DECRET LLEI 9/2019, de 21 de maig, de mesures urgents en matèria de contenció de rendes en els contractes d'arrendament d'habitatge

El darrer mes de maig va entrar en vigor a Catalunya un Decret Llei que preveu l’adopció de mesures urgents per tal de contenir el preu de les rendes de lloguer d’habitatges. Com és notori, per diverses circumstàncies s’està observant novament un increment important de les rendes de lloguer d’habitatge, especialment a la ciutat de Barcelona i a la seva àrea d’influència. Aquestes circumstàncies, tals com la gran demanda d’habitatge de lloguer, donada per les restriccions en l’obtenció de finançament extern per l’adquisició d’habitatge, la curta durada dels contractes de lloguer o la proliferació dels anomenats lloguers turístics, són, entre d’altres, les que determinen unes importants variacions a l’alça en les rendes de lloguer, el que dona lloc, al seu torn, a la també notòria dificultat econòmica tant de famílies amb rendes mitjanes i baixes per fer front a la necessitat d’habitatge, com de joves que intenten accedir a un primer habitatge. Es tracta, doncs, d’una situació econòmica i social que porta a deduir que es pot tornar a entrar en la bombolla immobiliària anterior a la crisi. Als efectes d’atenuar aquests efectes negatius socials i econòmics, el Parlament de Catalunya ha instat el govern de la Generalitat a prendre mesures, havent-se dictat i aprovat a tal efecte el Decret Llei de referència, que arbitra mesures per tal de contenir l’augment desmesurat de les rendes de lloguer d’habitatge, tot tenint en compte i ponderant i protegint, tant el legítim dret dels propietaris d’obtenir rendiment de les seves propietats, com el dret constitucionalment protegit a un habitatge digne. Aquestes mesures tendeixen a acotar els preus de la renda dels arrendaments, en aquelles zones que, previ l’anàlisi pertinent, es qualifiquin per l’administració com a zones “amb mercat tens d’habitatge”, a les que resultaria d’aplicació aquesta contenció en el preu, si bé amb una limitació temporal, de forma que la mesura pot declarar-se amb una durada màxima de cinc anys, i de forma degudament justificada. Pel que fa a la forma d’aplicació de la mesura, l’administració publica un índex de referència de preus de lloguer, establint un preu mig dins una franja de preus inferiors i superiors. Aquesta xifra mitjana i les franges de preus s’obtenen a partir de les dades reals procedents del registre de fiances d’arrendament. En concret, el que la norma preveu és que, en concloure un contracte d’arrendament d’habitatge en una zona amb “mercat tens d’habitatge”, les parts es vegin obligades a fixar el preu dins els marges expressats, que poden augmentar en un màxim del 10%. Però a aquesta norma general s’hi estableixen unes excepcions: en els habitatges ja arrendats amb anterioritat a l’entrada en vigor de la norma, amb una renda superior a la que resultaria de la seva aplicació que tornin a ser arrendats, es permet que la renda sigui igual a la darrera percebuda. La segona excepció s’aplica a arrendaments d’obra nova o que han estat objecte de gran rehabilitació, en els que la renda obtinguda per aplicació de la norma, pot ser augmentada fins a un 20%. L’efecte de l’aplicació d’aquesta norma només es podrà ponderar a llarg termini, ja que no és aplicable als contractes d’arrendament vigents a la seva entrada en vigor, sinó només a aquells que es concloguin amb posterioritat, i a aquells que siguin objecte de modificació pel que fa a la durada i a la renda, amb posterioritat a la declaració de la zona en la que es trobi l’habitatge com a àrea amb “mercat tens” d’habitatge. En conclusió, és aconsellable que, a partir d’ara, abans de concloure un contracte d’arrendament, s’obtingui la informació necessària per esbrinar si l’habitatge objecte de contracte es troba en una àrea de “mercat tens” i si, a més a més, concorren tots els requisits que preveu la norma per tal de poder exigir l’establiment d’una limitació de la renda del lloguer.]]>