La ministra de Treball, Migracions i Seguretat Social, Magdalena Valerio, va defensar el dilluns 2 de juliol que la cotització dels autònoms s’hauria de «modular als seus ingressos». La ministra ho va fer abans de la inauguració del curs d’estiu “Nous reptes per a autònoms i emprenedors” que se celebrava a la Universitat Complutense de Madrid. Aquesta és una vella i recurrent discussió. No envà l’assimilació entre règims d’enquadrament en la Seguretat Social és cada vegada una realitat més consolidada i les fronteres cada vegada més difuses. Així també guanya sentit que l’equiparació entre les bases de cotització i les prestacions també sigui real. A curt termini aquesta mesura beneficiaria als nivells de recaptació de la Seguretat Social, però a llarg termini també s’elevarien les obligacions del pagament de prestacions i volem recordar que sembla -se’ns escapa (o potser no) el perquè- que el sistema públic de prestacions ha esdevingut estructuralment deficitari. D’aquesta forma es proposa equiparar la cotització dels autònoms a la d’aquells que treballen per compte aliè, de forma que cotitzin per trams en funció del que ingressen. Valerio ha recordat que els treballadors per compte propi no sempre tenen els mateixos ingressos i ha assegurat que «tres de cada quatre autònoms estan cotitzant per sota dels seus ingressos». Per aquest motiu és important, que puguin arbitrar-se els sistemes de flexibilització que permetin realment ajustar les bases de cotitzacions als esmentats ingressos reals del treballador autònom. No obstant, la fragilitat del sistema de la seguretat social que el que menys inspira en aquests temps és seguretat, tampoc fa molt atractiva l’aposta per uns autònoms que fins ara es podien permetre una cotització mínima, pel seu caire obligatori, al temps que acudien a sistemes d’assegurament, en matèria de salut i prestacions, de caràcter privat, amb el que també diversificaven el risc de futur. Òbviament, si el autònoms passen a cotitzar en funció del seus ingressos, potser aquests asseguraments paral·lels es veuran afectats, perquè no hi haurà recursos per tot. Durant la mateixa compareixença davant els mitjans, la ministra de Treball també es va pronunciar sobre l’economia col·laborativa: el model «és genial, sempre que no s’utilitzi com un eslògan», ja que, en múltiples ocasions, darrere de tot plegat «s’hi amaga un abús a l’autònom». La Ministra també es va mostrar crítica amb les empreses que s’aprofiten d’aquells aturats als quals se’ls ofereix feina però se’ls demana que cotitzin com a autònoms. Per altra part, entenem que és arriscat pronunciar-se amb la rotunditat que ho fa la Ministra, en una mena de culpabilitat generalitzada al sistema empresarial, quan creiem que no és així. No és que no hi hagi un cert nivell de frau en l’enquadrament, és que aquest de ben segur és minoritari en comparació amb tants i tants petits i mitjans empresaris que fan un esforç titànic, més encara venint de la travessia del desert que la incompetència política i les grans estructures econòmiques ens han fet patir i, a més a més, ens ho han cobrat. Sense perjudici d’això, estem d’acord amb la Ministra que es garanteixi que «s’intensificarà l’acció de la Inspecció de Treball per lluitar contra la figura d’aquests falsos autònoms», perquè, segons diu, «no s’ha d’utilitzar la legislació laboral de manera abusiva quan implica pitjors condicions laborals». La persecució del frau ha de ser sempre benvinguda, però de tot el frau i a totes les escales. Mentre els ciutadans tenim la sensació que ni la justícia, ni l’acció dels governs, ni les mesures polítiques i econòmiques, són iguals per a tothom.]]>