Des del 26 d’octubre hi ha hagut un degoteig constant de notícies relatives a la plusvàlua municipal, que sembla que han introduït certa confusió, fins al punt que, en algun moment s’ha arribat a parlar de la desaparició de l’impost, el que no és en absolut cert.
La realitat és que, després de diversos pronunciaments del Tribunal Constitucional, s’ha anat modificant la configuració de l’impost, fins a arribar-se a dictar un Decret mitjançant el qual s’han establert normes, bases i formes de càlcul de la quota.
Per això des d’aquí oferim uns conceptes bàsics mínims, a l’efecte de fer el més entenedor possible, des d’un punt de vista pràctic, que és el que realment ha succeït i està succeït entorn de la plusvàlua.
Anem a pams per intentar comprendre-ho bé.
Què és la plusvàlua?
És l’Impost sobre l’Increment del Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana i, que la llei Reguladora de les Hisendes Locals, defineix com un tribut que grava l’increment que experimenta el sòl -i només el sòl- que es posi de manifest amb ocasió de la transmissió de l’immoble, limitat a un període de generació de 20 anys.
És a dir, és un impost que paga qui transmet (o hereta) un immoble, en el moment de la transmissió (o de l’adquisició per herència), perquè es presumeix que, durant el temps en què l’immoble ha estat dins el patrimoni del seu titular, pel mer pas del temps, el sòl ha anat incrementant el seu valor.
D’una banda, el que s’està gravant, doncs, és un presumpte increment de sòl des de l’adquisició fins a la transmissió, quin presumpte increment es considera que es produeix per raó de l’acció urbanística de l’administració, de forma que, durant el temps que una persona és titular d’un sòl, el valor d’aquest va incrementant perquè suposadament l’administració desenvolupa les seves funcions urbanístiques, confegint, aprovant i executant instruments de planejament, que determinen la seva revalorització.
De l’altre, s’ha de tenir en compte que la base de càlcul de la quota parteix del valor cadastral, que habitualment ha anat augmentat. En definitiva, per una fonamentació o l’altra, es dona per fet que, pel simple pas del temps, el sòl es va revalorant.
Aquesta presumpció va entrar en conflicte amb la realitat, en el moment de l’esclat de la crisi econòmica i la consegüent caiguda del mercat immobiliari, arran d’aquesta conjuntura van començar a aflorar situacions en què, a la realitat, els immobles es transmetien per preu o valor inferior a aquell pel qual foren adquirits.
Aquest escenari és el que va propiciar que es comencés a qüestionar si, almenys en aquests concrets casos, l’impost era legal. No oblidem que el que es grava és l’INCREMENT i, per tant, si no es dona aquest augment, no arriba a donar-se el fet en mèrits del qual es merita l’impost, i aquest va ser el fonament pel qual el Tribunal Constitucional, el maig de 2017, va emetre el primer pronunciament d’inconstitucionalitat: va establir que determinats articles reguladors de l’impost eren inconstitucionals PERÒ només en la mesura en què se sotmetien a tributació situacions d’inexistència d’increment de valor. Per tant, en aquells casos concrets en el fet que es transmetia per un valor inferior a aquell pel que s’havia adquirit, no es podia considerar que es merités l’impost.
Aquesta sentència no va venir a solucionar el problema, perquè es donaven casos en què sí que s’havia produït un increment de valor, però la quota resultant de l’impost superava l’import de tal guany, de forma que es va plantejar també la possible inconstitucionalitat de l’impost en aquests casos, amb el fonament que la meritació en aquests supòsits, podria arribar a contravenir el principi de no confiscatòries dels impostos que estableix la Constitució.
Aquest fou el fonament de la segona de les sentències del Tribunal Constitucional que l’any 2019, va declarar inconstitucionals determinats articles reguladors de la plusvàlua, però només en el cas que la quota a pagar fos superior a l’increment de valor obtingut.
Fins aquí, doncs, veiem com la plusvàlua en si mateixa no es va declarar inconstitucional, sinó només en aquests dos casos: quan no hi hagués hagut increment de valor, i quan, tot i haver-hi hagut increment de valor, la quota resultant superés l’import de l’increment.
