Per posar-nos en context: “zombi” és el terme que utilitzen els economistes per a referir-se a aquelles empreses que tenen uns beneficis que no són suficients per a cobrir les seves pròpies despeses financeres. És a dir, són companyies amb dificultats per afrontar els seus compromisos de pagament que van “trampejant” per sobreviure i que, pel camí, malmeten la seva competència sectorial en particular i l’activitat econòmica en general. Segons l’OCDE, el 16% del capital industrial a Espanya està captiu en aquest tipus de situacions.
Els sectors de Construcció i activitats immobiliàries i el de Comunicacions són els que acumulen una major quantitat d’empreses zombis, amb el 19% i el 18% del total, en particular aquelles que es dediquen a l’activitat immobiliària i la informàtica. Comerç és el següent amb un 17%. Els sectors amb menor nombre de companyies en aquesta situació són Administració, 0,03%, Indústries extractives, 0,36%, Educació, 1,43%, i Sanitat, 1,61%. En Hostaleria trobem al 4%, gairebé totes en la branca de Serveis d’allotjament.
Com es mantenen les empreses zombis? Doncs bàsicament sobreviuen de forma artificial a base d’ajudes i refinançant el deute o absorbint ajudes. I precisament per això han començat a estar en el punt de mira de l’administració. No volen que aquestes ajudes vagin a empreses que finalment facin fallida i no arribin a unes altres que són viables i encara que estiguin passant dificultats avui, demà tindran benefici i generaran ocupació.
Amb la irrupció de la pandèmia, que ha provocat un terratrèmol econòmic, s’ha propiciat que apareguin encara més aquest tipus de companyies. Espanya va patir una patacada al segon trimestre, amb una caiguda del 17,8% del producte interior brut. Davant aquest enfonsament, el Govern va posar en marxa algunes mesures per a pal·liar el cop com els expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO) i les línies d’avals de l’Institut de Crèdit Oficial (ICO). No obstant això, existeix un risc de mantenir amb vida a empreses de manera artificial.
Una vegada s’acabin aquestes mesures, poden sortir a la llum les febleses de moltes empreses. Algunes no podran tornar a incorporar a tots els seus treballadors, duent a terme acomiadaments, o no seran capaces de retornar els préstecs. Si això ocorregués, s’haurien destinat diners públics a salvar empreses que no eren viables.
És aquí on la ministra d’Assumptes Econòmics i Transformació Digital, Nadia Calviño, porta temps advertint que les ajudes han de dirigir-se a les empreses que són solvents, viables, però estan passant per una situació transitòria adversa a conseqüència del coronavirus, no per a aquelles que abans de la irrupció del COVID es trobaven en greus dificultats.
Per això el Reglament de la Llei d’Auditories de Comptes recentment aprovat penalitza amb multes que van dels 1.200 als 60.000 euros a les empreses que no dipositin els seus comptes anuals al Registre Mercantil. Veurem si realment ajuda aquest tipus de multes a “netejar el cens” d’empreses i que quedin inscrites únicament aquelles que tinguin activitat real.
