El Model 720 és una declaració informativa aprovada l’any 2012, quan Cristóbal Montoro era el responsable del Ministeri d’Hisenda, durant la presidència de Mariano Rajoy. Uns anys en què es van intensificar  les actuacions en la prevenció i lluita contra el frau fiscal.

Durant aquesta primera dècada de vigència, ha generat controvèrsies i debats. De fet, m’atreviria a dir que inclús ha fet  créixer la taxa d’insomni en la població espanyola, especialment entre aquells que, en tenir actius als seus país d’origen, es van veure sorpresos i obligats a regularitzar-ho tot, fiscalment. L’alternativa era afrontar sancions molt considerables. 

En paral·lel, l’any 2015 la Comissió Europea va iniciar un procediment d’infracció contra Espanya perquè es va considerar que, aquesta normativa i tot el que fa referència al seu règim sancionador, podia vulnerar el dret de la UE. Un procediment que es va tancar fa només unes setmanes, el 27 de gener de 2022, amb una sentència del Tribunal de Justícia UE, en la qual es consideren “desproporcionades” les restriccions a la lliure circulació de capitals que imposa Espanya.

Aquest periple judicial ha causat molts mals de cap a més d’un resident amb actius fora d’Espanya. D’entrada, la llei els obligava a regularitzar la seva situació fiscal o, si ho preferien, havien de fer front a sancions del 150% i, inclús, a la probable imputació de rendes per l’import dels actius no declarats en concepte de guanys patrimonials. A tot això, se li havia de sumar la imprescribilitat d’aquestes obligacions i, per tant, els situava en una tessitura bastant complicada.

El pronunciament del tribunal europeu suposa la derogació del règim sancionador del model 720; així com la seva imprescribilitat. Ara bé, no és cert que s’hagi tombat el model en si mateix – com es va llegir en la majoria de titulars de premsa en fer-se publica la sentència- i és que el model continua vigent. L’actual ministra d’Hisenda, Maria Jesús Montero, es va avançar dient que “es va aprofitar l’aprovació d’una llei en tràmit – concretament la llei 5/2022 de 9 de març  que introdueix certes modificacions a l’impost de Societats i a l’impost sobre la renda dels No Residents amb relació a les asimetries híbrides- per introduir-hi una modificació normativa en la qual es dona un nou redactat a l’obligació tributària d’informar els drets i béns a l’estranger que suposarà que:

  • Es manté vigent l’obligació de proporcionar informació en relació amb els comptes bancaris; béns immobles; així com accions, participació o qualsevol altre valor o dret representatiu de participació en qualsevol entitat jurídica o de la cessió de capital a tercers. És a dir, es manté l’obligació d’informar els béns i drets situats a l’estranger amb relació als tres blocs d’informació que s’han anat informant des de la creació d’aquest model.
  • Desapareix el règim sancionador específic; i, per tant, serà d’aplicació el règim general – sancions pecuniàries d’entre 150.-€ i 250.-€ -.
  • Desapareix la imprescribilitat del model, per tant, aplica la prescripció general – 4 anys- .

Tot l’anterior va ser àmpliament comentat en les publicacions-  fos en Xarxes Socials o a la premsa- que varen acompanyar la resolució del Tribunal Europeu. Ara bé, no vaig trobar comentaris amb relació a què aquest nou redactat de l’article que regula l’obligació de declarar béns i drets a l’estranger. Ara, hi ha un nou paràgraf. Què inclou? Incorpora un nou bloc d’informació, en el qual s’estableix igualment l’obligació d’informar sobre monedes virtuals situades a l’estranger, sigui com a titular o  sigui com a beneficiari autoritzat o de les quals s’ostenti qualsevol mena de poder de disposició.

Aquesta modificació l’hem de llegir amb el conjunt de tota la normativa que l’executiu de Pedro Sánchez ha anat desplegant en relació amb el criptoactiu. Hem de ser capaços de contextualitzar-ho en el marc del projecte de la Comissió Europea MiCA (market in crypto-assets) que neix amb l’objectiu d’harmonitzar la tributació de les criptomonedes a tota Europa:

  • Llei 11/2021 de 9 de juliol, de mesures de prevenció i lluita contra el frau fiscal – transposició de la Directiva (UE) 2016/1164-: que estableix que les persones i entitats residents a Espanya i els establiments permanents en territori espanyol, que proporcionin Serveis per salvaguardar, emmagatzemar i transferir monedes virtuals, estaran obligades a subministrar a l’Administració Tributària informació sobre la totalitat de les monedes virtuals que mantinguin custodiades. Comprenent aquesta informació: saldos en cada moneda i, si és procedent, en diners de curs legal, així com identificació de titulars, autoritzat o beneficiaris.

Així mateix, els mateixos obligats tributàries (residents i establiments permanents a Espanya) que proporcionin serveis d’intercanvi entre monedes virtuals i diners de curs legal, o entre diferents monedes virtuals, o facin de mitjancers en qualsevol forma; hauran d’informar a les autoritats fiscals de les operacions d’adquisició, permuta i transferència, relatives a monedes virtuals, així com dels cobraments i pagaments efectuats amb aquestes, presentant relació nominal dels subjectes intervinents, dates i preus de les operacions.

  • Resolució de 26 de gener de 2022, de la Direcció General de l’Agència Estatal d’Administració Tributària, per la qual s’aproven les directrius generals del Pla Anual de Control Tributari i duaner de 2022; en la que podíem llegir “es potenciaran, en la mateixa línia que en exercicis anteriors, avisos corresponents a la realització d’operacions amb monedes virtuals i criptoactius”.

En aquest sentit, amb l’anticipació de l’obligatorietat d’informar sobre la tinença de criptoactius així com davant la modificació legislativa, era lògic pensar que es modificaria aquest model, per tal de poder habilitar, a la pràctica, la inclusió d’aquests actius, ja que, fins ara, no era possible. De fet, s’especulava amb la creació d’un nou model – el M721- per donar-hi resposta. 

Quina és la realitat ara com ara? En data de 23 de març i a només una setmana de què expiri el termini per presentar el model amb relació a l’exercici fiscal 2021,  el model no s’ha adaptat i, per tant, és impossible complir amb l’obligatorietat d’informar sobre  la titularitat de criptoactius en l’estranger.

Tant és així que el fet de tenir una norma amb rang de llei que obligui a informar en relació amb aquest actiu, però mancar per complet d’un model o instruccions precises que permetin fer-ho està generant un total caos

Personalment, el qui aquí subscriu, va realitzar reiterades trucades a l’Administració per tal de discernir com donar resposta a aquesta nova obligació, confirmant-me l’Administració que no s’havien d’incloure els criptoactius. I que s’està treballant en l’adaptació del model.  Evidentment, no hauré estat ni el primer ni l’únic en fer-ho. I la més que possible allau de trucades deu haver estat el motiu que ha dut a l’Agència Tributària a publicar l’aclariment en la seva pàgina web; que podem consultar si entrem avui dia.  I del qual – amb intenció expressa d’utilitzar-ho com a prova si fos necessari- incloem aquí una captura de pantalla.

És a dir que, al·ludint a l’expressió curricular que fins ara fan servir des d’Ensenyament, sembla que el Ministeri d’Hisenda es troba en “procés d’assoliment” d’aquesta controvertida declaració informativa. Haurem de veure si aquest és l’enèsim despropòsit que embolcalla el model 720.