El primer cap de setmana hàbil d’aquest mes de gener, la premsa es feia ressò d’una resolució de la Jutgessa del Jutjat de Primera instància número 48 de Barcelona, sota titulars tals com “Primer desnonament aturat per aplicació de la nova normativa sobre habitatge aprovada pel Govern català”.

Aquesta resolució judicial es dictà a l’empara del Decret Llei 17/2019, de mesures urgents per millorar l’accés a l’habitatge, que fou aprovat el dia 23 de desembre i que no té per objectiu directe evitar desnonaments sinó que, com el seu propi nom indica, té una finalitat general que és la de la millora de les condicions d’accés a l’habitatge, incidint en totes les fases de la creació d’habitatge (des de les previsions i paràmetres de les figures de planejament, fins al contingut dels arrendaments d’habitatge construït, ja sigui amb protecció pública, ja sigui de titularitat privada), mitjançant l’establiment de mesures tendents a complir un triple objectiu:

  • Combatre les situacions d’emergència residencial,
  • Augmentar el nombre d’habitatges protegits en règim de lloguer
  • Facilitar instruments quer permetin moderar els preus del lloguer d’habitatges privats.

Per assolir aquests objectius, el Govern modifica tota una sèrie de normativa (bàsicament la llei del dret a l’habitatge, i altres disposicions tals com la llei d’urbanisme) i, mitjançant aquestes modificacions, estableix unes concretes i determinades mesures.

Així, per assolir el primer dels objectius, s’estableixen mesures tals com:

  • L’establiment d’un lloguer social obligatori en casos de finalització de contractes de lloguer vigent, en els que es pugui acreditar una situació familiar de vulnerabilitat.
  • La implementació d’instruments que permetin donar la consideració de “desocupats” a edificis en obres no finalitzades, als efectes de poder-los mobilitzar per generar habitatge a preu assequible.

En compliment del segon dels objectius, és a dir, per augmentar el parc d’habitatge protegit en règim de lloguer, s’incideix en el planejament i la gestió urbanística, amb mesures tals com l’augment del percentatge de reserva mínima d’habitatge protegit a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, possibilitant que aquest percentatge de reserva pugui arribar al 40% del sostre, tant en sòl urbanitzable delimitat, com en sòl urbà no consolidat o possibilitant que els instruments de planejament urbanístic destinin sòls per a la construcció d’edificis d’habitatges destinats a lloguer.

Així mateix, es crea un nou model d’habitatge protegit, de forma que s’estableixen nous condicionants perquè la qualificació sigui permanent i s’estableix l’obligació d’actualitzar el registre de sol·licitants anualment, i no cada tres anys.

En relació al mercat lliure, es preveuen ajuts públics de foment del lloguer per a propietaris que lloguin habitatges per sota de l’índex de referència de preus de lloguer, a quin índex serà obligatori fer referencia en els contractes de lloguer.

Aquestes idees i conceptes generals no són més que una primera aproximació i un mot breu i concís resum del contingut del Decret. Caldrà veure com evoluciona la situació general i quins són els resultats concrets que va oferint la seva aplicació, per poder valorar si ens trobem davant una sèrie de mesures puntuals, concretes i aïllades, tendents a donar una resposta urgent i merament transitòria a situacions crítiques, o si, per contra, aquesta norma constitueix l’inici d’un veritable canvi de paradigma que permeti donar solucions globals i de fons als problemes d’accés a l’habitatge.

Els professionals d’ADVISORIA seguim acuradament la incidència de l’aplicació de la norma per tal de poder analitzar l’abast pràctic de la seva aplicació, tant per jutjats i tribunals en procediments judicials, com per administracions públiques i promotors privats en la redacció d’instruments de planejament i gestió urbanística, com per propietaris d’habitatge lliure que concertin contractes d’arrendament, oferint assessorament als nostres clients respecte de la seva aplicabilitat a cada cas concret.

]]>