Arran d’una recent resolució de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades, abordarem la qüestió relativa a la licitud de la difusió d’imatges de menors en xarxes socials i, en concret, d’imatges de menors en la pràctica de l’esport o d’activitats lúdiques.
Així, és habitual trobar imatges en pàgines web o xarxes socials de clubs esportius, o altres entitats que organitzen activitats d’oci, en els que apareguin menors, integrants d’equips esportius o participants en activitats lúdiques, ja sigui en format fotografia, ja sigui en format vídeo amb l’única finalitat de difondre les composicions de les plantilles, o de mostrar activitats, competicions o entrenaments.
Si bé en principi pot semblar que no és il·lícita l’exhibició d’aquestes imatges, el cert és que la licitud ve determinada pel consentiment exprés i prestat per una concreta finalitat. És a dir, per tal que un club esportiu pugui difondre imatges en les quals apareguin menors, és imprescindible que hagi obtingut el consentiment dels progenitors o tutors legals per difondre en xarxes o webs, fotografies fixes o vídeos dels menors practicant esport o exercitant activitats d’oci. I aquest consentiment ha d’haver estat prestat de forma voluntària, expressa i inequívoca, i per aquesta concreta finalitat, de forma que no hi hagi lloc a dubte que la persona responsable del menor consent i permet la publicació i difusió d’imatges en les quals hi aparegui el menor.
Ara bé, cal tenir en compte que una persona “menor” en l’àmbit de la legislació de protecció de dades no és una persona de menys de 18 anys. El reglament Europeu de Protecció de Dades de l’any 2016, estableix que el tractament de les dades personals d’una persona menor de SETZE ANYS, només és lícit si hi ha consentiment dels titulars de la pàtria potestat o tutela i en els termes anteriorment exposats.
Aquest article determina també que cada estat membre de la Unió Europea, pot establir per llei una edat inferior sempre que no sigui inferior als tretze anys.
És a dir, pel Reglament europeu de Protecció de Dades és menor tota aquella persona que sigui menor de SETZE ANYS, si bé permet rebaixar aquesta edat fins als tretze, a criteri de cada estat membre.
A l’estat espanyol, als efectes que tractem, es considera menor una persona de fins a CATORZE ANYS: a partir, doncs, dels 14 anys, a l’Estat espanyol, no és precís el consentiment de progenitors o responsables, perquè a partir d’aquesta edat, el consentiment ja el pot prestar la persona interessada directament.
El fonament del consentiment passa per la protecció del dret a l’honor la intimitat i a la mateixa imatge que, en cas dels menors de catorze anys a l’estat espanyol, queden sota l’esfera de control de les persones progenitores, tutores o titulars de la pàtria potestat. Potser seria més prudent haver mantingut el límit dels setze anys com a edat a partir de la qual una persona pot gestionar la publicació i difusió de la seva imatge, però, el fet quotidià i habitual de l’ús de les xarxes socials entre el sector d’edat més jove de la població, porta a pensar al legislador que amb catorze anys es compta ja amb informació i maduresa suficient per a prendre decisions sobre la difusió de la mateixa imatge. En tot cas, el cert és que, reiterem, a l’estat espanyol, és totalment lícit que una persona de 14 anys pugui autoritzar o no la difusió de la seva pròpia imatge.
Els requisits legals fins ara exposats, determinen que sigui molt més que aconsellable i recomanable que tots aquells clubs esportius, casals, i qualsevol mena d’organització que compti amb menors (de menys de catorze anys) entre els seus membres, usuaris o participants en les activitats que organitza que, en cas de tenir la voluntat de publicar i difondre imatges sobre les seves activitats o equips, recullin el consentiment exprés, clar i inequívoc de les persones que en siguin responsables amb la finalitat de difondre imatges d’aquests menors.
No comptar amb aquest consentiment, pot ser constitutiu d’infracció de la legislació sobre protecció de dades de caràcter personal, amb la consegüent imposició de sancions administratives que en el cas que esmentem a l’inici, va ser de 5.000 euros i, que en altres casos similars han oscil·lat entre 5.000 i 10.000 euros, tot i que el règim sancionador de la legislació en protecció de dades estableix quanties molt més elevades, que, resumidament, poden estar entre els 900 euros i els 600.000 euros.
Des d’ADVISORIA ens posem a la vostra disposició per resoldre els dubtes i oferir #ElMillorConsell amb relació a aquesta qüestió.
