El passat dissabte dia 13 de març es va publicat al BOE el Reial Decret-llei 5/2021 de mesures extraordinàries de recolzament a la solvència empresarial en resposta a la pandèmia de la COVID-19. Una publicació que va ser rebuda amb gran expectació ja que en ella s’inclouen les tan esperades ajudes directes a professionals i empreses. Expectació que, una vegada esvaïda l’emoció inicial, s’està tornant en desconcert i descontentament per alguns professionals i empresaris que no hi podran accedir.
Les ajudes directes s’han fet esperar fins a un any, va ser igualment un 13 de març quan el Govern estatal va anunciar que es declararia l’estat d’alarma – aquell que alguns vàrem voler creure que no es perllongaria més enllà de 14 dies-. No resulta sorprenent que molts considerin que arriben massa tard, especialment si tenim en consideració que en països del nostre entorn com França o Alemanya aquestes prestacions – en forma d’ajuda directa- s’han estat atorgant des del tercer trimestre del 2020.
De fet, a data d’avui, desconeixem encara quan arribaran aquestes ajudes al balanç dels destinataris finals – professionals i empresaris- ja que l’Estat es va donar 30 dies per aprovar convenis de col·laboració amb les comunitats autònomes – encarregades de distribuir les prestacions- i 10 dies més per transferir els fons un cop aprovats el convenis de col·laboració. Doncs havent-se exhaurit el 30 dies inicials per aprovar els convenis, desconeixem en quina situació es troba la seva tramitació.
El que sí coneixem, des del 25 de març amb la publicació de l’ordre del Ministeri d’Hisenda HAC/283/2021, és com es distribuiran entre les diferents comunitats autònomes la totalitat dels 7 milions d’euros que el govern destinarà a aquestes ajudes directes, configurant-se dos blocs: 2 milions d’euros aniran a parar als arxipèlags Canari i Balear; repartint-se els 5 milions d’euros restants entre les diferents comunitats autònomes peninsulars i les ciutats de Ceuta i Melilla.
No podem afirmar doncs quan arribaran finalment les tant esperades ajudes directes al teixit productiu espanyol. Però no és aquesta ni la única ni la més rellevant incertesa que se’ns planteja, ja que la pregunta que molts ens plantegem és: i quan finalment arribin, seran suficients? Una qüestió a la qual només el temps podrà donar realment resposta, però per mirar d’anticipar-la podríem fer un exercici de comparació amb les mesures adoptades per altres països del nostre entorn.
En aquest sentit, resulta d’especial interès l’estudi publicat pel Think tank Funcas (Fundación de las Cajas de Ahorro) dedicat a la investigació econòmica i social, en el qual es realitza un anàlisi comparatiu de les ajudes directes que Alemanya, Espanya, França i Itàlia han atorgat, i del qual reproduïm a continuació les principals conclusions.
– El cost pressupostari total destinat a ajudes directes a professionals i empreses per cadascun dels estats ha estat, a data de 29 de març de: 50 milions d’euros en el cas d’Alemanya; 20,4 milions d’euros en el cas de França; 11 milions Itàlia; sent l’import de les ajudes directes aprovades pel Govern espanyol de 7 milions d’euros.
– En relació a l’import de les ajudes, Alemanya és l’estat amb un import màxim de prestació més elevat; França el que pot compensar el percentatge de facturació més elevat, arribant al 100% de la facturació perduda. Si bé cal destacar que Espanya seria l’únic que preveu una prestació mínima de 4.000€ (per a les empreses que compleixin els requisits).
– I en relació als destinataris de les prestacions, trobem que l’estat espanyol és l’únic que restringeix l’accés a aquestes ajudes en relació a l’activitat econòmica desenvolupada pels potencials destinataris, sent aquest un dels aspectes que resulta més controvertits en relació a les ajudes aprovades per l’estat espanyol.
I quins són aquests sectors que el govern ha considerat més afectats per la crisis? Doncs a grans trets els relacionats amb l’hostaleria, turisme, comerç i la cultura principalment. Podent-se consultar la relació del centenar de codis CNAE que el govern ha considerat com a sectors més afectats per la crisi a l’Anex I del RDL 5/2021.
Si hem corroborat que la nostra activitat es troba inclosa en algun d’aquests sectors, ens mancaria determinar quins són els requisits que he de complir per poder-hi accedir. Principalment haver experimentat durant l’exercici 2020 una caiguda de la facturació de com a mínim el 30% en relació al exercici 2019. Com en qualsevol altra prestació, el sol·licitant haurà d’estar al corrent de pagament en relació amb l’Administració, bàsicament en relació a les seves obligacions tributaries i quotes de la seguretat social.
Però el govern ha estat fent especial incidència en la viabilitat dels negocis al quals es vol ajudar, i en aquest sentit hem de llegir alguns requisits addicionals que introdueix el RDL-5/2021: no es consideraran destinataris d’aquestes ajudes aquells contribuents que hagin declarat una base imposable negativa en l’exercici 2019 en el seu Impost sobre la Renta de les Persones Físiques, Impost sobre Societats o Impost sobre la Renta de no Residents, respectivament. Així mateix, es preveu que els beneficiaris d’aquestes prestacions hauran de justificar el manteniment de la activitat que ha donat dret a la seva percepció a data 30 de juny de 2022, havent de procedir a la seva reintegració en cas contrari.
Finalment, la quantia màxima dels ajuts que rebran aquells que s’hi puguin acollir serà de:
–3.000€ pels autònoms en estimació objectiva, mòduls.
– En el cas d’empresaris i autònoms en estimació directa :
a) El 40% de la caiguda de facturació que superi la caiguda del 30% (en el 2020 en relació al 2019) per professionals o empresaris amb un màxim de 10 treballadors.
b) El 20% de la caiguda de facturació que superi la caiguda del 30% (en el 2020 en relació al 2019) per professionals o empresaris amb més de 10 treballadors.
No podent superar en el cas, de l’estimació directa, una quantia màxima de 200.000€ ni ser inferior als 4.000€, operant aquí el límit inferior que havíem anticipat anteriorment.
