Davant dels problemes de la vida tenim dues possibilitats: o llepar-nos les ferides o mirar el que tenim i enfrontar-nos al futur. Tenim dues possibilitats, però ningú pot dubtar que només tenim una opció.

És obvi i notori que aquest 2020 ha estat el que ha estat, un inici ple d’esperança, gener i part de febrer, i un daltabaix que ningú hagués cregut possible poc abans. Després d’això només conceptes negatius repetits, amanits, abonament per les tertúlies que repassen, una vegada i una altra, però que no aporten. Virus, pandèmia, crisi, endeutament, ERTO, ERO, atur, empobriment… Bé, ja els hem dit una vegada més, no cal que els reiterem, ni els expliquem, ja els patim. No necessitem que cap savi (i jo no ho sóc) que ens expliqui el que resulta evident, ni que cap polític ens expliqui, el que és pitjor, el que no és. Per cert, quina eficàcia la dels representants del poble, oi? Quina barra a l’hora de demanar esforços titànics a la població, mentre ells es dediquen a aprofitar els seus irracionals avantatges. Bé, això és un llastre històric que algun dia també superarem.

Fins aquí, el repàs. És el que hi ha. Però ens queda el futur, ningú ens el pot prendre, trobarem oportunitats, segur. No és que apareguin, que també ho faran, sinó que les hem d’anar a buscar. No ens enganyem, sabem que la situació és i serà dura en els pròxims temps, però aquesta situació no ha estat la pitjor de la història, no és una guerra i afrontar una recuperació pràcticament sense cap mitjà. Serà difícil, serà dur, pagarem un preu elevat, en molts casos, però en sortirem i ho farem enfortits com a societat. Ho vàrem veure durant l’estiu passat: a la que va haver-hi una escletxa de llum, hi va haver una considerable recuperació. S’ha de reconèixer que va ser un miratge, però també un raig d’esperança, com ho és el fet que hi ha gent i sectors que s’han enfortit i no sempre són uns aprofitats, sinó gent resilient, que es reinventa, que és valenta i creativa.

També ens hem adonat de determinades mancances que posen en evidència insuficiències que crèiem superades: el sistema sanitari, la investigació, la innovació, la fragilitat dels nostres sistemes de previsió, de la manca de modernització de la justícia, de l’administració en general…, tenim l’oportunitat de millorar-ho, tot això. No vull donar dades i més dades en aquest article. Ja les tenim i les utilitzarem. Només us vull transmetre aquesta reflexió, aquest pensament. Potser com a societat serem capaços d’aprofitar aquesta cura d’humilitat i millorar per encarar el futur més forts i amb més garanties en tots els àmbits. De nosaltres depèn, no tenim altra opció.