Catalunya és la comunitat autònoma que registra més ocupacions, segons les dades del Ministeri de l’Interior publicades a principis de 2022. Així mateix, dels casos produïts en territori català, un 74%, es concentren a la província de Barcelona, especialment, a les zones de costa, segons explica la degana del Col·legi d’Advocats de Mataró, Maria Pastor. De fet, segons Pastor, a la capital del Maresme es produeixen 2,6 ocupacions diàries.
D’entrada, i davant aquestes dades, l ‘Associació de l’Arc Metropolità, entitat de recent creació que compta amb Mataró com un dels integrants, ha aprovat una resolució que demana noves mesures, més coresponsabilitat i més recursos de cara a lluitar contra la proliferació d’ocupacions il·legals d’habitatges. No és una petició nova, ja que ciutats com Mataró fa temps que reclamen un jutjat específic, més policia per lluitar contra les màfies que s’hi dediquen i instruments legals que facilitin el desallotjament de pisos ocupats.
Les principals peticions
- Enduriment de les lleis per penalitzar l’activitat i clarificar els delictes i la tasca policial
- Creació de jutjats especialitzats per delictes d’ocupacions, i fiscal específic en la matèria
- Creació d’un pla especial de seguretat contra les màfies que usurpen immobles i trafiquen amb persones
- Més habitatge social i exigir als bancs i grans propietaris que cedeixin els seus pisos buits
Els municipis afectats també fan seva una vella reivindicació mataronina, reclamar al Poder Judicial la creació de jutjats especialitzats per als delictes d’ocupació i la creació de la figura de fiscal especialitzat en la matèria. Pel que fa a les peticions a la Generalitat, es resumeixen en reclamar als cossos de seguretat que elaborin un Pla Especial contra les màfies que no només es dediquen a usurpar immobles, sinó que també trafiquen amb persones.
Què hi diu la llei?
Ara per ara la legislació vigent no és suficient per a donar solucions eficaces i eficients a la situació, el que determina que els desallotjaments esdevinguin processos llargs i complicats i, per tant, s’allarguen les ocupacions.
D’entrada, val a dir que, en l’àmbit administratiu, s’han arbitrat ja algunes mesures encaminades, no tant al desallotjament, com a intentar evitar ocupacions, com ara el programa ‘Lloguem! Yes we rent!“, engegat a Mataró, per exemple, que té per objectiu mobilitzar el parc d’habitatge, destinar-ne a lloguers socials, i intentar evitar així les ocupacions il·legítimes.
Més enllà d’això, també s’estan fent propostes de canvis legislatius, amb l’objectiu d’obtenir agilitat i eficàcia en els desallotjaments, mitjançant l’adopció de mesures immediatament posteriors al moment en què tingui lloc l’ocupació. Es proposa, per exemple, que es legitimi als Presidents de les comunitats de propietaris per a exercitar accions judicials, o que s’introdueixin modificacions a la legislació penal, que permetin l’adopció de mesures cautelars de desallotjament en el termini de 48 hores des de la sol·licitud de la seva adopció.
Aquestes iniciatives per a la introducció de modificacions legislatives per tal de donar resposta efectiva han estat liderades per un grup d’advocats, entre els quals, hi ha la degana del Col·legi d’Advocats de Mataró que, el darrer mes d’abril va intervenir davant la comissió de peticions del Parlament Europeu per exposar tota la problemàtica que generen les ocupacions il·legals.
Precisament, el passat dijous, 19 de maig començava el I Congrés Nacional d’Ocupació Il·legal, a Màlaga. La capital malaguenya es va convertir en l’epicentre per plantejar i abordar la problemàtica sota tots els punts de vista, amb participació de polítics, magistrats, advocats i policies. De segur que, de la trobada, en sortiran noves propostes per fer modificacions legislatives que resultin realment eficaces, tant per pal·liar les ocupacions, com per facilitar els desallotjaments al més curt termini possible.
Finalment, i conscients de la importància que revesteix la qüestió, des d’ADVISORIA seguirem de prop totes les propostes i novetats per tal de poder oferir-vos #ElMillorConsell.