Fa unes setmanes, la Conselleria d’Economia de la Generalitat de Catalunya va presentar l’Informe de resultats de 2021 del Pla de prevenció i reducció del frau fiscal i de foment de les bones pràctiques tributàries 2019-2020, elaborat per l’Agència Tributària de Catalunya. El Conseller d’Economia, Jaume Giró, emfatitzava en dues conclusions principals: d’una banda, el descobriment de la xifra de frau fiscal més elevada des que es va posar en marxa aquest Pla, l’any 2015, i de l’altra, que l’Informe deixa clar que l’impost de successions i el de patrimoni són els dos que van concentrar més frau fiscal el 2021. Concretament, l’impost de successions i donacions és el que més es va intentar evadir, amb una recaptació aflorada de 146 milions d’euros per part dels inspectors de l’ATC, seguit per l’impost de patrimoni, amb 100,8 milions d’euros.
Aquestes xifres són molt significatives, i crida especialment l’atenció que aquest alt import de frau fiscal es concentri en dos impostos concrets; i és amb l’objectiu d’intentar comprendre’n el rerefons que intentarem posar-les en context.
Per tal d’intentar comprendre el perquè dues figures impositives poden arribar a concentrar les 3 quartes part de tot el frau fiscal que es descobreix a territori català, el primer que ens hauríem de plantejar seria quina proporció de la recaptació total provindria d’aquestes dues figures impositives.
Doncs, d’acord amb les dades difoses per l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT), podem observar que els impostos cedits directes (Impost de Successions – Donacions i Patrimoni) suposant, any rere any, aproximadament el 30% de la recaptació de tributs totals. Per tant, si suposen un percentatge considerable sobre la totalitat de la recaptació, però ni molts menys serien les figures impositives amb major potència recaptatòria, ens al contrari serien els impostos cedits indirectes (Impost sobre Transmissions Patrimonials i actes jurídics documentats) els que suposen un major percentatge de la recaptació total, aproximadament un 60%. Explicant-se el 10% de la recaptació restant per la taxa sobre el joc i la desena d’impostos propis.
Impost de Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentals (ITP/AJD)
La següent qüestió lògica seria com pot ser que el frau es concentri en els impostos de Successions/Donacions i Patrimoni, i no en l’Impost de Transmissions Patrimonials i actes jurídics documentats, quan és aquest darrer el que declara més del 60% de la recaptació total?
El propi informe ens dona la resposta, aquest no es un impost que presenti un frau elevat atès el mecanisme del tancament registral i del treball d’intermediació fiscal que duen a terme els notaris; és a dir aquest impost grava operacions que s’han d’enregistrar en escriptura pública i que en aquell moment el mateix notari encarregat de la mateixa dura a terme un seguit de comprovacions fiscals; de fet l’estudi del tax gap[1] que va efectuar l’Institut d’Economia de Barcelona, l’any 2018, el situava al voltant del 2,7%.
En aquest sentit, l’Agència Tributària de Catalunya, ha posat el focus principalment en l’aplicació indeguda de les bonificacions següents:
- Adquisició d’habitatges per empreses immobiliàries i amb obligació de revendre els immobles en el termini màxim de cinc anys.
- Liquidacions de transmissions de l’habitatge habitual a membres de família nombrosa, a persones menors de 32 anys i a persones amb minusvalidesa.
Podent observar en els gràfics anteriors com s’ha produït un manteniment (o fins i tot un decreixement) en el nombre d’actuacions, de les quals se n’han derivat una recaptació molt semblant a la del períodes anteriors.
Impost de Successions i Donacions (ISD)
Aquesta figura impositiva grava 3 fets imposables: l’adquisició de béns i drets per herència, l’adquisició de béns i drets per donació i la percepció de quantitats pels beneficiaris de contractes d’assegurança sobre la vida, quan la persona contractant sigui distinta de la persona beneficiària.
I de l’anterior podem inferir directament que en aquest s’engloben un seguit d’operacions que, necessàriament, implicaran la necessitat per part de l’obligat tributari d’informar a les autoritats tributàries d’allò que l’hi ha estat donat, o bé de fer una exhaustiva valoració del cabal hereditari. Un obligat tributari que no sempre sabrà com i quan s’ha de liquidar l’impost, és més, a vegades ni tan sols sap que ha de tributar en absolut.
