El DOGC publica el Decret de mesures urgents de suport a l’activitat econòmica desenvolupada en els locals de negoci arrendats, mitjançant el qual s’arbitren mesures pal·liatives respecte de la renda dels lloguers de local de negoci, amb la finalitat d’intentar evitar el tancament d’empreses i la destrucció de llocs de treball, buscant així el restabliment de l’equilibri de les prestacions.

Podem entendre que s’estan intentant normativitzar els efectes de l’aplicació de la clàusula rebus sic stantibus en tant que no es modifica el codi civil per incorporar-ne la regulació.

D’entrada hem de dir que el Decret és aplicable als contractes d’arrendament de local de negoci subscrits a partir de l’1 de gener de 1995, en els quals s’hi desenvolupin activitats quin exercici hagi quedat o bé suspès, o bé restringit o limitat.

Si es donen aquests supòsits, el llogater pot requerir al propietari per tal que s’introdueixi una modificació raonable i equitativa de les condicions del contracte, als efectes de restablir l’equilibri entre les mútues prestacions. Aquest requeriment ha de ser fefaent, és a dir, ha de ser practicat en qualsevol forma mitjançant la qual quedi constància de la tramesa i recepció de la comunicació, referint-se expressament la norma al burofax. Si transcorregut el termini d’un mes des del requeriment, les parts no han arribat a un acord, s’aplicaran les següents mesures:

-Si l’activitat s’ha suspès, s’haurà de reduir al 50%, tant la renda com totes les quantitats que degui el llogater.

-Si l’activitat s’ha restringit, en aforament o en horari,la reducció serà en una proporció igual a la meitat de la pèrdua d’aprofitament del immoble.

La durada de la reducció serà la mateixa de la de les mesures de suspensió o restricció.

Així mateix, respecte de les rendes i altres quantitats degudes ja vençudes, la persona que lloga pot exigir a la propietat que s’imputi de forma total o parcial al seu pagament les garanties diferents de la fiança que puguin haver-se constituït. En aquest cas, el llogater disposarà d’un any per restituir aquestes garanties a comptar des que decaiguin les mesures de suspensió o limitació de l’exercici de les activitats i, en tot cas, abans de la finalització del termini de durada del contacte, si aquest fos inferior a un any.

Una altra previsió consisteix en el que, en cas que les mesures de suspensió o restricció es prolonguin per més de tres mesos en el transcurs d’un any, a comptar des de l’entrada en vigor del decret, és a dir, a partir d’avui, la persona arrendatària pot optar per desistir del contacte sense penalització fins tres mesos després del cessament complert de les mesures de limitació o restricció, i sempre que ho notifiqui a la persona arrendadora amb un mes d’antelació.

Les reduccions de renda i la resta de quantitats són efectives des de la data del requeriment de modificació que la persona arrendatària faci a la persona arrendadora de forma que, des que rebi el requeriment, l’arrendador s’ha d’abstenir d’emetre cap factura contra l’arrendatari fins que transcorri el termini d’un mes per negociar la modificació o, si és anterior, fins a la data de l’acord.

Val a dir que aquestes noves mesures poden fer-se valer amb independència dels acords a què haguessin pogut arribar les parts abans de l’entrada en vigor del Decret.

Finalment, la norma conté un mandat al govern per tal que, en el termini de dos anys s’aprovi un projecte de llei per tal d’incorporar al codi civil la regulació general que calgui per aconseguir el restabliment de l’equilibri de les prestacions contractuals en casos de canvi imprevist de circumstàncies, és a dir, per regular la clàusula rebus sic stantibus.

Com sempre, cal fer una valoració prudent del contingut i abast d’aquesta norma, i anar ponderant els seus efectes a mesura que es vagi aplicant doncs, a ben segur, aniran sorgint dubtes interpretatius respecte de la seva aplicació.