballats s’han de recuperar per part del treballador.

D’altra banda, cal tenir en compte que la compensació de les hores de treball s’haurà de fer efectiva abans del 31 de desembre de 2020, una recuperació que s’haurà de negociar entre l’empresa i les persones treballadores.

Davant aquest escenari, si tenen qualsevol dubte al respecte, a ADVISORIA l’assessorarem a través dels nostres professionals especialitzats en Dret Laboral.

LAST ENTRIES

Las ocupaciones ilegales, en el punto de mira

Catalunya es la comunidad autónoma que registra más ocupaciones, según los datos del Ministerio del Interior publicados a principios de 2022. Así mismo, de los casos producidos en territorio catalán, un 74%, se concentran en la provincia de Barcelona, especialmente, a...

Novetats a la campanya de la RENDA 2021

El 6 d’abril s’iniciava la campanya de Renda 2021. Una campanya que no introduirà grans canvis tècnics a l’hora de fer-ne la presentació, tot i que sí que es mantindran tots aquells que es van introduir en campanyes anteriors. Sí que s’han introduït alguns canvis...

NEWSLETTER

ADVISORIA WITH THE SPORT

DEVELONICS TECHNOLOGY PARTNER