L’Agència Tributària de Catalunya (ATC) és sens dubte coneixedora d’aquests fets, i és el que molt possiblement podria explicar la tendència creixent en el nombre d’actuacions referides a aquest impost. Però és que no només s’ha produït un increment (d’un 20%) en el nombre d’actuacions; sinó que aquest increment ha esdevingut en un creixement de l’import aflorat amb un pendent molt més pronunciat (63%), aclarint l’ATC que aquest increment exponencial en import aflorat es deu algunes liquidacions d’imports atípicament elevades.
Impost de Patrimoni (IP)
Quelcom semblant ens trobem en relació a l’Impost de Patrimoni, impost que grava la titularitat del conjunt de béns i drets de contingut econòmic. Que si bé és cert que l’ATC – amb la col·laboració de l’AEAT- pot tenir constància dels béns i drets de contingut econòmic que tot contribuent pot tenir en territori estatal; es poden trobar amb certes dificultats a l’hora de conèixer determinats béns i drets localitzats a l’estranger (havent-se de realitzar en determinats supòsits sol·licituds individualitzades d’informació, i sent precisament aquest un dels àmbits d’actuació de l’ATC en relació amb l’IP).
Igualment, descobrim un increment del nombre d’actuacions i de l’import de frau aflorat, d’un 45,54 % i d’un 57,99 %, respectivament.
Molt especialment vinculat amb aquest, la IP, ja que la legislació pot ser diferent entre comunitats autònomes – la Comunitat de Madrid, per exemple, té actualment una bonificació del 100%- ; o bé entre estats – la pràctica totalitat dels estats europeus han suprimit l’Impost sobre el Patrimoni-; trobem un altre àmbit d’actuació en el que l’ATC ha centrat els seus esforços, els canvis ficticis de residència fiscal – principalment dels contribuents que han canviat de domicili, contribuents que deixen de tenir la seva residència fiscal a Catalunya-.
Identificant-se un gradual increment en el nombre de deslocalitzacions fictícies identificades; així com un canvi en la tendència del nou destí de residència fiscal, disminuint les deslocalitzacions a altres comunitats autònomes, i incrementant les deslocalitzacions a l’estranger.
Frau descobert per àmbits d’actuació i per impostos
Un altre aspecte de rellevància és l’anàlisi del tipus d’actuacions dutes a terme en cadascun dels impostos; evidenciant-se clarament en els gràfics com principalment les actuacions d’inspecció s’han centrat en els impostos de successions/donacions i Patrimoni; focalitzant-se les actuacions de gestió en l’Impost de Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentals.
Les actuacions d’Inspecció són sempre més intenses i exhaustives i, conseqüentment, requereix un nivell de recursos superiors – són actuacions més costoses per l’Administració-; per tant, si al fet que – com hem detallat abans- s’hagin incrementat les actuacions en les dues figures impositives del ISD i IP; i sumem que aquestes actuacions són majoritàriament d’Inspecció – les que suposen un major consum dels recursos de l’Administració- no podem esperar cap altre resultat més enllà del que anticipàvem a l’inici d’aquest escrit, dintre d’aquestes dues figures impositives serà a on aflorarà la major part del frau fiscal (el que ha de ser necessàriament així perquè és a on s’han focalitzat els esforços de l’Administració; en considerar que és a on se situa la major part del tax gap).
Finalment, caldria mencionar el creixement progressiu i lineal de la plantilla de l’ATC, el que ens hauria de fer preveure un increment addicional en el nombre d’actuacions dutes a terme per l’Administració en aquests dos impostos (ISD i IP) en els quals sembla que es troba la major part de la bretxa fiscal dels tributs catalans.
[1] El tax gap, o bretxa fiscal es defineix com la diferència entre la quota impositiva que els i les contribuents haurien de pagar i el que realment paguen dins del període voluntari. És a dir, la diferència entre la recaptació potencial i la recaptació efectiva.