La nova sentència 367/2022, de 4 de maig, emesa pel Tribunal Suprem, sobre el preu de les targetes ‘revolving’, revisa el cas d’una targeta de crèdit de Barclaycard contractada abans de 2010, concretament l’any 2006.  El debat sobre el tipus d’interès anual de les targetes ‘revolving’ perdura des de fa més d’una dècada. Així i tot, encara no s’ha unificat el criteri i la reforma legislativa és cada vegada més necessària.

Què són les targetes ‘revolving’?

Són aquelles targetes de crèdit que ofereixen un pagament flexible i que permeten retornar el crèdit de forma ajornada mitjançant el pagament de quotes periòdiques que varien en funció de les quantitats disposades.

Fa dos anys, el Suprem va determinar que el criteri per a saber si és o no usura, radicava en si els interessos superaven els “normals” dels diners. Per a determinar-ho, s’estava a l’establert per al tipus mitjà d’interès de les operacions de crèdit amb targeta de les estadístiques del Banc d’Espanya. Aleshores, es va considerar que l’interès mitjà d’aquests crèdits al consum es trobava escassament per sobre del 20%.

Ara, en el recent pronunciament, el Tribunal afina la seva decisió utilitzant l’interès de la categoria especifica de l’operació que es finança, en comptes d’utilitzar la més genèrica. En aquest sentit, falla determinant que, segons les dades del Banc d’Espanya, en les dates en les quals es va subscriure el contracte, l’interès aplicable per les principals entitats pels pagaments amb ajornaments amb targeta superava el 26% anual. Com que el contracte es va subscriure l’any 2006, s’ha determinat que “no era notablemente superior al normal del dinero ni manifiestamente desproporcionado con las circunstancias del caso”.

Convé també que ens remuntem a la STS 628/2015 de 25 de novembre de 2015, que va declarar usura un crèdit revolving concedit a un consumidor amb un tipus d’interès remuneratori del 24,6%. Aquesta decisió va comportar una important allau de demandes en defensa dels interessos del consumidor i la posterior nul·litat d’aquests interessos, que es tenien per no posats i obligaven el banc a retornar els interessos indegudament cobrats.

Aquest pronunciament entra en contradicció amb la recent resolució del Tribunal, que justifica la seva decisió de delimitar la usura de l’interès anual en quasi dos punts per sobre de l’anterior pronunciament considerant que el tipus d’interès que s’aplicava en el contracte objecte del debat era “muy próximo al tipo de interés medio de las operaciones con las que comparte caracteristicas”, que, aleshores, i com ja hem comentat, assolia el 26% anual. 

El Tribunal justifica el seu pronunciament argumentant que el criteri que es seguia era el mateix que les demés entitats. A més a més, tampoc fa menció a la falta de transparència aplicada per l’entitat de crèdit en aquests casos, la qual ha estat una de les línies de defensa més al·legades pels defensors dels consumidors en aquesta matèria.

Cal recordar que la contractació d’aquest tipus de targeta es fa, en la gran majoria de casos, per consumidors que són inexperts en la matèria, perquè no compten amb els coneixements necessaris per a examinar les clàusules ni els interessos del contracte i els motiva una urgent necessitat econòmica. D’aquesta manera, acaben atrapats en una espiral de sobre endeutament que, sovint, n’és difícil de sortir.

Ara caldrà esperar si aquesta decisió comporta una nova allau de recursos interposats per les entitats de crèdit que revoquin els anteriors pronunciaments.

Si es troben afectats o tenen qualsevol dubte al respecte, a ADVISORIA l’assessorarem a través dels nostres professionals especialitzats en Dret Bancari.