El passat 31 de desembre de 2020 es va publicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya la Llei 19/2020, de 30 de desembre, d’igualtat de tracte i no-discriminació, que estableix els principis i procediments per a garantir el dret a la igualtat de tracte i a la no-discriminació, el respecte a la dignitat humana i la protecció davant qualsevol conducta de discriminació que pugui atemptar contra la dignitat de les persones.
La norma catalana tracta d’eliminar qualsevol discriminació que pugui donar-se per raó del lloc de naixement; procedència, nacionalitat o pertinença a una minoria nacional; raça, color de pell o ètnia; opinió política o d’una altra índole; religió, conviccions o ideologia; llengua; situació econòmica o administrativa o classe social; sexe, orientació, identitat sexual i de gènere o expressió de gènere; edat; malaltia, discapacitat o diversitat funcional, o per qualsevol altra circumstància de la condició humana.
Així mateix, pretén promoure l’eradicació del racisme i la xenofòbia; de l’antisemitisme, la islamofòbia, la arabofòbia, la cristianofòbia, la judeofòbia o el antigitanisme; de la aporofòbia i l’exclusió social; del sexisme; de l’homofòbia, la transfòbia, la bifòbia o la intersexofòbia i totes aquelles formes de discriminació que malauradament es produeixen en la nostra societat.
Amb aquesta finalitat la norma regula els drets i les obligacions de les persones físiques i de les persones jurídiques, tant públiques com privades, i estableix els principis d’actuació que han de regir les mesures dels poders públics destinades a prevenir, eliminar i corregir tota forma de discriminació, directa o indirecta, tant en el sector públic com en l’àmbit privat.
En aquest sentit, es crea l’Organisme de Protecció i Promoció de la Igualtat de Tracte i la No Discriminació per a vetllar pel compliment d’aquesta norma, que haurà de rendir comptes davant el Parlament.
També serà rellevant el Centre de Memòria Històrica i Documentació de la Discriminació, que serà l’organisme encarregat de la custòdia d’arxius, registres i documents, inclosos documents audiovisuals, de les entitats que lluiten contra la discriminació en l’àmbit social, polític i cultural. Els fons documentals dipositats en aquest Centre han de ser de lliure accés per a la ciutadania.
Una altra funció important serà la que durà a terme l’Observatori de la Discriminació, que haurà d’elaborar anàlisi i proporcionar informacions objectives i comparables sobre els fets esdevinguts en l’àmbit territorial de Catalunya que puguin suposar una forma de discriminació, d’intolerància o de conductes d’odi, amb l’objectiu de proposar l’adopció de mesures i accions específiques.
I per donar compliment a tot l’anterior, la Comissió per a la Protecció i la Promoció de la Igualtat de Tracte i la No Discriminació serà l’espai de participació ciutadana i esdevindrà l’òrgan consultiu de les administracions públiques en aquesta matèria.
Tots aquests mecanismes que introdueix aquesta llei poden resultar una eina efectiva a fi de protegir a les persones o col·lectius discriminats i ha de suposar un pas més per erradicar aquestes actituds i comportaments que no poden tenir cabuda en una societat lliure.