El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (en endavant, el TJUE) ha dictat en data 3 de març de 2020 la Sentència en l’assumpte C-125/18 (Gómez del Moral contra Bankia) en la que ha resolt la qüestió prejudicial plantejada pel Jutjat de Primera Instància núm. 38 de Barcelona.
En primer lloc, cal prendre amb molta prudència aquesta resolució i ser cautelosos amb els titulars de la premsa que no s’atenen al contingut literal de la Sentència del TJUE i encara menys, a les conseqüències jurídiques de la mateixa.
I això és així perquè que cal posar de manifest que aquesta Sentència del TJUE no entra a valorar si l’índex IRPH és abusiu o no, atès que la qüestió prejudicial plantejada pel Jutjat de Barcelona el que li preguntava, entre d’altres extrems, era si una clàusula que constitueix l’objecte principal del contracte, això és, un índex de referència oficial, podia ser objecte de protecció per part de la Directiva 93/13/CEE del Consell, de 5 d’abril de 1993, sobre les clàusules abusives en els contractes celebrats amb consumidors i, en conseqüència, si aquesta clàusula podia ser objecte del doble control de transparència per part dels Tribunals.
El que sí fa aquesta Sentència el TJUE és corregir al Tribunal Supremo espanyol, que va declarar en la seva Sentència de 14 de desembre de 2017 que un índex de referència oficial controlat pel Banc d’Espanya no podria ser objecte d’aquest doble control de transparència.
En canvi, el TJUE declara que els tribunals espanyols hauran de valorar l’abusivitat de l’índex IRPH des del doble control de transparència, que consisteix, d’una banda, en valorar si la clàusula és clara i comprensible, no solament des d’un punt de vista formal i gramatical, sinó que, d’altra banda, en valorar si es va permetre que el consumidor estigués en condicions de comprendre el funcionament concret de la forma de càlcul de l’índex IRPH i per tant, de valorar les conseqüències econòmiques d’aquesta clàusula financera.
A més, el TJUE també declara que, en el cas que aquesta clàusula que estableix l’índex IRPH es declari abusiva, i per tant, es declari la seva nul·litat, la conseqüència és que s’haurà de substituir per un índex legal aplicable, això és, l’Euríbor (situat al -0.288% al mes de febrer de 2020).
Però tot i aquesta Sentència del TJUE, cal tenir en compte que el Tribunal Supremo ja es va pronunciar sobre el fons de l’assumpte i sobre la transparència de l’IRPH, declarant que no era abusiu (Sentència del Tribunal Suprem de 14 de desembre de 2017).
Tot i considerar que l’índex IRPH no era susceptible ser objecte del doble control de transparència de les clàusules abusives, el Tribunal Supremo va entrar a valorar el fons del mateix declarant que no era abusiu.
En primer lloc, el Tribunal Suprem va considerar que no era abusiu esgrimint que l’índex IRPH era un índex definit i regulat legalment, i que, per tant, era l’Administració a qui corresponia controlar que aquests índexs s’ajustessin a la normativa, la qual cosa feia que considerés que aquest control quedés fora de l’àmbit de coneixement dels tribunals de l’ordre civil i, en conseqüència, l’índex IRPH com a tal no podia ser objecte del control de transparència des del punt de vista de la Directiva 93/13.
En segon lloc, el Tribunal Supremo espanyol, després d’haver analitzat la clàusula de l’IRPH, va concloure que aquesta superava el doble control de transparència, que la clàusula superava el que denomina com a «control d’inclusió», ja que era gramaticalment clara, comprensible i permetia al prestatari comprendre i acceptar que l’interès variable del seu préstec hipotecari es calculava amb referència a un tipus fixat i controlat pel Banc d’Espanya.
D’altra banda, des d’un pla material, la clàusula era, en la seva opinió, transparent i permetia conèixer la càrrega econòmica del préstec. Per això, el Tribunal Supremo va considerar, que, en tractar-se d’un índex oficial, resultava fàcil per a un consumidor mitjà, normalment informat, conèixer els diferents sistemes de càlcul i comparar les opcions utilitzades, i que no es podia obligar a l’entitat que oferís diversos índexs ni que expliqués la manera que es determinava l’índex.
Referent a això, el Tribunal Supremo va considerar que el fet que l’euríbor hagués tingut un comportament més favorable per al consumidor, no podia constituir un element pertinent per a valorar l’abusivitat, considerant que aquest raonament no tenia en compte que el tipus d’interès no es formava només amb l’índex de referència, sinó també amb el diferencial, i que no constava que els diferencials aplicats a préstecs referenciats a l’euríbor fossin més beneficiosos que els aplicats a préstecs referenciats a l’IRPH. Així mateix, va afirmar que, estadísticament, els diferencials del IRPH eren fins i tot més baixos.
