Els delinqüents també teletreballen i sembla que fan l’agost durant aquest període de confinament amb les estafes per Internet i Xarxes Socials. Els hackers s’aprofiten la pandèmia per a cometre aquests tipus de delicte. De fet, els experts assenyalen que, durant aquest mes de març, les ciberestafes han augmentat en un 700% en relació al mateix període de l’any passat.
En aquest sentit, l’Oficina de Seguretat de l’Internauta (OSI) ha fet públics els fraus relacionats amb la Covid-19 que s’estan produint avui dia amb més freqüència:
– Consells per a frenar el coronavirus i venda de material sanitari: Per WhatsApp i altres plataformes de missatgeria instantània circulen missatges amb un enllaç a un gran ventall de pàgines webs amb recomanacions i solucions davant el coronavirus. Aquests missatges són fraudulents i contenen enllaços maliciosos que busquen desinformar i, fins i tot, n’hi ha que pretenen aconseguir una compensació econòmica a canvi d’un presumpte remei davant la malaltia. Els hackers també volen enganyar amb la venda de productes relacionats amb el coronavirus, sobretot de màscares.
– Demanda de donacions. Un altre dels actes delictius més habituals últimament està relacionat amb la tasca dels professionals sanitaris. Els ciberestafadors creen perfils falsos amb la presumpta voluntat de recaptar fons per a la lluita contra la pandèmia. En aquest sentit, cal ser molt prudents i contrastar la informació abans de realitzar qualsevol donació, i per tant, donar accés a les nostres dades personals i bancàries.
– Corona-phishing: En aquest cas, el frau arriba per correu electrònic. El ciberdelinqüent suplanta la identitat d’una institució de renom, com per exemple de l’Organització Mundial de la Salut, per a guanyar-se la confiança de l’usuari. D’aquesta manera es fan amb el control de determinades dades personals, com les bancàries o fins i tot infecta l’aparell o l’ordinador amb un virus informàtic.
Es recomana, per tant, no obrir cap correu electrònic del que es desconegui la identitat real del seu remitent i, en cap cas, facilitar dades personals ni bancàries. Cal recordar que ni les entitats bancàries ni les administracions públiques com l’Agència Tributària MAI demanen contrasenyes ni dades bancàries en les seves comunicacions electròniques.
Davant el dubte, us recomanem adreçar-vos telefònicament a l’entitat o institució que, suposadament, envia el correu electrònic.
– Corona-smishing: Aquest missatge arriba com a un SMS i es fa passar pel Ministeri de Treball o el SEPE. Inclou un enllaç on es sol·licita una sèrie de dades personals, aparentment necessàries per tramitar una “sol·licitud de baixa temporal en relació amb el coronavirus o per percebre ‘’la prestació d’atur” per un ERTO. Cal posar de manifest que totes les gestions relatives a prestacions en cas d’estar afectat per un ERTO les realitzarà l’empresa. I en altres supòsits de prestacions d’atur o de Seguretat Social, no s’han de facilitar mai, en cap cas, dades personals o bancàries si no és a través de la pàgina web oficial de l’Administració corresponent.
– Coronaware: Una de les estafes més comuns aquests dies és la basada en un document adjunt anomenat “Coronavirus” enviat per correu electrònic o per missatgeria instantània. Acostuma a ser un arxiu de vídeo o un document on s’inclouen instruccions i alertes sobre com protegir-nos davant la Covid-19.
En aquest sentit, es recomana no obrir i eliminar qualsevol correu o missatge amb aquest document adjunt (o qualsevol altre de dubtós contingut).
Aquest virus no tan sols pot infectar l’equip o dispositiu mòbil, sinó també prendre el control de la informació tant de l’ordinador com del mòbil.
– Ofertes de feina fraudulentes: Per Internet circulen també falses ofertes d’ocupació per a elaborar material sanitari. L’objectiu és fer creure als usuaris que és un treball real perquè comparteixin les seves dades personals, i fins i tot que realitzin algun pagament.
– Suport tècnic fraudulent: Els ciberdelinqüents, aprofitant la situació de quarantena i teletreball, fan trucades fent-se passar per un presumpte “suport tècnic per a col·laborar mentre durin aquestes setmanes de teletreball”. Aprofiten la conversa per demanar dades personals i bancàries amb l’excusa de poder oferir aquest servei.
Sigui com sigui la comunicació, per correu electrònic, per missatgeria instantània, SMS o davant qualsevol perfil suposadament d’una administració o associació, la recomanació d’ADVISORIA és que sota cap concepte es facilitin dades personals ni bancàries. Davant el dubte, us recomanem ometre qualsevol comunicació i, inclús, eliminar-la, així com no obrir arxius dels que no coneguem o no tinguem confirmació del seu remitent.
En definitiva, sempre s’ha de contrastar la informació que rebem o visualitzem a Internet i ser molt prudents en el tractament de les nostres dades personals per evitar problemes greus de seguretat.
Si s’ha vist afectat o creuen que els han estafat, ho ha de posar en coneixement als Mossos d’Esquadra immediatament, trucant al telèfon d’emergència 112.
Si tenen qualsevol dubte al respecte, a ADVISORIA l’assessorarem a través dels nostres professionals especialitzats.