Cal fer un incís abans de seguir amb l’exposició: quan es parla d’increment de valor entre dues transmissions, el terme de comparació és únicament el valor del sòl, sense que hi hagi lloc a tenir en consideració ni el valor de les construccions, ni el cost de la despesa que s’hagin meritat per raó de la transmissió, ni tan sols l’import de quotes d’urbanització que s’hagin pogut haver d’afrontar durant la tinença de l’immoble, ni absolutament cap altra import. L’únic terme de comparació és el valor del sòl, perquè el que grava l’impost és l’increment del seu valor.
Aquest és el panorama fins al passat 26 d’octubre, en què el Tribunal Suprem va dictar una tercera sentència que TAMPOC DECLARAVA INCONSTITUCIONAL L’IMPOST EN SI MATEIX, sinó que canvia la seva configuració.
Què diu la Sentència de data 26 d’octubre de 2021?
En un llenguatge clar i entenedor, allunyat de tecnicismes, i amb la màxima concisió, el que fa aquesta sentència és declarar la nul·litat dels articles que regulen la base de càlcul de la plusvàlua, però RES MÉS.
Una altra qüestió diferent són els seus efectes: en quedar l’impost sense base de càlcul, no hi ha fonament, criteri, ni cap formula matemàtica per calcular la quota de l’impost.
És a dir, quan es documenta una transmissió hi ha l’obligació formal de comunicar la transmissió a l’Ajuntament perquè calculi la quota de la plusvàlua i emeti la carta de pagament (règim de liquidació), o de fer el corresponent càlcul mitjançant el formulari existent a l’efecte (règim d’autoliquidació).
Doncs bé, a partir del dia 26 d’octubre, els Ajuntaments no tenen cap fórmula d’acord amb la qual calcular la quota a pagar. Així de simple. Però això només vol dir que no es pot calcular la quota de l’impost, no que aquest no existeixi o no es meriti.
De fet, aquesta situació anòmala és fruit de la manca d’activitat del poder legislatiu, doncs, ja des de la primera de les sentències (2017) el Tribunal Constitucional està advertint de la necessitat d’una reforma legal, reforma que s’ha produït en un temps rècord, a causa de la importantíssima davallada d’ingressos que representa pels Ajuntaments la situació que es crea amb la darrera sentència.
Així, el dia 9 de novembre es publicava el Reial Decret Llei 26/2021, mitjançant el qual “s’adapta” el text de la llei d’Hisendes Locals a la sentència del Tribunal Constitucional.
Nova forma de càlcul
Aquest Reial Decret Llei, el que fa a la pràctica és cobrir el buit que provoca la sentència: estableix fórmules de càlcul, i eleva a rang de norma els dos darrers pronunciaments del Tribunal Constitucional.
La finalitat és l’adequació de la base imposable de l’impost a la capacitat econòmica real de cada contribuent, reflectint-se sempre la realitat del mercat immobiliari.
La norma comença per excloure de tributació els supòsits en què no hi ha hagut un increment del valor del sòl entre transmissions, que considera com a casos de no subjecció.
En els casos en què sí s’ha donat increment, el contribuent pot optar per dues fórmules:
- L’ anomenat mètode d’estimació objectiva, que consistents en multiplicar el valor cadastral del sòl, per uns coeficients que estableix el mateix Decret, que van des del 0.14 per tinences d’un any de durada, fins al 0.45 per tinences iguals o superiors a 20 anys. A aquests efectes, la norma també preveu que els Ajuntaments podran corregir a la baixa el valor cadastral, fins a un màxim del 15%.
- L’ anomenat mètode d’estimació real, que consisteix a calcular la diferència entre el valor real de transmissió i el d’adquisició. Si aquest guany real és inferior al resultant de l’aplicació del mètode anterior, s’aplicarà aquesta estimació real.
També queda resolt el dubte sobre el qual hem anomenat ‘terme de comparació’: és a dir, l’increment de valor ho ha de ser exclusivament del sòl. Per això, quan en ven immoble construït, cal estar només al valor del terreny, i aquest darrer s’estableix aplicant el percentatge que representa el valor del sòl sobre el total valor cadastral.
