A finals de l’any passat es publicava al Butlletí Oficial del Congrés dels Diputats el Projecte de Llei de Foment de l’Ecosistema de les Empreses Emergents o la coneguda com a “Llei de Startups” iniciant-se així la fase de debat parlamentari per a la seva aprovació.

El govern vol adaptar la normativa a les especificitats d’aquest tipus d’empreses amb la finalitat de secundar-les en les seves primeres etapes i en la seva cerca de finançament reforçant les mesures per a l’atracció de talent i dels inversors internacionals. Aquest projecte neix per a donar cobertura legal i suport econòmic a les empreses emergents nacionals de base tecnològica per ajudar a construir un ecosistema empresarial capaç de convertir-se en el motor de la modernització de l’economia en un moment tan delicat com el que ens trobem actualment.

El concepte de ‘Startup‘ és el d’una empresa de nova creació o d’edat primerenca que presenta grans possibilitats de creixement i que comercialitza productes i serveis a través de l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació. Es diferencien de les PIMES convencionals perquè les ‘Startups’ surten ràpidament al mercat per a aconseguir el creixement i finançament necessaris a través de la transformació digital, en canvi, les PIMES surten al mercat després d’haver invertit una certa quantitat de diners i han d’esperar un temps per a començar a gaudir de beneficis.

Es caracteritzen doncs per ser companyies joves, modernes i tecnològiques amb l’objectiu d’evolucionar en PIMES o gran empresa o directament vendre la idea a una empresa ja consolidada. El principal atribut d’aquestes empreses és que són escalables, posseeixen velocitat i capacitat per a créixer i generar ingressos de manera ràpida incrementant la seva producció i vendes sense necessitat d’augmentar les seves despeses. A més, són negocis basats en idees innovadores usant tecnologia per a satisfer noves necessitats del mercat mantenint els costos de producció baixos.

La Llei de Startups és una de les fites importants del Govern per al Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, que permetrà a Espanya alienar-se com un país atractiu per a l’atracció de la inversió, emprenedoria i talent. El propòsit primordial del Govern és regular i flexibilitzar les activitats que les empreses emergents han de dur a terme amb l’Administració, oferint un sistema menys impositiu i burocràtic tenint en compte les particularitats d’aquests nous models de negoci evitant imposar requisits excessivament onerosos per a aquestes iniciatives innovadores i disruptives que suposen un avanç en l’economia nacional sent capaces de generar riquesa, ocupació i innovació.

Quines són les novetats de la Llei de Startups?

1. Definició i requisits de les Startups.

2. Simplificació de tràmits administratius.

3. Atracció de talent i polítiques retributives adequades.

4. Millores fiscals i fomento de la inversió nacional i estrangera.

  • 1. Definició i requisits de les Startups.

El projecte estableix diversos requisits que hauran de reunir per a adquirir la consideració de Startup. Quant a l’antiguitat i independència de l’empresa, aquesta ha de ser de nova creació o de menys de 5 o 7 anys depenent del sector d’activitat i no haver sorgit de cap modificació estructural (fusió, escissió o transformació). Així mateix, no podran cotitzar en el mercat de valors, no distribuir dividends i no superar un volum anual de negoci de 5 milions. Com a requisit territorial i d’afectació laboral s’estableix també la necessitat de tenir la seu social o establiment permanent a Espanya i que el 60% de la plantilla compti amb contracte laboral en el territori nacional.

A més, per a acreditar tal caràcter innovador que se’ls exigeix i obtenir l’etiqueta d’empresa emergent hauran de passar un filtre de l’Empresa Nacional d’Innovació (ENISA) que atorgarà la declaració del caràcter innovador de l’empresa i centralitzarà les gestions vinculades a les startups operant com a finestreta única per a la seva tramitació.

  • 2. Simplificació de tràmits administratius.

S’estableix la gratuïtat d’aranzels de notaris i registradors i la publicació en el BORME si la societat es crea telemàticament. Facilita la constitució telemàtica dels nous projectes mitjançant un document únic electrònic i la inscripció en el Registre Mercantil en sis hores utilitzant els documents tipus que es posaran a disposició o en 5 dies hàbils si s’aporten documents propis. Se suprimeix l’obligatorietat del NIE (Número d’Identitat d’Estrangers) als no espanyols que vulguin invertir en aquest tipus d’empreses, sent només necessari l’emissió del NIF (número d’identificació fiscal). Amb aquestes mesures serà possible crear una empresa amb només un euro de capital social, de manera que s’elimina al mínim la barrera en l’aportació econòmica d’aquests emprenedors.