El Tribunal Supremo va declarar que no podia exigir-se al banc ni que conegués l’evolució de l’IRPH en relació amb l’Euríbor ni que informés de la mateixa al consumidor.
A més, va esgrimir que el comportament anterior del valor de l’euríbor i del valor de l’IRPH havia estat bastant similar fins a la caiguda pronunciada de l’Euríbor l’any 2009 arran de la crisi financera.
Finalment, el Tribunal Supremo va concloure assenyalant que resultava si més no contradictori afirmar que el banc sabia que l’IRPH seria més beneficiós que l’Euríbor i que, no obstant això, l’IRPH només s’utilitzés en menys del 15% dels préstecs i que per les mateixes raons, la referència a l’euríbor podria haver estat anul·lada si la seva evolució hagués estat més desfavorable.
A tot això, com afecta l’índex IRPH en un préstec amb garantia hipotecària?
Respecte a l’índex IRPH, trobem dues disfuncions molt diferents en funció del propi redactat de la clàusula inserida en l’escriptura de préstec.
La primera és la que es pot considerar de disfunció bàsica, emprada per les entitats ja als anys 90 i que consisteix en tenir referenciat el préstec a un índex quina transparència ha estat posada en dubte des de la seva creació i que és l’origen del litigi que tracta el TJUE en la seva Sentència, i suposa que els consumidors estan pagant un tipus d’interès força superior, en relació amb l’Euríbor, per l’aplicació d’un índex de referència de dubtosa transparència.
Cal tenir en compte que, amb la desaparició de l’índex IRPH Caixes d’estalvi i de l’IRPH Bancs l’any 2013, es va crear el nou IRPH Entitats que substituïa els dos anteriors.
Però hi ha una segona disfunció, menys coneguda però molt més greu en quant a la seva rellevància econòmica en perjudici del consumidor, i que consisteix en que moltes escriptures de préstec establien que, en cas de desaparició de l’Índex IRPH Caixes o de l’IRPH Bancs, el tipus d’interès es quedaria congelat a un tipus fix consistent en l’últim interès publicat.
Per tant, aquesta disfunció excedeix de la mera discussió sobre l’abusivitat de l’índex IRPH explicitada anteriorment i que encara no ha tractat ni el TJUE ni el Tribunal Supremo.
La conseqüència de la seva aplicació ha estat que els consumidors afectats han vist com el seu préstec hipotecari s’ha convertit a tipus fix malgrat haver concertat un tipus d’interès variable. Per analogia, es podria comparar aquesta disfunció d’aquesta clàusula amb la de les conegudes ‘’clàusules sòl’’ limitatives del tipus d’interès.
A més, aquesta clàusula és contrària a la disposició addicional quinzena de la Llei 14/2013, de 27 de setembre, de Suport als Emprenedors i la seva Internacionalització, que va fixar el règim per a la desaparició dels citats índex de referència, establint que «a falta del tipus o índex de referència substitutiu previst en el contracte, o en cas que aquest fos algun dels índexs o tipus que desapareixen, la substitució es realitzarà pel tipus d’interès oficial denominat «tipus mitjà dels préstecs hipotecaris a més de tres anys, per a adquisició d’habitatge lliure, concedits per les entitats de crèdit a Espanya» (IRPH d’entitats).
I ara què?
Aquesta Sentència del TJUE de 3 de març de 2020 té dues lectures.
La positiva és que els Jutjats de Primera Instància podran valorar si les clàusules que incorporen l’Índex IRPH dels préstecs amb garantia hipotecària superen el doble control de transparència, a diferència del criteri del Tribunal Suprem en la seva Sentència de 14 de desembre de 2017.
La negativa és la incertesa davant les decisions que prendran els Jutjats de Primera Instància i les Audiències Provincials en relació amb la valoració de l’índex IRPH i la seva abusivitat, atès que el propi Tribunal Supremo espanyol ja es va manifestar en la referida Sentència declarant que l’IRPH no era abusiu.
Valoració d’ADVISORIA respecte la Sentència del TJUE.
Per endavant es preveu un escenari judicial incert que requerirà del màxim rigor jurídic en la presentació de demandes judicials i davant el que és aconsellable la màxima prudència i rigor informatiu en relació amb aquesta Sentència i les seves conseqüències, atès que no es pot afirmar amb la rotunditat que s’està fent que aquesta resolució hagi estat un cop a la banca ni que hi hagi d’haver un allau de sentències estimatòries en favor del consumidor.
Si tenen qualsevol dubte al respecte, a ADVISORIA l’assessorarem a través dels nostres professionals especialitzats en dret bancari.
]]>