Determinat el guany, és a dir, la suma objecte de tributació, s’aplica a aquesta quantitat el tipus impositiu que cada Ajuntament estableixi i que pot arribar a un màxim del 30%. A l’efecte de fer més entenedora la norma, s’està treballant amb el següent exemple:
Càlcul Estimació Objectiva
| ANY ADQUISICIÓ | 2017 | |
| VALOR ADQUISICIÓ | 310.000,00 | |
| ANY TRANSMISSIO | 2021 | |
| VALOR TRANSMISSIO | 350.000,00 | |
| Valor Cadastral: | 100.000,00 | |
| Valor Sòl | 60.000,00 | 60% |
| Valor Constr. | 40.000,00 | 40% |
| Anys propietat: | 4 | |
| Coeficient: | 0,17 | |
| Base Plusvàlua Est. Objectiva: | 10.200,00 | |
| Tipus Impositiu Ajuntament: | 30,00% | |
| Import Plusvàlua Est. Objectiva: | 3.060,00 |
Càlcul guany Real
| ANY ADQUISICIO | 2017 | |
| VALOR ADQUISICIO | 310.000,00 | |
| ANY TRANSMISSIO | 2021 | |
| VALOR TRANSMISSIO | 350.000,00 | |
| Valor Cadastral: | 100.000,00 | |
| Valor Sol | 60.000,00 | 60% |
| Valor Constr. | 40.000,00 | 40% |
| Base Guany: | 40.000,00 | |
| Base Plusvàlua Guany Real: | 24.000,00 | |
| Tipus Impositiu Ajuntament: | 30,00% | |
| Import Plusvàlua Guany Real: | 7.200,00 |
Efectes pràctics i situació actual
També s’ha parlat en alguns mitjans que, si no han passat més de quatre anys d’ençà que es va pagar una plusvàlua, es pot reclamar el retorn de la quota, però això no és així, doncs, la Sentència del Tribunal Constitucional deixa clar quin és el seu abast temporal, determinant que no poden reclamar-se aquelles quotes que el dia 26 d’octubre ja hagin estat declarades fermes per resolució administrativa o judicial, ni les liquidacions que no hagin estat impugnades abans del dia 26 d’octubre.
Ara bé, el Decret que estableix la forma de càlcul no té efectes retroactius, de forma que és procedent calcular la quota segons les seves disposicions en aquelles transmissions que s’han produït amb anterioritat a la seva entrada en vigor.
Així mateix, aquelles transmissions que hagin tingut lloc entre el dia 27 d’octubre i el dia 10 de novembre, meritaran l’impost, però la quota forçosament haurà de ser zero, perquè entre aquestes dues dates hi ha un buit legal: no hi ha base de càlcul que permeti determinar la quota.
CONCLUSIONS
- L’impost de plusvàlua NO HA DESAPAREGUT, motiu pel qual, quan tingui lloc una transmissió, o s’adquireixi per herència un immoble, caldrà fer la comunicació a l’Ajuntament corresponent.
- Es tracta d’un impost que es merita quan hi ha un augment o increment de valor del sòl entre l’adquisició i la transmissió del immoble, de forma que, quan no hi hagi hagut increment del valor del sòl, no es pagarà quota.
- En transmissions que tinguin lloc a partir del dia 10 de novembre, la quota a pagar es calcularà, a opció de l’obligat al pagament, per un dels dos mètodes establerts en el nou Reial Decret.
- En transmissions que s’hagin produït entre el dia 27 d’octubre i el dia 10 de novembre, la quota resultant, forçosament haurà de ser zero, perquè entre aquestes dues dates, no existia norma que establís base de càlcul.
- Ara queda el dubte de què succeeix quan, la transmissió ha tingut lloc i s’ha comunicat a l’Ajuntament abans del dia 26 d’octubre, o el mateix dia, però l’Administració no ha liquidat l’impost.
- En aquests supòsits, cal entendre que no serà procedent fer pagament de cap quantitat, perquè en declarar-se el dia 26 d’octubre la NULITAT del precepte que regulava la base de càlcul, i com que no és retroactiu el Decret que estableix les noves fórmules, l’Administració no pot aplicar la normativa anterior perquè la declaració de nul·litat ho impedeix, i tampoc pot aplicar la nova regulació perquè no té efectes retroactius.
No obstant això, caldrà estar amatents als propers pronunciaments judicials perquè la polèmica no ha finalitzat, de la mateixa manera que el nou Real Decret no ve, en absolut, a solucionar la situació de fons, que no és altra que la més absoluta inadequació d’aquest impost en si mateix, i de les bases del seu càlcul, a la realitat.