  • 3. Atracció de talent i polítiques retributives adequades.


Per a fomentar l’atracció de personal i dotar d’una política retributiva adequada a les necessitats de les ‘startups’, es millora la fiscalitat de les fórmules retributives basades en el lliurament d’accions o participacions en els empleats les denominades (Stock options) tan comuna en aquest tipus d’empresa. Amb aquesta política retributiva es permet augmentar salari i fidelitzar el lloc de treball. Així doncs, s’eleven en l’IRPF l’exempció en la venda dels 12.000€ als 50.000€ anuals en el cas de lliurament d’accions o participacions en els empleats d’aquestes empreses no sent necessari l’oferta a tots els treballadors de l’empresa. Així mateix, es flexibilitza l’emissió d’accions en autocartera, podent la Junta General autoritzar l’adquisició de participacions pròpies, fins al 20% del capital com a màxim, per al seu lliurament als administradors, empleats o altres col·laboradors de l’empresa, amb l’exclusiva finalitat d’executar un pla de retribució.

Per la part del rendiment de treball en espècie que pogués excedir d’aquesta quantia anterior, s’estableix una regla especial de tributació temporal, diferint la seva imputació fins al període impositiu en el qual es produeixin determinades circumstàncies, o en tot cas, en el termini de 10 anys a comptar des del lliurament de les accions o participacions.

  • 4.Millores fiscals i foment de la inversió nacional i estrangera.

En relació amb els inversors i l’IRPF, s’augmenta la deducció per inversió en empresa de nova o recent creació, incrementant el tipus de deducció del 30% al 50% i augmentant la base màxima de 60.000€ a 100.000€ sent aquests 100.000€ lliures d’impostos per a l’emprenedor o els seus inversors. A més, per als socis fundadors d’empreses emergents es permet l’aplicació d’aquesta deducció amb independència del seu percentatge en el capital social. 

Trobem una millora en el règim fiscal de l’impost de la renda dels no residents per a les persones desplaçades a Espanya amb l’objectiu d’atreure talent estranger qualificat. Per a l’accés a aquest règim n’hi ha prou amb no haver estat resident a Espanya en els 5 anys anteriors, reduint-se el termini de 10 anys. A més, s’estén aquest règim especial als Administradors de ‘Startups’, cònjuges i fills menors de 25 anys que es desplacin amb el beneficiari. A més, es proposa l’extensió en l’aplicació del règim especial d’aquestes persones desplaçades als anomenats “nòmades digitals”, sent persones que vinguin a treballar a Espanya en remot per a una empresa estrangera, encara que aquesta empresa no tingui presència a Espanya. Per a fomentar l’establiment d’aquests nòmades digitals en el territori espanyol es crea també un visat específic. 

En l’impost de societats s’aplicarà un tipus reduït del 15% durant el primer exercici amb base imposable positiva i en els tres següents des de la seva data de creació. 

En cas de necessitar l’ajornament del deute tributari punt en l’impost de societats o l’IRPF de no residents, aquesta es podrà ajornar sense garanties ni interessos de demora en els dos primers anys d’activitat amb base imposable positiva, supeditada sempre al fet que l’empresa estigui al corrent de les seves obligacions tributàries. D’altra banda, també s’elimina de manera temporal l’obligació d’efectuar pagaments fraccionats durant els dos exercicis posteriors al primer que presenti base imposable positiva.

S’aclareix també la qualificació fiscal de la retribució obtinguda per la gestió reeixida d’entitats de capital-risc (Carried interest), al mateix temps que s’estableix un tractament fiscal específic per a aquestes retribucions.


Per últim, una de les mesures més interessants d’aquesta nova legislació és el futur impuls del concepte (Sandbox Regulador). Es tracta d’àmbits reguladors adaptats a les necessitats de les ‘startups’ que operen com a camps de proves per a nous models de negoci. La creació d’aquests marcs reguladors permetrà als emprenedors testar les seves innovacions amb totes les garanties i en un entorn controlat, compassant el compliment de les regulacions i els drets dels usuaris sense escanyar el creixement del negoci.

Des d’ADVISORIA som conscients de la importància que pot suposar per als emprenedors aquesta nova normativa, si necessiten més informació no dubtin a contactar amb el nostre Departament Mercantil.