Fins l’any 2019, les prestacions derivades pel naixement o adopció d’un fill tenien dos noms, la maternitat i la paternitat, distingint-se per tant entre la prestació de la mare i la del pare, tot i que la quantia econòmica era la mateixa: el 100% de la base reguladora per contingències comuns.


A part del nom, la gran diferència sempre va ser el temps de durada del permís, sent el de la mare sempre de 16 setmanes. Abans del març de l’any 2007, els pares només tenien 2 dies de permís retribuït que anava a càrrec de l’empresa i, a partir d’aquesta data i fins al 2017, a aquests dos dies se’ls hi sumaven 13 dies que anaven a càrrec de la Seguretat Social. Posteriorment, al gener del 2017, la durada va augmentar a 4 setmanes i l’1 de juliol del 2018 va passar a ser de 5 setmanes.


Es però amb la reforma del Reial Decret-Llei 6/2019 d’1 de març, de mesures urgents per garantir la igualtat de tracte i oportunitats entre dones i homes al treball i a l’ocupació, que es determina un increment gradual, passant a partir de l’1 d’abril de 2019 a ser de 8 setmanes, l’1 de gener del 2020 a 12 setmanes i arribant a la situació en que, a partir d’aquest gener de 2021, tots dos progenitors tenen el mateix descans de 16 setmanes, consolidant-se la igualtat en la durada del permís entre mare i pare.

A més, el citat Reial Decret-Llei 6/2019, va canviar el nom de les prestacions, creant-ne un de nou en el que, buscant la igualtat entre gèneres, s’engloba sense distincions de sexe totes dues parts, i la denomina prestació per naixement i cura de menor.


D’aquestes 16 setmanes de permís, tant per la mare com per l’altre progenitor, son obligatòries les 6 setmanes immediatament posteriors al part i la resta del descans es pot distribuir a voluntat, en com a mínim períodes setmanals i fins que el fill o filla faci un any. Per gaudir d’aquets descansos posteriors a les 6 setmanes obligatòries, la persona treballadora ha de comunicar-ho a l’empresa amb una antelació mínima de 15 dies.