El passat 25 de juny va entrar en vigor la Llei Orgànica 3/2021 que regula el dret a l’eutanàsia i, per tant, despenalitza també l’actuació d’aquells que ajudin a morir sempre que es compleixin els requisits que preveu la llei. Amb l’aprovació d’aquest decret, Espanya se situa com el quart país europeu que legalitza l’eutanàsia, després d’Holanda, Luxemburg i Bèlgica.

L’eutanàsia significa etimològicament «bona mort» i, com diu el preàmbul de la llei, es pot definir com l’acte deliberat de posar fi a la vida d’una persona, produït per voluntat expressa de la mateixa persona i amb la finalitat d’evitar un patiment, però per poder-ho portar a terme la llei exigeix el compliment d’una sèrie de requisits.

En primer lloc, només ho poden demanar les persones majors d’edat, i aquí ens trobem ja amb un dels buits de la llei, perquè no permet l’eutanàsia dels menors, a diferència de la regulació d’altres països en què la família poden demanar si es compleixen la resta de requisits.

El segon requisit, és patir una malaltia “greu i incurable” o bé un “patiment greu, crònic i impossibilitant” que provoqui un “patiment físic o psíquic intolerable”. Si es donen aquests dos requisits es pot iniciar el procediment, el qual estableix que la persona ha de:

  • Disposar per escrit de la informació referent al procés mèdic, inclosa la possibilitat de cures pal·liatives.
  • Formular dues sol·licituds per escrit, amb una separació de 15 dies naturals entre elles, en un document datat i signat pel pacient, davant del professional mèdic i, entre la primera i la segona sol·licitud, el metge o metgessa responsable ha de verificar els requisits i dur a terme un procés deliberatiu amb el pacient.
  • Després d’haver signat la segona sol·licitud, el metge o metgessa responsable haurà de consultar amb un professional mèdic consultor per corroborar que es donen tots els requisits i, posteriorment, es passa a la Comissió de Garantia i Avaluació, un òrgan compost com a mínim de 7 persones que ha d’incloure personal mèdic, d’infermeria i juristes, que realitza un control previ a la prestació i emet un informe resolent si és procedent o no portar-la a terme, i si aquest òrgan rebutja la sol·licitud, el pacient la pot recórrer davant dels tribunals.

La llei preveu també que per les persones que no puguin signar la sol·licitud, es pugui recollir la seva petició per altres mitjans, però pel cas que la persona no estigui en condicions de manifestar la seva voluntat l’eutanàsia només es podrà portar a terme si abans s’ha dut a terme el document de voluntats anticipades, que és aquell document que es pot atorgar per qualsevol persona major d’edat en previsió de si en el futur es donen les circumstàncies d’acord amb les quals voldria que se li practiqués l’eutanàsia i en el que es designa un representant nostre davant de les metges, per tal que pugui iniciar el procés. 

Des d’ADVISORIA volem ressaltar la importància i conveniència d’atorgar aquest document, i oferir-vos l’assessorament dels nostres professionals formats en la matèria, en el qual es poden preveure també altres circumstàncies com, per exemple, en el cas de necessitar mesures d’assistència, el que antigament es deia incapacitació, qui voldríem que fos el nostre assistent, antigament anomenat ‘tutor, o fins i tot prohibir també que ho fossin determinades persones.